La indústria surera té un llarg recorregut a Catalunya. El suro és, des de fa generacions, un dels recursos més emblemàtics dels boscos de Catalunya. Tot i que les suredes ocupen una superfície forestal relativament petita, unes 120.000 hectàrees, segons l'Institut Català del Suro (ICSuro) , el seu impacte històric, cultural i econòmic és incalculable per al territori.
L'activitat surera industrialitzada es concentra a les comarques de Girona i Barcelona, amb un pes important dels fabricats de taps destinats principalment al sector vitivinícola. La indústria del suro a Catalunya lidera l'exportació i el mercat d'alta gamma. El sector genera una activitat econòmica d'entre 210 i 230 milions d'euros a l'any i ocupa més de 1.800 persones, majoritàriament a les demarcacions de Girona i Barcelona.
Catalunya fabrica vuit de cada deu taps de suro de tot l'Estat i en ven l'estranger més de la meitat de la producció (entre un 50% i un 60%). Els principals destinataris són França, Itàlia, els EUA i Portugal, països on el suro català competeix amb èxit en el segment premium envers les alternatives sintètiques o de rosca.
"La qualitat dels nostres taps és tan excel·lent que entre els nostres clients tenim els cellers que elaboren els vins i escumosos més valorats del món", destaca Joan Josep Puig, president del patronat de la Fundació Institut Català del Suro (FICSuro), amb seu a Palafrugell, que és l’entitat de referència científica i tècnica del sector surer. La qualitat ve avalada per la climatologia i el sòl que hi ha a les zones sureres de Catalunya: unes propietats estructurals i químiques úniques. A diferència de les grans regions del sud peninsular, les suredes catalanes es troben al límit septentrional de la seva distribució. Els hiverns més frescos i les sequeres estivals frenen el creixement de l'arbre, generant anells anuals molt estrets i compactes que es tradueixen en una alta densitat i elasticitat.
Impacte econòmic induït de 670 milions
La indústria del suro a Catalunya no només genera economia, sinó que regenera el territori. Una anàlisi pionera encarregada per FICSuro -amb dades de 2023- demostra que el valor ambiental del sector triplica el seu impacte socioeconòmic: aporta fins a 669 milions d'euros en serveis ecosistèmics davant els 210 milions que genera el mateix mercat, sumant un benefici global de 884 milions d'euros. En definitiva, l'elaboració de productes com els taps de suro esdevé un motor essencial per protegir els boscos, ja que ajuda a capturar CO₂, frenar l'erosió, conservar l'aigua i prevenir els incendis forestals.
En aquest marc, el sector vol aprofundir en els avantatges que dona tenir tota la cadena de valor al territori i afrontar el futur amb la innovació per buscar noves aplicacions al suro que tinguin també valor afegit. Més enllà de les aplicacions tradicionals, aquest material s'està consolidant com un motor d'innovació.
Les seves característiques úniques estan obrint mercat en àmbits tan diversos com l'arquitectura, el disseny, la construcció, la cosmètica i la tecnologia aeroespacial. N’és un exemple el projecte de recerca de l’empresa catalana Biogründl i l’Institut Català del Suro que han iniciat un projecte d’economia circular pioner a Catalunya per extreure polifenols antioxidants del suro i incorporar-los en productes cosmètics antienvelliment. És a dir, estan analitzant diferents sistemes d’extracció de polifenols del suro per poder-los emprar com a principis actius amb propietats antioxidants per a usos cosmètics.
Alhora, la Fundació Institut Català del Suro (ICSuro) i l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC) col·laboren per impulsar noves aplicacions del suro en el sector de la construcció, amb especial atenció a àmbits com la bioconstrucció, la sostenibilitat i la innovació.
Gestió forestal per deixar d'importar
Com a membres del patronal de la FICSuro, els principals empresaris del sector agrupats a Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (Aecork) estan buscant eines per a garantir el futur a llarg termini. D'una banda, acaben de presentar el full de ruta per al 2028 i, per altra, impulsen un pla estratègic global per al 2050 en el qual ha de participar l'administració catalana, perquè "s'han d'afrontar reptes més globals com la gestió forestal, el minifundisme dels boscos d'alzines, la capacitat industrial, la innovació...", recorda Puig.
El president del patronat i empresari explica que de les 120.000 hectàrees de bosc d'alzines que s'exploten -en queden moltes més abandonades amb els anys- se n'extreuen 4.000 tones de suro, "però només les 16 empreses que formen part d'Aecork transformen 60.000 tones de suro a l'any", per tant, la importació de pannes de suro és elevadíssima.
Històricament i geogràficament es considera que Catalunya té 5 grans massissos on es concentra la presència i l'extracció de l'alzina surera per a la indústria del suro. Les Gavarres i el massís de l’Albera, a la zona de l’Empordà i el Gironés en concentren la major part. Però també se’n troben al Montseny i les Guilleries, al Montnegre i el Corredor (Maresme i Vallès Oriental) i en punts més aïllats de les serres d’Ancosa, al Priorat. El sector creu que "caldria que els propietaris forestals d'aquestes zones es constituïssin en associacions econòmiques per agafar volum i poder accedir a ajuts públics i fer més rendibles les seves explotacions".
"El que tenim a Catalunya és la capacitat industrial instal·lada, però ens manca subministrament forestal local", recrimina Puig. Redreçar aquesta situació és molt important: es generaria més riquesa al territori, es reduiria la petjada de carboni, es faria prevenció d'incendis. A part de fomentar l'economia circular, perquè moltes de les indústries del sector disposes de fonts d'energia alternatives, com la biomassa, que es nodreix de materials del sota bosc i això manté nets els boscos.
"El que tenim a Catalunya és la capacitat industrial instal·lada, però ens manca subministrament forestal local"
El pla de visió estratègica 2026-2028, que acaba de presentar l'ICSuro, es desplega en quatre grans pilars:
- Serveis analítics i de laboratori: Modernització de la cartera tecnològica de la FICSuro per blindar la competitivitat i qualitat del tap català davant del sector vitivinícola.
- R+D integradora: Creació del Pla de Recerca 2027-2030, recerca contra el TCA i obertura del material a noves indústries mitjançant l'ús de subproductes reciclats (com aglutinants o espais infantils).
- Influència i divulgació: Lideratge institucional amb la redacció de l'Agenda 2050 per a la Generalitat, el llançament del Cork Observatory i nous fòrums internacionals d'innovació (CorkCreate Meeting).
- Gestió interna eficient: Introducció de la intel·ligència artificial i de noves metodologies de projectes per optimitzar l'estructura interna de la fundació.
Alhora, dins el mateix pla destaquen el Cork Observatory, com a centre de coneixement global del sector surer, i el CorkCreate Meeting, com el primer fòrum internacional bianual previst per al 2028. Aquestes iniciatives tenen com a objectiu centralitzar dades de tota la cadena de valor i consolidar Catalunya com a referent i laboratori mundial de la innovació surera.