L'extensió de la vida del parc nuclear a Espanya, més enllà del calendari de tancament previst per al 2035, permetria un estalvi directe d'uns 1.400 milions anuals per al sector industrial via reducció de costos energètics. A més, hi hauria un retall en el preu de l'electricitat d'un total de 15 euros per megawatt hora (MWh), segons l'informe 'La contribució de l'energia nuclear a la competitivitat industrial a Espanya' elaborat per Monitor Deloitte.

En la presentació de l'informe, en el marc de la 'Jornada sobre el paper de l'energia nuclear en la competitivitat' organitzat per la patronal CEOE, Laureano Álvarez, soci d'Energia de Monitor Deloitte, ha destacat que "la competitivitat de la indústria i l'autonomia energètica passen per estendre el funcionament del parc nuclear" més enllà de l'horitzó a deu anys previst en l'acord que es va assolir el 2019 entre les companyies propietàries i Enresa. El mateix determina la clausura el 2027 d'Almaraz, encara que les empreses propietàries ja han sol·licitat estendre la seva vida útil fins al 2030, i el final per a les últimes plantes el 2035-.

En aquest sentit, ha recalcat que l'escenari "ha canviat totalment des del 2019 i a dia d'avui el desplegament de renovables i emmagatzematge està per sota del previst". "Tenim un context geopolític diferent i ha guanyat una major rellevància la seguretat de subministrament i la competitivitat", ha afegit al respecte.

Segons el document, el cost energètic per a la indústria espanyola -que dóna feina a 2,2 milions de persones al país- ascendeix a 15.500 milions d'euros, una xifra a la qual s'ha de sumar l'alta volatilitat dels preus a causa de la fluctuació de les matèries primeres -prenent com a base el 2019, els costos es van multiplicar per 2,2 el 2022 i per 1,4 el 2023-.

Així, els costos energètics representen, de mitjana, un 25% del benefici operatiu de les empreses industrials, xifra que supera clarament aquesta mitjana en sectors electrointensius com la metal·lúrgia, la química, la ceràmica o el paper.

D'aquesta manera, l'estudi estima que allargar la vida útil del parc nuclear espanyol permetria reduir de manera directa el preu del mercat majorista d'electricitat en uns 14 euros per megawatt hora (MWh) el 2035 respecte a l'escenari de tancament. També apunta un impacte en beneficis en alguns subsectors com la metal·lúrgia, la química o el paper, on aquest estalvi podria representar entre un 6% i un 24% de benefici net.

Per altra banda, l'informe també apunta que estendre l'operació nuclear atorga el temps necessari perquè tecnologies com les bateries redueixin els seus costos d'inversió, cosa que podria suposar un estalvi addicional de 1.400 milions d'euros anuals en costos d'inversió futura en aquestes tecnologies, que es traslladaria, segons els càlculs de Deloitte, en un altre euro per MWh d'estalvi.

"L'energia perfecta"

L'estudi també posa en valor que la nuclear -que va aportar el 2024 el 20% de l'electricitat a Espanya operant 7.700 hores equivalents- passa per ser l'energia perfecta per a aquest perfil de consum de la indústria, que és continu, amb necessitats que superen les 6.000 hores anuals en molts casos, ja que ofereix el suport ferm que requereixen els processos industrials.

A més, a nivell geogràfic, el consum industrial es concentra en quatre regions (Catalunya, País Basc, Andalusia i Comunitat Valenciana), que representen el 60% del total a causa dels clústers electrointensius molt localitzats.

Igualment, es preveu que altres comunitats amb consums inferiors a la mitjana (Extremadura i Cantàbria) incrementin de manera significativa la seva demanda elèctrica a causa de plans de desenvolupament industrial i a l'electrificació de processos.

Evitaria l'emissió de 14 milions de tones de CO2

Des del punt de vista mediambiental, l’informe també valora beneficis per l’extensió de la vida útil del parc nuclear per assolir els objectius climàtics, ja que evitaria l’emissió de 14 milions de tones de CO2 anuals el 2035, a més de reforçar el sistema elèctric amb un subministrament ferm i desestacionalitzat.

Per la seva banda, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha lamentat que el debat sobre el futur del parc nuclear "solament s'entén des del pla ideològic", ja que les dades són clares.

Així, ha defensat la neutralitat tecnològica, ja que "totes les energies són necessàries". "En aquesta casa (la CEOE) no som de les renovables, ni del gas, ni de les nuclears...som de totes", ha recalcat.

En el cas concret de la nuclear, ha valorat que es tracta d'una tecnologia que "és necessària, i més des de l'apagada" del passat 28 d'abril, ja que "és 'verda'", "com ha dit la Unió Europea", i és bona per a la competitivitat, atès que treballa en base i "fa que el preu de l'energia sigui raonable".

En el mateix sentit, el president de Fòrum Nuclear, Ignacio Araluce, ha considerat que és de "sentit comú" estendre la vida d'uns actius com els nuclears, que "són allà ja" i que generen el 20% del 'mix' i, a més, ajuden a reduir les emissions de CO2.

"Què és el que no compleixen les nuclears del que es demana, ja que ho compleixen tot? Digui'm la raó per la qual prescindirem d'aquests actius que ja hi són?", s'ha qüestionat al respecte, afegint, a més, que l'opinió pública sobre aquesta tecnologia "ha canviat" i hauria de ser alguna cosa tinguda en compte per "els responsables polítics".