Dues nissagues d’industrials de la perfumeria i la cosmètica, els catalans Puig i els novaiorquesos Lauder, negocien una complicada fusió que, en cas de portar-se a terme, donaria lloc al segon grup més gran del sector, amb una quota de mercat del 15%, només superat pel gegant francès L’Oréal.

A favor de la fusió hi ha el fet que es tracta de companyies bastant complementàries tant en la seva cartera de productes –Estée Lauder està centrada en marques de cosmètica, metre que Puig destaca en les de perfumeria– com en la implantació territorial, on la primera domina els Estats Units i, la segona, és forta a Europa. Però les actuals dinàmiques dels dos grups, comandats actualment per les terceres generacions de les respectives famílies fundadores, dificulten l’operació.

D’entrada, no seria una fusió entre iguals: Estée Lauder va facturar l’any passat 12.300 milions d’euros, més del doble dels 5.042 milions de Puig, si bé la nord-americana va perdre 981 milions (bàsicament en el pla de reestructuració, pel qual ha prescindit de 7.000 empleats) mentre la catalana va guanyar 594 milions. Una encadena tres anys en caiguda de vendes, mentre que l’altra encara escala.

Sandra Rams, consellera de Rhombus, consultora especialitzada en adquisicions i fusions, assenyala que el problema d’Estée Lauder “no és de producte, és de rellevància cultural” perquè “ha perdut la connexió emocional amb el consumidor, que avui és el verdader motor de la indústria”.

Indica que l’operació manté interrogants des del punt de vista financer: l’elevat deute d’Estée Lauder, de 5.200 milions de dòlars, apunta a un pagament en accions, que condiciona el grau de control que tindria la família Puig en el grup resultant  (segons els analistes, no superaria el 25%). A sobre, la companyia nord-americana ha retallat dividend en els últims exercicis pels mals resultats, quan Puig ha mantingut l’estabilitat. Però el gran dubte és que farà Estée Lauder, que serà el dominant per la seva dimensió, amb la identitat de les marques procedents de Puig. Rams recorda que la història del sector està farcida d’integracions on el valor diferencial s’ha diluït després de la compra. Assenyala que aquest és el veritable risc.

Tarannà familiar

A Estée Lauder, la família posseeix el 35,5% de les accions i controla el 84% dels drets de vot, mentre que, a Puig, les quatre branques familiars posseeixen el 71,7% de les accions i manen sobre més del 92% dels drets de vot. En resum, són potents empreses familiars, però entre les dues nissagues que les comanden hi ha diferències, també en l’aspecte personal, de tarannà.

Els Puig han mantingut excel·lents relacions amb el poder, sobretot amb la Casa Reial espanyola, però no han entrat directament en la política, com ha fet un destacat membre de la família novaiorquesa, Ronald Lauder, de 82 anys: un dels dos fills del matrimoni fundador, multimilionari, exambaixador en temps de l’administració de Ronald Reagan, president del Congrés Jueu Mundial, proper a Benjamin Netanyahu, donant de la campanya de Donald Trump i, segons The Guardian, la persona que ha inspirat l’actual president dels Estats Units en les seves reclamacions territorials sobre Groenlàndia.

John Bolton, exassessor de seguretat nacional en el primer govern de Donald Trump, va revelar a aquest tabloide britànic que, en 2018, Ronald Lauder va suggerir al president la compra de Groenlàndia, si bé aquest últim, en l’actual segon mandat, ha fet un pas més en amenaçar amb l’annexió d’aquest territori gelat.

Segons Bolton, el fet que Trump insisteixi en la idea de Lauder durant aquest segon mandat és típic de com actua el president: “Pren com a certes les informacions que escolta dels seus amics i és impossible fer-lo canviar d'opinió”, informa The Guardian.

En un article publicat a The New York Post fa un any, Ronald Lauder es presenta com a “expert en Groenlàndia” i exposa tres vies per convertir aquest territori danès en “la pròxima frontera dels Estats Units”. Sembla, segons informacions de mitjans britànics, que hi tindria interessos econòmics. Està obsessionat en les terres rares amagades en el seu subsol, necessàries per a la intel·ligència artificial, l’armament i la tecnologia més moderna. També forma part del consorci nord-americà que vol explotar els minerals d’Ucraïna.

