Des de terra endins, a Vic (Barcelona), Frigorífics Ferrer fa cent anys que viu de la compra i venda de peix. El negoci, que va començar el 1924 amb la peixateria Ca la Manela, del matrimoni Ferrer-Farga a la plaça de Vic, és avui un grup de distribució de peix fresc i congelat que preveu tancar el 2026 amb 168 milions de facturació (un 5% més que el 2025). Serveix a 19.000 clients del canal Horeca i la gran distribució, principalment, i també a col·lectivitats, a Espanya. I té un altre as a la màniga: és la principal concessionària per distribuir els gelats Frigo a tot l’Estat espanyol.
Però amb això "no n'hi ha prou", argumenta Juli Ferrer, conseller delegat del grup i representant de la quarta generació de la família fundadora. "Frigorífics Ferrer ha de ser una companyia més forta, amb més capacitat i volum de negoci perquè, cada vegada més, els nostres clients també guanyen dimensió", assegura. El directiu esmenta que "a l'altra banda del taulell tenim grans cadenes de la restauració i de la gran distribució que volen més assortiment, més varietat de producte i d'arreu del món, més articles elaborats -la quarta gamma: el peix rentat, pelat, tallat i envasat al buit o en atmosfera controlada-, una comanda més àgil i una entrega més ràpida. L'objectiu: fer la vida més fàcil al professional de la restauració i al consumidor final".
"La restauració i la gran distribució busca assortiment, preu, certificacions, traçabilitat, protecció del medi...; el futur passa per aquí", remarca. Comparat amb altres països com Anglaterra, França o Alemanya, la concentració de les cadenes de restauració té encara molt recorregut a Espanya, assegura.
Bacallà d'Islàndia?
Ara per ara, Frigorífics Ferrer se serveix de gairebé 780 proveïdors arreu del món, llotges i armadors, amb varietats autòctones i d'importació. Juli Ferrer explica que la cultura del peix s'està simplificant molt a la gastronomia familiar i s'està nodrint de tendències foranes. "Venim de l'Espanya mediterrània, la del bacallà, el lluç, el rap, el llenguado..., que cada vegada es mengen menys perquè s'han encarit molt i ara el que es compra és la tonyina o el salmó", adverteix. Per això hi ha un pas "necessari" del producte natural a l'aqüicultura.
"El 2024 a les taules de les llars ja es va menjar més peix provinent de l'aqüicultura", un fet que, a parer seu, "s'ha de normalitzar" per diverses raons. El món de la pesca està combatent males praxis a zones de l'Àfrica, per exemple; el canvi climàtic i l'escalfament global està afectant el mar i algunes espècies s'han de protegir... hi ha poc bacallà d'Islàndia, ara ve de Groenlàndia o del Canadà", exemplifica. Juli i la seva germana Mònica Ferrer creuen que s'ha de fer un esforç per desmitificar que el peix és car: "Tots els productes s'han encarit i a voltes la carn és més cara que el peix".
Del supermercat a les estrelles Michelin
A Ferrer comercialitzen més de 3.000 referències que es troben des del supermercat, al bar de menú o a restaurants d'estrella Michelin, emfatitza Mònica Ferrer. La seva principal línia de negoci és el peix i marisc, que representa el 60% de les vendes. Un 25% correspon a peix fresc, mentre que el 35% restant és peix congelat i altres aliments congelats -verdures, carn-. Dues terceres parts de les vendes se centren en l'hostaleria i un de cada tres productes se serveix amb marca pròpia.
Importen producte de les zones més remotes del planeta, les més representatives segons l'origen i zona de captura de la millor qualitat segons l'espècie: calamars del Marroc, gamba de l'Argentina, bacallà d'Islàndia, salmó de Noruega, lluç de Namíbia, i per descomptat, peix fresc diàriament de més de 20 llotges de tot l'arc Mediterrani, Galícia, Huelva...
