El mapa bancari espanyol torna a remoure's. Els analistes d'Alvarez & Marsal ja van anticipar fa uns dies que l'entorn era "molt favorable" perquè es produïssin noves fusions. I els de Bank of América fins i tot van situar Sabadell en el centre de les operacions (també a CaixaBank) com a possible comprador, però també com a objectiu de compra per part d'una entitat més gran, com ha resultat ser BBVA.

En els últims mesos, el mercat també posava en el focus Unicaja, que s'ha aparellat amb diferents bancs, encara que tots han descartat estar estudiant la seva compra. També Sabadell va defensar fins fa només uns dies el seu pla de continuar creixent en solitari, encara que després del sorprenent anunci de BBVA aquest dimarts, ha decidit estudiar l'operació.

La possible fusió entre BBVA i Sabadell reduiria una vegada més el nombre de bancs a Espanya, que ja ha perdut desena d'entitats des de la crisi financera. Actualment, hi ha deu grans bancs quan el 2008 se superen els 50. El que està fent que cada vegada menys entitats concentrin més clients i dipòsits. Un recent informe de Moody's sobre la banca espanyola ja alertava sobre la notable concentració en la gestió de dipòsits per part d'uns quants bancs.

Actualment, gairebé el 70% dels préstecs i crèdits es concentren als quatre grans bancs espanyols, CaixaBank, Santander, BBVA i Sabadell, però si un d'ells desapareix – una cosa que podria ocórrer si continua amb la fusió de les dues últimes- el mateix mercat es concentraria en tan sols tres entitats, pressionant més la competència.

Només CaixaBank concentra ja el 25% de dipòsits a Espanya, Santander frega el 20%, i BBVA n'assoliria amb Sabadell més del 21%. Per aquesta raó, Jordi Solé, director executiu de Kreedit, assenyala que hi ha una "rellevant tendència en aquesta indústria cap a un oligopoli". Ja que cada vegada hi ha menys competència entre operadors i a més, els operadors bancaris "exerceixen un poder de negociació absolut", precisament, pel fet de no tenir competència.

En aquest sentit, recorda que a Espanya, aquesta falta de competència s'ha posat de manifest en els últims dos anys en els quals la banca no ha remunerat els dipòsits com sí que ho han fet els bancs en la resta d'Europa. Una cosa que "només ha anat en perjudici dels estalviadors" i de què fins i tot va alertar el supervisor, el Banc d'Espanya.

Vaig solar apunta també que si a aquestes quatre entitats se sumen els altres dos bancs de l'IBEX 35, Unicaja i Bankinter, la concentració de dipòsits supera el 75%. O el que és el mateix, sis grups gestionen tres de cada quatre euros dipositats pels espanyols en entitats financeres.

Aquesta alta concentració es reflecteix també en altres aspectes del negoci bancari, afegeix, com en la gestió d'actius, on les mateixes quatre entitats controlen la majoria del mercat. Només en la venda de fons, Credit Agricole (vinculada a Sabadell) assoleix el 13% de quota a Espanya, Santander gairebé el 12%, BBVA té prop d'un 11% i CaixaBank, alguna cosa menys d'un 8%.

"La situació es repeteix a molts altres sectors, la qual cosa evidencia una preocupant tendència cap a la falta de competència en el sector bancari espanyol", com ocorre també al mercat de targetes, on BBVA i Sabadell assolirien quotes conjuntes del 30%, que fins i tot fregarien el 40% en el cas dels TPV.

D'això ja va alertar la Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMV) fa només tres anys, quan va analitzar la fusió de CaixaBank amb Bankia que va crear el banc més gran del país, un lloc que ara li arrabassarien BBVA-Sabadell.

L'organisme que dirigeix Cani Fernández va detectar "risc de monopoli" en més d'una vintena de codis postals on només operaven les dues entitats i fins i tot va alertar del risc d'un empitjorament de les condicions comercials per als clients. Així, CaixaBank va haver d'assumir certs compromisos amb la CNMC per seguir endavant amb la fusió i no generar un problema de competència.

I va haver de desinvertir en determinades societats de gestió de pagaments on tots els bancs espanyols són socis per no tenir una posició de control, com en Bizum, Iberpay, Sistema de Targetes i Mitjans de Pagament (STMP), Redsys o Servired.

A Bizum cap banc no pot superar el límit de participació fixat en el 24%, però Sabadell, que compta amb gairebé un 12% del capital, i BBVA, que té alguna cosa més del 18,2%, el sobrepassarien. Igual com en Sistema de Targetes i Mitjans de Pagament, la societat resultant de la fusió de Servired, Euro 6000 i 4B, el 2018, on el límit de cada banc està fixat en el 25%, segons els estatuts de la companyia.