La Cambra de Comerç de Barcelona guanyarà presència en el territori. En una conversa amb ON ECONOMIA, el director general, Roger Guasch, apunta que aquesta corporació té “molta força” de representació a Barcelona i a les institucions econòmiques amb seu en aquesta la ciutat, però “no és tan significativa”, com a referent, en la resta del seu territori. Per això, han endegat un pla per “acostar-nos a les empreses, sobretot a la petita i a la mitjana, als autònoms i als emprenedors”.

Per guanyar força, iniciaran aquest 2026 un pla pilot a la comarca del Maresme i al Barcelonès Nord, que aniran estenent els anys següents per la resta de les comarques. Recorda que l’àmbit de representació de la Cambra de Barcelona és tota la província amb l’excepció del Bages –on hi ha la Cambra de Manresa– i el Vallès Occidental –amb les cambres de Terrassa i Sabadell–.

Apunta que les cambres de Manresa, Terrassa i Sabadell són un “bon model” per a la Cambra de Barcelona pel que fa al disseny de la seva actuació en el territori. Indica que en l’àrea on opera la de Terrassa hi ha unes 36.000 empreses, més o menys les mateixes que al Maresme. Però Guasch considera que “la força” de la Cambra de Barcelona en aquesta última comarca “no té la potència que ens agradaria tenir” si es té en compte la presència institucional, la col·laboració amb els seus ajuntaments i amb les mateixes empreses.

El pla que començarà al Maresme i que estendran a la resta del territori preveu una reorganització i una nova estratègia. Anuncia que donaran molts més serveis, diferenciats pels diferents territoris, que no donen altres entitats. Aquests són els canvis que s’aplicaran:

• Estructura. En l’actualitat, la Cambra disposa d’un Departament de Territori, amb quatre caps de zona i tècnics, però aquesta organització es canviarà totalment: al capdavant de cada zona hi haurà un director territorial i un grup de tècnics. I es reforçarà la comunicació amb agències de comunicació locals, o sigui, no se centrarà tot en una única agència, sinó en diverses situades en les respectives demarcacions.

• Directors territorials. Al capdavant de cada territori hi haurà un responsable que serà de la zona i, per tant, coneixerà el teixit empresarial local. En un primer moment, tant quan comenci la reorganització en el Maresme com en les posteriors àrees, es designarà un professional de la Cambra de Barcelona, el qual serà l’encarregat de seleccionar el director territorial, que acabarà assumint la responsabilitat al cap d’uns mesos. Quan s’hagi fet el traspàs, el primer professional passarà a un altre territori per continuar formant equips.

• Seus. Potenciaran les diverses seus territorials, que no seran petites: mantindran les actuals d’Osona i el Maresme –si bé busquen disposar de més superfície en l’actual espai del Tecnocampus de Mataró–; a Vilanova i la Geltrú s’estan traslladant al centre d’innovació Neàpolis després d’arribar a un acord amb l’Ajuntament; busquen una nova seu al Baix Llobregat i, al Vallès Oriental, es plantegen transformar-la en el que anomenen ‘Escola d’oficis’.

• Formació i ‘Escoles d’oficis’. Davant la manca de professionals qualificats que reclamen les empreses, Guasch assenyala que cada territori té necessitats diferents i que estudiaran quina formació en oficis necessita. La intenció és que “els nostres diners en formació es destinin a cobrir necessitats reals en el camp industrial”.

• Ajuntaments. Guasch subratlla que “volem ser la mà dreta dels ajuntaments en el desenvolupament econòmic” des del comerç a la sostenibilitat. Oferiran als ajuntaments el que anomena un ‘Pla ciutat’, però també entraran en un ‘Pla polígons’, per ajudar en la gestió dels polígons industrials.

• Consells territorials. Impulsaran aquests consells, formats per empresaris que, de manera voluntària, col·laboren amb el desenvolupament de la Cambra en les seves respectives zones.

• Emprenedoria i start-ups. Indica que entitats com Tech Barcelona o Barcelona Activa ho estan fent “molt bé”, però que des de la Cambra s’apostarà per “emprenedoria del territori, que es quedi en el territori i que sigui d’interès pel territori” on estiguin. Pensen encara en com poden ajudar financerament projectes d’start-ups. Això ho “anirem construint de mica en mica”.

• Internacionalització. Treballen en un projecte d’internacionalització d’empreses per implantar-lo de forma diferent del que havien fet fins ara. Sobre l’actual model, “no és que no funcioni, però no dona suficient escalabilitat”, assenyala Guasch. I cita Albert Einstein –“la bogeria és fer el mateix una i alta vegada esperant resultats diferents”–, abans d’afegir que “hem de ser atrevits, repensar els mètodes, si bé això no vol dir que ens garanteixi l’èxit, però hem de buscar coses diferents i apropar-nos d’una manera diferent” a les empreses.

• Intel·ligència artificial. A banda dels cursos, també es plantegen com ajudar a les empreses de manera efectiva en el camp de la IA.

• Finances. La Cambra de Barcelona compta amb un pressupost per aquest 2026 de 34 milions d’euros, un 5% més que l’any passat, que va tancar amb un superàvit operatiu de més d’un milió d’euros. Guasch explica la situació financera amb un conegut símil futbolístic: “posarem, amb prudència, els diners en el camp. Hem d’apostar pels bons jugadors, pel joc, si bé també hi ha unes estructures internes que s’han d’aguantar per donar serveis”. Precisa que “l’ objectiu” no és el d’aconseguir un superàvit molt gran aquest 2026 perquè el que busquen és generar recursos per executar més projectes pensant en el 2030.

• Club Cambra. Moltes empreses de comarques “veuen molt lluny” la seu de Diagonal 452 –si bé Guasch l’identifica per 454, ja que l’immoble té aquests dos números i prefereix el segon–. Per apropar-la a nous socis, traslladaran accions del Club Cambra als diferents territoris. Així, els empresaris s’estalviaran desplaçar-se a Barcelona. En el cas del Maresme, Guasch assenyala que hi ha grans empreses –com Beiersdorf, Velcro, Procter & Gamble, Hartmann...– que voldrien lligar al desenvolupament territorial de la mà de la Cambra.

• In situ. A la planta 10, l’última de l’edifici, s’ha creat aquest espai de networking, en el qual els empresaris –de Barcelona o que es desplacin a la ciutat– poden reunir-se amb altres mentre fan un cafè, esmorzen o dinen. Ofereixen aquest servei de la mà de la Fundació Canpedró, de gastronomia solidària, en una acció que entra dins de la responsabilitat social corporativa (RSC) de la Cambra. Guasch subratlla que “a In Situ passaran coses”, algun que altre tardeo, es presentaran llibres, vins dels seus territoris, es programaran dinars sectorials amb el president... o esmorzars de forquilla, un cop al mes, amb personalitats empresarials que estiguin vinculades a camps com la creativitat o l’art. Per exemple, per aquí ja han passat Oriol Castro, de Disfrutar, o Tatxo Benet, que va explicar els seus projectes personals d’art o amb la llibreria Ona.