Ha estat ambaixador dels Estats Units a Àustria, a mitjans dels vuitanta, i ha exercit la seva influència dins del Partit Republicà, del qual és donant. El 1989 es va proposar per a l’alcaldia de Nova York, però va perdre la candidatura republicana davant l’empenta de Rudy Giuliani. Però, sobretot, és amic de Trump, al qual coneix des de fa 60 anys, i un dels donants milionaris de les seves campanyes electorals.

És pare de dues filles, Aerin i Jane. Aquesta última està casada amb Kevin Warsh, membre del consell de governadors de la Reserva Federal (Fed), proposat per Trump per rellevar Jerome Powell en la presidència d’aquest organisme, que és l’equivalent al banc central dels Estats Units. O sigui, Ronald Lauder és el sogre del pròxim president de la Fed.

Tant Lauder com Warsh, sogre i gendre, apareixen en la documentació de Jeffrey Epstein, que ha estat desclassificada per l’FBI aquest 2026. Això no implica cap actuació delictiva, però sí que es coneixien. La senadora Elizabeth Warren, portaveu demòcrata de la comissió de banca del Senat, recentment ha demanat explicacions a Warsh suposadament perquè va mantenir la relació amb Epstein després de ser condemnat per delictes sexuals.

De religió jueva, Ronald Lauder presideix des de fa prop de vint anys l’influent Congrès Jueu Mundial. I el 1987 va crear la fundació que porta el seu nom, l’objectiu de la qual és reconstruir comunitats jueves a l’Europa de l’Est. Ha donat suport al Likud i manté una estreta relació amb Netanyahu. Aquest li va encomanar, el 1998, que formés part d’una delegació que va negociar en secret la pau amb Síria, però no van aconseguir l’objectiu.

És un gran col·leccionista d’art. Fa vint anys, va comprar el Retrat d’Adele Bloch-Bauer, també conegut per La Dama daurada, del pintor Gustav Klimt, per 135 milions de dòlars, que exhibeix a la Neue Galerie de Nova York.

En realitat, la presidència d’Estée Lauder la va assumir durant dècades el seu germà gran, Leonard, que va morir l’any passat i al qual estava molt unit. En l’actualitat, aquesta posició l’ocupa el fill gran de Leonard, William P. Lauder, si bé el primer executiu de la companyia no és de la família: el francès Stépane de La Faverie, CEO des de gener de 2025, si bé fa 16 anys que està en aquest grup. Tot i dedicar-se a la política, Ronald encara figura al capdavant de Clinique, una de les seves grans marques.

Orígens

Aquesta nissaga comença amb la novaiorquesa Josephine Esther Mentzer (1908-2004), coneguda per Estée Lauder arran del seu matrimoni amb Joseph Lauder (mort el 1982), si bé de naixement s’anomenava Lauter, amb 't', cognom que es va canviar en la dècada dels anys trenta. Estée era filla d’un emigrant hongarès, Max Mentzer, que es va dedicar al comerç de farratges per a la ramaderia, la ferreteria i a una funerària. Però la seva filla va tenir clar, des de joveneta, que el seu món era la cosmètica.

El matrimoni va tenir dos fills: Leonard, que va fer gran la companyia, i Ronald, que va preferir la política, si bé exerceix actualment de cap de la família però sense poders executius, a banda de figurar al capdavant d’algunes empreses. Amb el pas dels anys, tal com va fer Puig, també han anat incorporant marques: Estée Lauder (skincare, maquillatge i perfums d’alta gamma), Clinique (tractaments per a la pell), MAC (maquillatge professional), La Mer (famosa per la seva icònica crema hidratant), Bobbi Brown (maquillatge amb un enfocament natural), Jo Malone (fragàncies), Aveda (productes capil·lars), Too Faced (maquillatge juvenil, molt popular a les xarxes), a més de  Tom Ford, Smashbox, Origins, Darphin, Le Labo o Kilnian.