La gran banca i les grans energètiques del país ja han apartat uns 2.600 milions d'euros per afrontar el nou impost temporal aprovat pel Govern per gravar els seus beneficis extraordinaris, a través del qual pretén recaptar prop de 7.000 milions en dos anys.

La taxa grava amb un 4,8 % el marge d'interessos i les comissions netes del negoci bancari a Espanya, la qual cosa l'Executiu considera beneficis extraordinaris per la pujada dels tipus d'interès, als bancs amb una facturació superior a 800 milions el 2019.

En el cas de les energètiques, l'impost afecta les empreses elèctriques, gasistes i petrolieres que van facturar més de 1.000 milions el 2019, i grava les vendes amb un tipus de l'1,2 % tret dels ingressos regulats i els procedents de fora d'Espanya.

La idea del Govern és utilitzar els diners que recapti amb aquests nous impostos per cobrir part del cost de les mesures socials impulsades per ajudar les famílies més vulnerables davant de l'alça de la inflació i l'encariment del cost de la vida. Tant els bancs com les energètiques han carregat públicament contra l'impost i a més ho han recorregut judicialment, però el moment no els ha quedat una altra que pagar-lo i carregar-lo íntegrament en els comptes del primer trimestre d'aquest any.

Repsol i CaixaBank, les companyies que més aparten

Les companyies energètiques Repsol, Cepsa, Naturgy, Iberdrola i Endesa han reservat gairebé 1.500 milions per fer front aquest any a l'impost extraordinari, als quals se sumen els més de 1.100 milions descomptats per la banca en els primers tres mesos de 2023 amb el mateix objectiu.

Per la seva mida a Espanya, Repsol, la principal petroliera del país, va restar 450 milions dels seus resultats per fer front a l'impost, seguit de CaixaBank, que ha apartat al tancament del primer trimestre 373 milions. A continuació estarien Cepsa, amb 323 milions, i Naturgy, que va calcular uns 300 milions.

Per sobre dels 200 milions apareixen el BBVA i Santander, amb 225 i 224 milions, respectivament. Molt a prop d'Iberdrola, amb 216 milions i Endesa, que a falta de publicar els seus comptes la propera setmana, haurà reservat previsiblement 208 milions. En el cas del Sabadell, l'impacte de l'impost extraordinari en els comptes del primer trimestre va ascendir a 157 milions, per sobre dels 77 milions de Bankinter o els 63,8 milions de Unicaja Banc.

Això va permetre que les grans empreses energètiques i entitats financeres abonessin des de febrer, coincidint amb el primer pagament del tribut, 1.454,5 milions, segons va detallar la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. El gravamen energètic va recaptar en el primer període 817,4 milions i el bancari, 637,1 milions, amb el que l'any, incloent l'abonament final de setembre, superarà els 2.900 milions, en línia amb el previst pel Govern.

En tractar-se d'una taxa sobre la facturació de les entitats a Espanya, la seva relació amb el benefici net de la companyia és molt diferent, especialment si es té en compte la presència internacional de grups com el Santander, el BBVA o Iberdrola. En el cas de Cepsa, la petroliera entra en pèrdues en el primer trimestre de l'any en restar l'impacte de 323 milions de l'impost, mentre que Unicaja Banc i Sabadell, per exemple, veuen reduïts els seus beneficis després de restar les quantitats a pagar aquest any.