L'Associació Espanyola de Banca (AEB) que representa a entitats com el Santander, BBVA, Sabadell o Bankinter; així com la CECA, que engloba entitats com CaixaBank o Unicaja, han presentat un recurs contra l'ordre ministerial que aprova els models d'autoliquidació i pagament fraccionat del nou impost a la banca creat per la Llei 7/2024.

El sector, que també té recorregut el primer impost a la banca (el que es va aprovar el 2022) insisteix en els "greus efectes econòmics" que provoca aquest gravamen. En concret, denuncien que impacta negativament en el finançament de famílies i empreses, la inversió i el conjunt de l'economia.

"Les associacions bancàries AEB i CECA han emprès accions legals contra el nou impost a la banca, interposant recurs contenciós-administratiu contra l'Ordre Ministerial que aprova el model d'autoliquidació i pagament fraccionat del tribut|homenatge (Ordre HAC/532/2025), publicada recentment al Butlletí Oficial de l'Estat", expliquen en un comunicat conjunt aquest dimarts.

Aquestes accions incideixen en el rebuig que ja va expressar el sector el mes de novembre passat, quan es va conèixer el disseny d'aquesta nova figura, que es va incorporar al sistema tributari per donar continuïtat al gravamen extraordinari sobre la banca creat el 2022. El govern espanyol va decidir fa tres anys aprovar aquest gravamen en un context marcat per la pujada de tipus d'interès.

Moncloa va assegurar que la banca (i també les elèctriques) rebria "beneficis caiguts del cel" i va decidir imposar-li aquesta taxa. Però quan va canviar el cicle i els tipus van començar a baixar, no el va retirar, només va canviar el seu disseny. Llavors, les entitats financeres ja van advertir que ho estudiarien en detall i arribat el moment el recorrerien, com han fet ara.

La banca espanyola, l'única que el paga a Europa

Després de la publicació de l'Ordre, AEB i CECA insisteixen en el seu rebuig de l'impost pels seus "greus efectes" per al finançament de famílies i empreses, el seu impacte negatiu per a la inversió i, en general, el seu perjudici al conjunt de l'economia. Recalquen, a més, que la banca espanyola és l'única gravada per un impost d'aquest tipus a Europa, la qual cosa suposa una minva competitiva respecte a la resta d'entitats bancàries europees.

I en aquest sentit recorden que, igual com va passar amb el gravamen extraordinari del 2022, el Banc Central Europeu (BCE) es va pronunciar en contra del nou impost el desembre de 2024, advertint a més dels seus efectes adversos. Entre altres, l'organisme va apuntar que "limita la capacitat de les entitats de concedir crèdit i contribuir potencialment a unes condicions menys favorables per als clients dels préstecs i altres serveis", a més de poder produir "conseqüències imprevistes per a la solvència i la competitivitat de les entitats de crèdit".

A la crítica del BCE li ha estat donat suport recentment pel Banc d'Espanya al seu Informe d'Estabilitat Financera de Primavera, no només pels seus efectes negatius sobre el crèdit i la capacitat de fer front a pertorbacions, sinó també perquè "pot donar lloc a la fragmentació del sistema financer europeu", afegeixen les patronals. També el Fons Monetari Internacional (FMI) en un recent informe, publicat a l'abril, sol·licita al Govern d'Espanya "discontinuar" aquest nou impost.