El tancament de les nuclears a Espanya suposarà un cop per als consumidors, que pagaran 14 euros més car el quilowatt hora, cosa que costarà a la indústria catalana uns 280 milions d'euros a l'any, segons un estudi de Deloitte. Per assegurar la competitivitat del sector, i per tant de l'economia, i la seguretat del subministrament elèctric, les nuclears, Endesa, Foment i l'Ajuntament d'Ascó han reclamat allargar 10 anys la vida de les centrals catalanes i espanyoles.
Pròrrogues de deu anys "seria el millor, donaria més estabilitat", ha defensat Marta Ugalde, presidenta de Foro Nuclear, en un debat organitzat pel Cercle d'Economia a Barcelona sobre l'impacte del tancament de les centrals nuclears en la indústria i l'economia catalana. Aquest termini d'una dècada gaudeix de consens en el sector i també en territoris afectats, com Ascó.
"Cal fer pròrrogues de deu anys, perquè cada vegada que s'acosta un tancament, vius la incertesa de què serà de la teva vida. Fins i tot hi ha gent que no es compra una casa per por que qualsevol dia valgui zero", ha explicat Miquel Àngel Ribes i Jornet, alcalde d'Ascó. Està previst que el tancament d'un dels reactors del municipi tarragoní es produeixi el 2030 i el de l'altre, el 2032, mentre que el de Vandellòs està programat per al 2035.
Aquest calendari està ara en dubte. Les empreses que gestionen Almaraz, Endesa, Iberdrola i Naturgy, han sol·licitat una pròrroga de tres anys del tancament d'aquesta central extremenya, previst per al 2027. L'objectiu és que aquests tres anys puguin servir per reobrir el debat del futur elèctric d'Espanya i replantejar-se tot el calendari, inclosa la vida de la mateixa Almaraz més enllà del 2030. I, si cal tancar-la, que doni temps de preparar el seu desmantellament.
"La informació que tenim és que al juliol el Consell de Seguretat Nuclear emetrà el dictamen, que esperem que sigui positiu, perquè hi ha un informe que Almaraz pot funcionar fins al 2030 i farà unes inversions", ha explicat Marta Ugalde. A partir de llavors, el Ministeri de Transició Ecològica té dos mesos per pronunciar-se i decidir si endarrereix el tancament o el deixa definitivament el 2027.
La presidenta del Foro Nuclear també és optimista respecte a la decisió del govern espanyol, malgrat que fins ara s'ha mantingut reticent a les demandes de les empreses. "Considerem que es compleixen les tres línies vermelles: la seguretat de les centrals; la seguretat de subministrament, que les centrals asseguren, i que no suposés un cost addicional per als consumidors", ha argumentat.
La competitivitat de la indústria
Gonzalo Carbó, director general de Nuclears d'Endesa, ha explicat que Europa "s'ha despertat" respecte al seu canvi de visió de les nuclears, però "Espanya i Catalunya encara no" ho han fet. "Necessitem que es prenguin decisions, perquè si no, la indústria se n'anirà a altres llocs. La gent necessita certesa, necessitem inversions a llarg termini".
El directiu d'Endesa ha advertit que "d'aquí a 2040 la demanda d'electricitat pujarà un 40%, i està previst que es dupliqui en 25 anys; aquesta és la magnitud del desafiament", per la qual cosa cal assegurar el subministrament i el mix energètic per donar resposta a aquesta demanda. "Catalunya té un gran avantatge competitiu tenint tres centrals nuclears; és un tresor. Prescindir-ne seria un greu error", ha afegit.
La indústria perdrà competitivitat si es tanquen les nuclears perquè l'energia que no subministrin serà substituïda per fonts més cares. "Ara mateix, l'emmagatzematge i el transport no estan gaire desenvolupats, llavors tancar les nuclears suposarà dependre més del gas, que és un mercat més volàtil. El 80% de la nuclear seria substituïda per gas, no per renovable", ha assegurat Ugalde.
Ignasi Cañagueral, president de la Comissió d'Indústria de Foment, té clar que "el tema és indústria sí o indústria no", i si es vol apostar per ella, la nuclear és necessària. "La indústria té un problema amb el cost energètic. Tenim una fiscalitat molt alta", ha lamentat. "El mix és important, hi ha espai per a tots. I la nuclear és part de l'equació, amb molta renovable", ha conclòs.
"Podem apostar per les renovables, però no podem dependre que faci vent o sol. Necessitem seguretat", ha valorat el director general del Cercle d'Economia, Miquel Nadal, que creu que "l'energia nuclear està destinada a continuar jugant un paper molt important" en una indústria que es vol reindustrialitzar.