L’aeroport del Prat és el 5è d’Europa i el 22è del món en trànsit origen-destinació. Això no hauria estat possible sense el turisme. Però, malgrat la “fortalesa” d’aquest indicador, l’aeroport té una “assignatura pendent”: desenvolupar la seva activitat intercontinental, segons les conclusions de l’estudi Barcelona en el mapa global: connectivitat aèria, turisme i competitivitat de ciutat, que s’ha presentat aquest dilluns a la Cambra de Comerç de Barcelona.
Tot i el creixement de les rutes de llarg radi (ha passat de 17 destinacions el 2005 a 59 en l’actualitat), una “part important” dels passatgers amb origen o destinació a Barcelona continua viatjant de manera indirecta a través d’altres aeroports. En concret, dels 9,6 milions de passatgers intercontinentals de l’aeroport de Barcelona el 2025, n’hi ha més de 5,3 milions que van viatjar de manera indirecta, fet que revela una “demanda latent significativa que no s’està capturant plenament amb vols directes”.
Aquesta mancança és especialment rellevant en mercats com Àsia, Amèrica del Nord i alguns corredors de Llatinoamèrica. Segons l’estudi, el repte no és només créixer en nombre de passatgers, sinó “convertir una part més gran de la demanda existent en rutes directes, més freqüències i operacions estables durant tot l’any”. Això faria que el principal aeroport català fos menys vulnerable als canvis de cicle econòmic i a les crisis.
L’estudi situa la demanda turística com la “principal base” que ha fet possible l’actual connectivitat aèria de Barcelona. Ha esta “determinant” per consolidar rutes, incrementar freqüències i potenciar aquesta infraestructura més enllà del que requereix la demanda local o empresarial. L’aeroport del Prat va arribar l’any passat al rècord de 57,5 milions de passatgers.
A preguntes dels periodistes, el president de la Cambra, Josep Santacreu, ha defensat el turisme perquè els seus aspectes positius “compensen” els negatius, i ha subratllat que “sense turisme, els altres sectors econòmics patirien”. Ha afegit sobre la situació del turisme a Barcelona que, en realitat, “som envejats, molta gent voldria estar on estem”.
Joan Ramon Rovira, cap del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra, ha recalcat les “sinergies” entre el turisme i els altres sectors econòmic i el fet que, sense el turisme, l’aeroport del Prat no tindria els actuals nivells d’activitat, que no es pròpia d’un aeroport que no és d’una capital d’Estat i que no te una aerolínia de bandera com és el cas de Madrid amb Iberia.
Jaume Adrover, director de l’estudi i director de Gestió i Promoció Aeroportuària, ha indicat que veu una Barcelona “prou ben servida, competitiva”, que ha arribat on està gràcies al turisme. Però ha advertit de “gran signatura pendent”, que és el mercat asiàtic.
En síntesi, l’estudi conclou que el “gran repte” de l’aeroport del Prat és transformar les seves fortaleses en més connexions intercontinentals directes, més estabilitat anual i més retorn econòmic.
Tot i l’estudi no fa referència als projectes d’ampliació de l’aeroport, en la presentació s’ha posat en evidència que, per aconseguir la desitjada interconnectivitat, cal tant l’allargament de la pista com la nova terminal satèl·lit pels vols intercontinentals.
Apunta que la connectivitat aèria no facilita només l’arribada de visitants sinó que funciona com una “infraestructura relacional” que connecta mercats, persones, talent i oportunitats d’inversió, a més de projectar la cultura, l’economia del coneixement o la “identitat empresarial de Barcelona al món”. Tot això es tradueix en un impacte en l’economia: l’activitat de l’aeroport genera una facturació de 33.689 milions d’euros, un valor afegit de 16.399 milions de contribució al PIB català i prop de 218.000 llocs de treball (6,8% del PIB).