CaixaBank és el banc que més ha pagat al Govern espanyol pel nou impost a la banca, en concret, 373 milions d'euros davant els 225 milions que han pagat BBVA o Santander. En ser el primer banc del país, per actius i clients, ha estat el més penalitzat. Però aquest impost, que grava el 4,8% del marge d'interessos més les comissions de les entitats, no és l'únic que ha de pagar el sector, també el de societats, a més de la contribució al Fons de Garantia de Dipòsits.

D'aquesta manera, el conseller delegat de CaixaBank revelava aquest divendres en la presentació de resultats que les arques públiques han rebut del banc uns 1.000 milions d'euros en el trimestre, molt més del que han guanyat, ja que el resultat ha estat de 855 milions. "Hem pagat més impostos del que hem guanyat, no és lògic", indicava Gonzalo Gortázar.

El CEO esclatava contra l'afany recaptatori del Govern, si bé, la ministra Ione Belarra va declarar també divendres que -veient el que han guanyat els bancs fins i tot amb l'impost, potser aquest hauria de ser més gran. Preguntat per aquestes declaracions, Gortázar es defensava "els bancs no estem tenint beneficis excessius".

Gortázar assegurava que els resultats són millors que en els últims anys, però no extraordinaris. "Continuen sent modestos". En aquest sentit explicava que, el 2022, els tipus d'interès han tornat a la normalitat després d'anys en negatiu, el que impulsa el marge d'interessos. Però també s'està veient l'efecte de la consolidació bancària. "Fa 15 anys hi havia 50 entitats, ara n'hi ha 10, així que els resultats han de ser més alts, però en termes relatius".

Respecte a la mida que han assolit els bancs espanyols, a més, defensava que els està permetent ser "resilients i competitius" davant d'escenaris més adversos com el que estem vivint. Per això als Estats Units, han estat les entitats mitjanes i petites "les que estan en qüestió". Preguntat sobre si CaixaBank es trobava ara mateix immers o estudiant alguna operació corporativa, per exemple amb Unicaja o Novo Banco (dos bancs que sonen a les travesses de les fusions) l'executiu assegurava que no i també rebutja que el Banc Central Europeu li hagi pressionat fer-ho.

De volta a l'impost, el tema més polèmic de les presentacions de resultats dels últims mesos, el conseller delegat de CaixaBank recordava que ells ja el van recórrer (com han fet tots els bancs afectats) i ara ja està en mans dels Tribunals. Segons la seva opinió, el Govern espanyol ha "de demostrar" perquè hi ha d'haver una nova taxa impositiva si ja han pagat gairebé 1.000 milions d'impostos. "No ens sembla lògic per a una activitat financera", comentava.

En els comptes de CaixaBank es reflecteix que només l'impost de societats ha ascendit a 504 milions, l'impost a la banca ha estat de 373 milions i l'Impost sobre Béns Immobles uns altres 22 milions. En el trimestre anterior, també van realitzar la contribució al Fons de Garantia de Dipòsits, que es va elevar a 407 milions.

El nou impost a la banca ha fet que CaixaBank guanyi un 30% menys a nivell grup. Unicaja, que en concentrar tots el seu negoci a Espanya també ha estat dels més afectats, revelava fa uns dies que va guanyar un 43% menys fins al març després de pagar 64 milions per l'impost temporal a la banca. I que sense l'impacte del nou gravamen, el benefici hauria ascendit a 98 milions, gairebé un 63% més que a març de 2022; Santander també ha posat en relleu que, en cas de no haver hagut de pagar el nou impost, el seu benefici hagués millorat en un 10% al de l'any passat, però només ho ha fet en un 1%.

Malgrat l'impost, els sis bancs més grans del país han guanyat uns 5.700 milions d'euros entre gener i març, gairebé un 14% més que l'any passat, malgrat haver desemborsat 1.120 milions d'euros a Hisenda.