Seat i Telefónica, les dues grans empreses espanyoles de cotxes i telefonia, respectivament, han vist com en els darrers anys els creixen dos competidors en els seus mercats d'un origen nou i inesperat. Ja no és sols la tradició i fiabilitat alemanya, l'ambició britànica, la dimensió tecnològica dels Estats Units o el creixement imparable en preus, quantitat i qualitat de la Xina el que amenaça el mercat local. Un país europeu de la meitat de població que Espanya i un PIB gairebé cinc vegades menor, amb la segona població més pobra de la Unió Europea, ha sigut capaç de colar dues empreses que juguen de tu a tu en dos dels mercats més competitius. Es tracta de Digi i Dacia, originals de Romania.
La primera, en comptes de nodrir-se de la fibra de Movistar o d'Orange i Vodafone (ara fusionades a Espanya) com fan altres companyies, ha decidit instal·lar-ne la seva. I ofereix els preus més barats del mercat, amb fibra i mòbil a partir de 13 euros al mes i un màxim de 25 euros al mes per la més potent de totes. Amb aquesta fórmula, ha aconseguit sumar més de 900.000 clients nous aquest 2025 fins a superar la barrera dels 9 milions entre fibra i mòbil, gairebé el doble que els 4,9 que va assolir fa només tres anys, el 2022, i és amb diferència la líder en captació de nous clients i canvis de línies.
Tot això li ha valgut per arribar, en només 17 anys de vida a Espanya (hi va aterrar el 2008), a facturar 783 milions el 2024 i incrementar el seu ritme en un 19,09% el 2025 per assolir els 681 milions en els primers nou mesos de l'any. La facturació a Espanya, segon mercat per darrere de Romania, representa el 40% d'uns ingressos globals que el 2024 van ser de 1.930 milions d'euros.
L'empresa va ser fundada l'any 1993 a Bucarest per Zoltán Teszári, i va començar a cotitzar a la borsa de Romania l'any 2017. Té presència també a Itàlia, Bèlgica i Portugal. I a Espanya va néixer impulsada per l'enginyer de telecomunicacions José Manuel Arnáiz de Castro, que havia estat abans a Jazztel, Auna i Ono, entre d'altres, primer amb un acord per fer servir la xarxa de Telefónica. Més endavant, va començar a fer-ne la seva pròpia.
Un cotxe que triomfa
L'altre gegant romanès que rebenta mercats és Dacia, que ha tornat a colar aquest 2025 el seu Dacia Sandero com el cotxe més venut de l'any a Espanya, gràcies també a un preu, a partir de 13.490 euros, molt difícil d'igualar en un SUV d'aquestes característiques. Entre el gener i el desembre, ha venut 38.450 cotxes del total d'1.148.650 a tot l'Estat, és a dir, un de cada 100 cotxes. Tot i superar per molt el segon classificat, el Clio, Dacia no està entre les cinc marques de cotxes més venudes a Espanya. Però les que la superen són Toyota, Renault, Volkswagen i Hyundai, totes amb molta més trajectòria a Espanya que no pas Dacia, que supera el principal actor local, Seat, per poc.
Tot i que Dacia va néixer als anys 60, va agafar impuls l'any 1999, quan la va comprar Renault. El Dacia Logan, el seu primer cotxe emblemàtic, una berlina, va ser llançat l'any 2004 i va arribar el 2005 a Espanya, però mai no va estar entre els cotxes més populars als carrers espanyols.
El primer Dacia Sandero va ser llançat l'any 2008, però va trigar a fer-se un lloc entre els més venuts a Espanya. L'any 2009 se'n van vendre 6.526 unitats, per darrere de 37 altres cotxes en un any en què dominava el Renault Megane. L'any 2011 es va colar al top 10, en vuitena posició amb 12.157 unitats, i el 2018 va arribar per primer cop a la quarta posició, per saltar al número 2 a l'any següent, amb 33.000 unitats, per darrere en aquella època del Seat León. L'any de la pandèmia va regnar per primer cop, i ho va tornar a fer el 2021, el 2023 i el 2024, cedint el lideratge l'any 2022 al Hyundai Tucson.
Dacia és, juntament amb la petroliera OMV Petrom, una de les empreses més importants en facturació i beneficis de Romania. La seva facturació s'integra en els 56.000 milions de Renault de l'any 2024, però va vendre 676.340 unitats l'any 2024. A un preu mitjà de 15.000 euros per unitat, amb els vehicles ja va aconseguir una facturació de més de 10.000 milions d'euros.
Pel que fa a Romania, el seu PIB és de 353.633 milions d'euros, unes cinc vegades inferior als 1.594 milions d'Espanya, i té una població de 19 milions d'habitants. El PIB per càpita és de 18.560 euros, pels 32.000 d'Espanya, el segon més baix de la Unió Europea per darrere de Bulgària.
Va entrar a la Unió Europea l'any 2007 i poc després va patir una important caiguda econòmica, el 2009, com gairebé tot el planeta. Però, a diferència per exemple d'Espanya, només va estar un any en recessió, i el 2011 va créixer ja un 4,5%, per disparar-se al 8,2 l'any 2017 amb una mitjana de creixement molt per sobre de la mitjana europea en els darrers anys. El 2024 va créixer un 0,9% i el 2025 ha de tancar-lo entre el 0,7% i l'1%, depenent de la projecció, ara sí una mica per sota de la zona euro.