L'Ibex-35, Catalunya i Espanya es despertaran aquest divendres coneixent per fi la notícia que ha tingut en suspens el món bancari, empresarial i a milers de clients i accionistes del BBVA i el Banc Sabadell durant un any i mig. L'opa presentada pel banc amb seu a Bilbao ha fracassat, tal com va anunciar aquest dijous a la nit la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), amb un percentatge d'acceptació inferior al que esperaven els mercats i al 30% necessaris per una segona ofensiva. Només un 25,33% dels accionistes del Sabadell, liderats pel màxim accionista particular, el mexicà David Martínez Guzmán, han acceptat l'oferta d'una acció per cada 4,8367 accions del Sabadell, que quedava així valorat en 17.000 milions d'euros. Les principals dates d'aquests 525 dies en tensió comencen en la primavera de l'any passat. Des de llavors, les accions del Sabadell s'han revaloritzat un 75% i ara costen 3,23 euros, mentre que les del BBVA també han pujat un 60% i ara valen 15,72 euros.
30 d'abril de 2024
El BBVA llança una oferta amistosa per comprar el Sabadell, amb qui ja havia tingut converses per fusionar-se a finals del 2020, en plena pandèmia. El Sabadell s'hi va oposar el 6 de maig i va defensar, com durant tot l'any i mig posterior, que l'oferta no reflectia el valor real del banc. Aquella primera oferta implicava una prima del 30% sobre el valor del banc als mercats, una magnitud que no es va tornar a assolir perquè la revalorització del banc català ha sigut superiora la del BBVA.
9 de maig de 2024
Després de la negativa del Sabadell, el BBVA llança oficialment una opa hostil sobre el 100% de les accions del Sabadell amb les condicions inicials. Arrenca aquí una lluita pel relat en què el BBVA defensava la unió bancària per millorar el servei i el banc català alertava dels riscos: menys crèdit i especialització per a les pimes, principals clients del Sabadell, i menys arrelament al territori. Abans, fins i tot, que el BBVA presentés l'opa, ja s'havia manifestat un clamor social a Catalunya en contra de l'operació. Sindicats alertaven dels riscos per als llocs de treball i patronals per al teixit empresarial català, mentre que el govern espanyol també es va posicionar en contra, així com la resta de partits catalans i l'Autoritat Catalana de Competència. També l'associació d'accionistes minoritaris s'hi oposava, mentre que la patronal espanyola i els partits de dreta de Madrid es mantenien neutrals.
24 de maig de 2024
El BBVA presenta l'oferta formal pel 100% de les accions, un cop iniciat el procés regulador de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i accepta iniciar els tràmits formals.
4 de juny de 2024
El BBVA demana al Banc Central Europeu, a la CNMV i a la CNMC aprovació per llançar l'opa, que la CNMC va acordar estudiar en segona fase mesos després, el 12 de novembre. La pilota quedava a la teulada del govern espanyol, que no tenia potestat per regular sobre la competència però sí per regular en base a altres factors.
5 de maig de 2024
Davant la plana major de l'empresariat català i espanyol i dels directius del BBVA i el Sabadell, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anuncia que obrirà una consulta pública perquè entitats i particulars s'expressin sobre els criteris de l'opa. Aquesta consulta s'obre el 6 de maig i s'interpreta com una mesura de pressió contra l'opa, més simbòlica que no pas efectiva. La consulta pot servir al govern espanyol per a les seves condicions.
24 de juny de 2025
El consell de ministres aprova l'opa amb unes dures condicions: durant els primers tres anys, els bancs mantindran la seva personalitat jurídica, patrimoni i marca separats i no es podran fer retallades motivades per la fusió. Només després es podrà dur a terme la fusió de les marques. Aquestes condicions li valen al govern espanyol el 17 de juliol un expedient de la Comissió Europea per infringir les normes comunitàries de no intervenció sobre la llibertat de circulació de capitals.
1 de juliol de 2025
En la seva jugada més forta per protegir-se de l'opa, el Sabadell acorda la venda de la seva filial britànica, TSB, per 3.400 milions d'euros al Santander. Això li permetrà seduir els seus accionistes amb un dividend extraordinari de 2.500 milions quan es tanqui l'operació, que una compra per part del BBVA podria truncar.
24 i 31 de juliol de 2025
El Sabadell presenta el seu pla estratègic fins a 2027 el dia 24 i anuncia que remunerarà als seus accionistes amb 6.300 milions d'euros en tres anys. La resposta del BBVA no es fa esperar, ja que presenta el 31 de juliol els seus objectius de cara a 2028 i anuncia que preveu distribuir 36.000 milions en aquests 4 anys.
5 i 8 de setembre de 2025
El 5 de setembre la CNMV autoritza el fullet de l'opa amb una oferta consistent en una acció del BBVA i 70 cèntims en efectiu per cada 5,54 accions del Sabadell. Tres dies després, el 8 de setembre, comença el període d'acceptació de l'opa.
12 de setembre de 2025
El consell d'administració del Banc Sabadell rebutja per unanimitat l'opa i desaconsella als accionistes acceptar-la. Es comença a parlar més del preu que d'altres motius i David Martínez, amb un 3,86% del capital, demana expressament al BBVA una oferta competitiva. Es desmarca d'altres accionistes que es mostren més contundents en contra de l'operació i ho acabarà de fer quan, després de la segona oferta del BBVA, el passat 6 d'octubre, anunciés que ell sí que acudiria a l'opa.
22 de setembre de 2025
El BBVA demana autorització a la CNMV per modificar la seva oferta i passa a oferir una acció del banc per cada 4,8376 del Sabadell, ara sense efectiu, una millora del 10%. El supervisor accepta l'oferta.
30 de setembre
El consell d'administració del Sabadell rebutja també la segona oferta del BBVA amb el vot discrepant de David Martínez, que comunica que acudirà a l'opa.
10 d'octubre
Acaba el termini dels accionistes per acceptar l'opa i la CNMV té una setmana per comunicar el resultat final, conegut aquest dijous amb un ampli rebuig a l'operació.