L'expedient obert per la Comissió Europea a Espanya dona ales al BBVA per recórrer davant del Tribunal Suprem la intervenció del govern espanyol en l'opa sobre el Banc Sabadell i la prohibició a una fusió en els tres anys vinents, segons coincideixen diferents fonts jurídiques. El passat 24 de juny, el Consell de Ministres va aprovar l'operació amb la condició que, si prospera, el BBVA podrà prendre el control del Banc Sabadell, però haurà de mantenir les dues entitats separades durant almenys tres anys. Així, diferents experts jurídics consultats per Efe coincideixen que si Brussel·les ha obert un expedient perquè dubta de l'actuació d'Espanya, el BBVA té més arguments per recórrer davant del Suprem la intervenció de l'Executiu en l'opa que, en qualsevol cas, continua amb el seu calendari.
El govern espanyol va defensar la seva decisió amb l'objecte de l'interès general per mantenir el suport al creixement i l'activitat empresarial, protegir els treballadors i els clients, o per aconseguir una cohesió territorial, entre altres raons. Alhora, l'Executiu va confirmar els compromisos establerts per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que prèviament havia aprovat la potencial operació de concentració subjecta al compliment de diferents condicions per part del BBVA per provar de minimitzar l'impacte de la presa de control del Sabadell.
Des d'un primer moment, el BBVA va considerar que només la CNMC estava autoritzada per imposar condicions i, encara que aquesta operació en concret es va analitzar en profunditat i la llei preveu que en aquests casos el govern espanyol pot opinar, des del banc van interpretar que només podria fer-ho per donar el seu vistiplau o fins i tot reduir les exigències. Davant aquesta tesi, tant el Banc Sabadell com l'Executiu de Pedro Sánchez consideraven que la llei permetia endurir els compromisos pactats pel BBVA amb la CNMC o imposar condicions addicionals per protegir l'interès general, raó per la qual va impulsar una consulta pública inèdita per obtenir l'opinió de terceres parts.
Tanmateix, la presidenta de la CNMC, Cani Fernández, va considerar que la Llei de Defensa de la Competència no aclareix si el govern espanyol pot imposar nous compromisos amb l'argument de l'interès general i va explicar que "la llei ajuda poc" a aclarir aquest assumpte. Ella s'inclinava a pensar que la norma va ser dissenyada perquè un Executiu pugui aprovar una operació que Competència prohibeix. A tall d'exemple, la CNMC podria rebutjar la unió de dues empreses de defensa en un únic mercat per evitar un monopoli, però l'Executiu podria autoritzar aquesta concentració amb l'objecte de|en nom de l'interès general en un context de guerra.
Recurs del BBVA
Aquesta disparitat de criteris i el fet que finalment el Govern de Sánchez imposés la condició que no hi hagi una fusió entre les dues entitats encara que triomfi l'opa, és el que ha fet que el BBVA continuï tenint a sobre de la taula l'opció d'impugnar la decisió de l'Executiu. Des del BBVA van declinar fer comentaris sobre els seus plans referent a això, però fa setmanes que el grup que presideix Carlos Torres estudia|remena la possibilitat de recórrer la condició imposada pel govern de coalició i podria demanar fins i tot mesures cautelars per tractar que quedés en suspens.
Fonts jurídiques consideraven que tenia sentit davant de l'ambigüitat de la llei i el BBVA podia basar|recolzar-se que l'operació de concentració va ser aprovada per la CNMC per unanimitat, la qual cosa resulta especialment significatiu en una opa que ha rebut tant rebuig públic. Per si aquest argument no fos suficient, la Comissió Europea va obrir aquest dijous un procediment d'infracció contra Espanya per l'actuació del govern espanyol, en considerar que les lleis utilitzades per avaluar i condicionar l'opa infringeixen diverses normes comunitàries.
D'una banda, la Llei de Defensa de la Competència i els dubtes de si permet al govern espanyol imposar condicions addicionals, com ha fet, i per un altre, la Llei de Supervisió i Solvència que atorga el dret de veto a l'Executiu de les operacions corporatives. Per al despatx Navas & Cusí, especialitzat en dret financer i europeu, tot amb l'argument de si afecten l'interès general, un concepte jurídic que veuen "excessivament ampli i indeterminat".
Que el govern espanyol pugui vetar una operació corporativa bancària violaria l'art. 63 del Tractat de Funcionament de la UE relatiu a la lliure circulació de capitals, argumenta el sociodirector del mateix bufet, Juan Ignacio Navas. Encara que la legislació espanyola "sembla respectar" el dret europeu, deixant en mans del Banc d'Espanya l'anàlisi d'una fusió, la possibilitat del vet per part de l'Executiu que contempla la norma suposa, a ulls d'aquest expert, "una interferència política que Brussel·les -amb raó- observa amb recel".
I, afegeix, la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJU) ha deixat clar en diferents ocasions que els vets són inacceptables si l'operació és empresarialment raonable i està justificada.
S'espera que en els dies vinents la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) aprovi el fullet de l'operació i el BBVA iniciï aquest mateix mes el període de canvi de l'oferta, que s'allargaria almenys fins al setembre i que serà clau perquè els accionistes del Sabadell decideixin el seu futur.