Després de conèixer-se aquest dijous els resultats del BBVA, que han estat acollits amb una forta pujada en Borsa, els sis grans bancs espanyols -Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell, Bankinter i Unicaja- van augmentar un 11,8% el seu benefici conjunt fins a 17.086 milions d'euros en el primer semestre de 2025, segons les dades recopilades per Efe. En el segon trimestre van sumar 8.600 milions, lleugerament per sobre dels 8.500 de l'anterior.

D'altra banda, aquesta setmana s'ha conegut amb la publicació per part de l'Agència Tributària de l'informe de recaptació fiscal del primer semestre, que el nou Impost sobre el Marge d'Interessos i Comissions de determinades Entitats Financeres va recaptar en els sis primers mesos de l'any 566 milions d'euros. El nou impost aportarà aquest any menys recursos a Hisenda que el gravamen temporal a la banca al que ha substituït, ja que com ha aclarit l'Agència Tributària, els 566 suposen un 40% del total de la recaptació de 2025. El que eleva la previsió a 1.415 milions d'euros, amb una caiguda del 16,5% respecte als 1.695 milions d'euros que va recaptar el gravamen el 2024. Aquest gravamen -que no és el mateix que un impost- va ser creat el 2022 com una mesura conjuntural per augmentar els ingressos a fi de contribuir a l'increment de la despesa pels ajuts socials per la guerra d'Ucraïna.

Beneficis del semestre

Per ordre temporal, Sabadell, que va presentar resultats fa una setmana, presumeix de l'increment més gran dels sis grans, un 23,3% en relació amb el primer semestre de l'any passat, fins a 975 milions d'euros, per la bona marxa del negoci tant a Espanya com al Regne Unit gràcies a la filial TSB que ha venut al Banc Santander. El grup preveu abastar una rendibilitat del 16% el 2027 en el seu pla estratègic, conegut fa uns dies, i una remuneració als seus accionistes de 6.300 milions d'euros en tres anys.

Aquell mateix dia, Bankinter, que solia ser el primer a publicar, va anunciar un benefici de 542 milions entre gener i juny de 2025, un 14,4% més que un any abans i un rècord, que li va permetre assolir una rendibilitat històrica del 19,5%. Ja en aquesta setmana, Unicaja va anunciar dimarts un benefici de 338 milions, un 14,6% més que en el mateix semestre de 2024, gràcies al negoci típicament bancari i el creixement dels marges del compte, inclòs el d'interessos en el segon trimestre. Aquest dimecres va tocar el torn a CaixaBank i el Banc Santander.

El primer ha guanyat en aquests sis mesos 2.951 milions, un 10,3% més, basat en el fort creixement de l'activitat i en la seva fortalesa financera. En el cas del Santander, el grup es va anotar els resultats més grans del sector, 6.833 milions de beneficis, un 13% més, i rècord per a l'entitat, gràcies al fort creixement del marge d'interessos en tots els negocis i totes les regions, juntament amb el control dels costos.

A més, el banc va reafirmar els seus objectius per al present exercici i va anunciar que espera recomprar accions per un mínim de 10.000 milions d'euros amb càrrec a 2025 i 2026. I comença des d'ara mateix recomprant uns 1.700 milions.

I aquest mateix dijous, ha tancat la tanda de resultats el BBVA, amb un benefici net de 5.447 milions en la primera meitat de l'any, un 9,1% més que un any abans, el menor avanç de beneficis dels sis grans bancs espanyols i a distància del 23,3% del banc contra el qual ha llançat una opa. L'entitat que presideix Carlos Torres, confia a obtenir uns objectius financers per al període 2025-2028, entorn de 48.000 milions d'euros, amb una rendibilitat mitjana en el període entorn del 22%. El grup preveu disposar també de 36.000 milions d'euros de capital de la màxima qualitat per distribuir entre els seus accionistes fins a 2028.

Impost a la banca

Respecte al nou impost -recorregut davant dels tribunals per les grans entitats financeres espanyoles-, l'Agència Tributària s'ha limitat a publicar els ingressos globals, ja que mai no revela informació de la recaptació individualitzada d'empreses o persones física. Tanmateix, durant la presentació de resultats, les entitats han revelat el pagament per l'impost. Així, segons la recopilació duta a terme per Efe, uns 135 milions correspondrien al Banc Santander, tenint en compte que la seva presidenta, Ana Botín, va donar com a referència total 338 milions per a tot l'any; 118 milions al BBVA; 235 milions a CaixaBank; 54 milions al Sabadell i 10 milions a Unicaja.

Bankinter no ha hagut de fer cap pagament perquè en el seu cas la deducció del 25% de la quota líquida, l'impost de societats supera el que hauria de pagar per aquest gravamen extraordinari. Segons es va aprovar en les Corts, l'impost estarà en vigor, en principi, durant tres anys, i grava el marge d'interessos i comissions amb tipus progressius que van de l'1 al 7%, encara que permet una deducció del 25% en l'impost de societats i una altra d'extraordinària si la rendibilitat de l'entitat baixa d'un determinat llindar.