La saturació de la xarxa elèctrica espanyola comença a ser crítica. Sovint es veu la generació i les tecnologies que hi ha al darrere, com la nuclear o les renovables, amb una mirada de preocupació, però, per a Iberdrola, el principal problema que té el sistema elèctric de l'Estat és la xarxa. La falta d'inversions en els últims anys ha provocat que estigui saturada i que sigui difícil obtenir nous accessos de connexió, la qual cosa ja està perjudicant les empreses, especialment la indústria.
Mario Ruiz-Tagle, CEO d'Iberdrola España, ha denunciat que "hi ha 100.000 megawatts de demanda sobre la taula" pendents d'accés a la xarxa, sol·licitats en els últims dos anys i als quals no s'ha pogut satisfer. La gran majoria corresponen a empreses, principalment indústries, encara que hi pot haver també desenvolupaments urbanístics. "La xarxa és absolutament estratègica", ha remarcat en un diàleg amb Carles Puig de Travy, degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya.
El problema amb la xarxa és múltiple. D'una banda, perquè mentre Espanya es bolcava a incrementar la producció, es va deixar de banda les xarxes. De l'altra, perquè hi ha "especulació i demora". Davant les dificultats per a l'accés, hi ha empreses que sol·liciten punts de connexió a la xarxa, la qual cosa és gratuïta, sense tenir un projecte concret, o ho sol·liciten en diversos punts per si de cas. Aquesta petició prereserva aquest punt de connexió i deixa d'estar disponible almenys dos anys, encara que no s'estigui usant i no s'acabi usant.
I després hi ha la lentitud de l'administració i un excés de tràmits per aconseguir els accessos, la qual cosa fa que puguin passar anys des que se sol·licita fins que s'aconsegueix. "Anem sumant un volum importantíssim d'inversió que no es realitza, llocs de feina de qualitat que no es generen, etc.", ha lamentat.
"Espanya és molt atractiva per implantar indústria, i té un preu competitiu i molta resiliència. Hi ha molta indústria que es vol implantar aquí, però si li demanem que esperi dos, tres o cinc anys, no s'esperarà. I això per a una gran empresa, però a una pime, si no li donem l'oportunitat de ser competitiva, l'estem condemnant", ha continuat Ruiz-Tagle.
Aquesta situació, a més de dificultar nous projectes, també va en contra dels que ja hi són: "A l'industrial que ja té una fàbrica i vol ampliar, o vol canviar l'ús de tecnologies fòssils per electrificació, i necessita 40 megawatts més, li hem de dir que no".
Pel que fa a la generació, ha recordat l'apagada, per la qual cosa "no cal demonitzar cap tecnologia" perquè no va ser un problema de tecnologies, sinó de gestió de la xarxa, que "és molt gran i mallada". "Vam aprendre moltes coses", ha afegit, com la necessitat d'un bon equilibri entre tecnologies síncrones, les que aporten estabilitat al sistema, i asíncrones, com l'eòlica i la fotovoltaica.
Iberdrola defensa la pròrroga de les nuclears
Entre les síncrones ha destacat la nuclear pel calendari de tancament de les centrals que hi ha sobre la taula, que, si no es modifica, s'iniciarà el 2027 amb Almaraz i afectarà a partir del 2030 les plantes catalanes, començant per Ascó I. Per a Ruiz-Tagle, no hi ha debat possible: amb la situació actual, i el que ve respecte a l'electrificació i els centres de dades, no es poden tancar les centrals espanyoles.
"La nuclear ha d'existir com una tecnologia de base. No seran només els centres de dades els que necessitaran electricitat, també noves indústries. Les nuclears donen una estabilitat espectacular, produeixen la majoria d'hores de l'any. Ja voldria jo tenir més d'això i dormir tranquil", ha expressat.
El directiu d'Iberdrola ha explicat els efectes negatius que tindria el tancament de les nuclears, començant per l'encariment de 14 euros del preu mitjà del quilowatt hora, la qual cosa costaria 280 milions a l'any a la indústria catalana, esmentant un informe de Deloitte.
Un altre efecte seria menys seguretat de subministrament, perquè significaria eliminar del sistema una tecnologia que aporta estabilitat, i més emissions: "A la nit, quan no fa sol, o en les hores en què fa vent, necessitaré el cicle combinat i augmentaré les emissions; tornarem 15 anys enrere en emissions".
"No podem perdre el nord", ha afegit. "Hem d'explotar les nostres fonts autònomes", en referència al sol i al vent, ja que Espanya no disposa de reserves de gas ni de petroli. "I necessitem poder emmagatzemar", ha afegit. "França, el Regne Unit, Suïssa... faran nous reactors. És una cosa que està sobre la taula. Diàleg i consens", ha demanat.
Les tensions geopolítiques i el tall de l'estret d'Ormuz també s'han comentat en la conversa entre Ruiz-Tagle i Puig de Travy. "Les rutes comercials han estat sempre un punt crític. No sabem quant durarà, però l'important és saber que no serà l'última", ha explicat. Això sí, ha destacat que, gràcies al mix de producció energètica que té Espanya, l'afecta menys que a la resta de països d'Europa.