El president de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE), Antonio Garamendi, ha llançat una ferma advertència: la patronal recorrerà als tribunals si el Ministeri de Treball finalitza la transposició de la directiva europea de salaris mínims amb una disposició que impedeixi que els plusos salarials puguin absorbir la pròxima revalorització del salari mínim interprofessional (SMI) prevista per a 2026. En una trobada informativa, Garamendi ha estat taxatiu. "Això no es pot fer perquè l'Estatut dels Treballadors estableix que no és així", afirma el dirigent de la patronal. La seva afirmació es dirigeix directament a la voluntat del Ministeri de Treball, que pretén modificar la normativa per blindar complements com els d'antiguitat, nocturnitat o perillositat, evitant que aquests es vegin compensats quan s'incrementi el salari mínim.

Aquesta iniciativa, actualment en fase de consulta pública, respon a una demanda històrica dels sindicats CCOO i UGT, que al·leguen que sense aquesta protecció, la pujada de l'SMI es dilueix per a milers de treballadors que perceben aquests complements. El ministeri de Yolanda Díaz prepara la transposició de la directiva europea amb aquest objectiu específic, tot separant-la del debat sobre la xifra concreta de l'SMI per a 2026. Per a Garamendi, la mesura representaria "una altra bogeria" amb conseqüències imprevisibles. El president de la patronal alerta que, en alguns casos, l'augment salarial efectiu podria oscil·lar "entre un 20% i un 25%", una xifra que considera insostenible per a moltes empreses. A més, sosté fermament que el ministeri "està jugant amb qüestions que no són legals" i que la mesura "trencaria molts convenis col·lectius", creant situacions d'inequitat salarial dins d'una mateixa plantilla per l'existència de diferents tipus de complements.

Crítiques al procés

El debat s'emmarca dins d'un context més ampli de tensions sobre el procés de fixació del salari mínim. Garamendi ha expressat dubtes profunds sobre la metodologia del Comitè d'Experts, òrgan consultiu que ha recomanat un increment del 3,1% (fins a 1.221 euros en 14 pagues) si es manté l'exempció fiscal, o del 4,7% (fins a 1.240 euros) si l'SMI passa a tributar a l'IRPF. El líder empresarial qüestiona especialment les enquestes utilitzades pel comitè, que segons la seva visió exclouen sectors clau amb salaris particularment baixos, com l'agrari o el servei domèstic.

"Uns experts han de fer un informe independent, no el que digui el govern", ha remarcat, en una clara al·lusió a les pressions polítiques sobre aquest òrgan tècnic. Sobre l'espinosa qüestió de si l'SMI hauria de tributar o no, Garamendi ha reiterat la postura històrica de la CEOE: cal una deflactació general de la tarifa de l'IRPF. Des del seu punt de vista, aquesta seria l'autèntica mesura perquè els ciutadans "tinguin més diners a la butxaca", en lloc de jugar amb la fiscalitat del salari mínim, que segons ell suposa "molts milions d'ingressos per a l'Estat".

Més enllà del contingut concret de les mesures, Garamendi ha plantejat una crítica estructural al model de relacions laborals actual. Amb contundència, ha negat que els acords bilaterals entre el govern espanyol i els sindicats puguin qualificar-se de "diàleg social", qualificant-los de mancats de «cap valor» en absència de la part empresarial. "L'altre dia vam viure una situació paradigmàtica: es van sortir de la sala i ens vam quedar sols negociant mentre ells tancaven acords per fora", ha explicat, descrivint una pràctica que considera inacceptable. Aquesta dinàmica, segons el president de la CEOE, respon a una "espècie d'època preelectoral" plena "d'anuncis gairebé polítics" i propostes "molt populistes" allunyades de la "realitat de les empreses".

Consultat específicament sobre la seva relació amb la ministra Yolanda Díaz, Garamendi ha evitat el terreny personal per centrar-se en el metodològic: "No es tracta de si m'ho passo bé o no amb una persona, sinó dels temes". Ha criticat obertament les "maneres" i l'absència de veritable diàleg, que qualifica de "monòleg" per part del ministeri. En un moment de particular duresa, Garamendi ha afegit que "crec que vivim en un país on sobra la radicalitat i desqualificar les persones, que és el que en molts casos m'ha tocat empassar-me, no és el camí".

Finalment, Garamendi ha volgut cridar l'atenció sobre el que considera un problema estructural: la inestabilitat normativa constant. Ha destacat que només l'article 37 de l'Estatut dels Treballadors, que regula aspectes com els permisos retribuïts, s'ha modificat tretze vegades en els darrers dos anys. Sobre les ampliacions de permisos (com els per dol o per cures pal·liatives), ha emprat una metàfora contundent. "Et convido a sopar, però pagues tu el sopar", apunta el dirigent de la CEOE per denunciar que les càrregues financeres d'aquestes millores socials recauen directament sobre les empreses.

A més, ha criticat l'ús del decret llei per a aquestes matèries quan, segons ell, no hi ha una urgència extraordinària que ho justifiqui. La posició de Garamendi dibuixa un escenari de confrontació creixent entre la patronal i el govern espanyol en matèria laboral. L'amenaça de recursos judicials, les crítiques al mètode de diàleg i la denúncia d'inestabilitat normativa configuren un discurs de dur enfrontament que anticipa tensions significatives en el debat de la pròxima pujada de l'SMI i la transposició de la directiva europea, dos processos que es desenvoluparan en paral·lel durant els pròxims mesos.