Juntament amb la seva germana Mònica -responsable de màrqueting- i el vistiplau dels seus pares que segueixen de prop el negoci després de cedir-los el testimoni de l'alta direcció el 2024, Juli Ferrer té sobre la taula un pla estratègic fins al 2030 que contempla 22 milions d'euros per invertir fins al 2027 per reforçar l'estructura i créixer per mitjà d'adquisicions o d'aliances comercials. L'objectiu és facturar 300 milions d'aquí a tres anys, sempre mantenint "una sòlida rendibilitat", fent seva l'estratègia que ha dut a terme el seu pare Julià Ferrer, ara president del grup.
"Ens cal un creixement vertical per estar encara més a prop de les fonts d'aprovisionament, la qual cosa suposa sumar empreses o agafar la representació de marques o d'armadors", manifesta Juli Ferrer. Per tant, una part de les inversions ja s'ha executat entre 2024 i 2025. D'una banda, amb l'empresa Frigel, de Centelles (Barcelona), una firma que proporciona serveis logístics frigorífics a temperatura controlada, principalment en règim de lloguer de fred, per a productes alimentaris. L'empresa pertany, en la seva majoria, a la família Gelis.
Frigorífics Ferrer ha entrat a Frigel per mitjà d'una ampliació de capital corresponent al 15% del capital social, en una operació que ha servit per "oxigenar la històrica planta de Vic -la més gran del grup- on treballen uns 200 treballadors dels 500 que ocupa el grup". A Frigel s'han fet inversions per augmentar un 20% la capacitat frigorífica de 12.000 a 17.000 palets de producte. Per a Ferrer és un pas important perquè li garanteix el subministrament a la cadena de distribució Bon Preu, un dels seus principals clients tant de marca Ferrer com per elaborar marca del distribuïdor. Firgorífics Ferrer treballa la seva pròpia marca i també algunes concretes en origen com Falouka, de cefalòpode de gran qualitat del Marroc, o Aristeus, de producte europeu.
Amb anterioritat, el 2023, es va quedar l'empresa Sampera Mercat del peix, de qui va adquirir el know how de la compra directa a més de 30 llotges de l'arc Mediterrani per crear una nova línia de negoci d'alta gamma. I dos anys abans havien comprat Frozen Foods Solutions, a Madrid.
Més capacitat logística a Madrid i València
En paral·lel es destinaran recursos a l’ampliació de capacitat logística, a la tecnificació de processos i a la millora en seguretat alimentària i certificacions. A Madrid volen reubicar-se per guanyar superfície. A València, on van adquirir Frinter Foods el 2016, la prioritat és reforçar la infraestructura que tenen a Paterna per continuar creixent en el segment de producte congelat. A Catalunya també volen créixer en capacitat logística. El grup s’organitza al voltant de diverses plataformes logístiques a Vic, Figueres, Lleida i Mercabarna.
"És aquesta combinació de creixement orgànic i l'adquisició d'altres negocis que complementin", manifesta el conseller delegat i afegeix que, per exemple, els creixements a Madrid i València venen per l'increment de la demanda de les grans cadenes de restauració i pel segment de les col·lectivitats que, en general, aporten el 15% de les vendes totals. El 2017 van obrir un punt de venda a MercaMadrid per servir l’hostaleria, i el 2021 van adquirir Frozen Food Solutions, una empresa de distribució amb concessió Frigo.
Expansió: generació a generació
La història de Frigorífics Ferrer es remunta els peixaters de Vic que portaven el fresc amb tren des de Barcelona i el venien a la botiga primer i després també en una parada del mercat. Amb la segona generació, el seu fill Fèlix va començar a distribuir peix a restaurants de la comarca i més enllà, i van obrir un magatzem amb barres de gel per conservar el producte.
Quan s’incorpora la tercera generació Ferrer -amb Julià, Joe i Sílvia Ferrer-, al voltant dels anys setanta, hi ha trets diferencials: la industrialització i la professionalització i l'expansió a Madrid i València. S'adquireix un frigorífic industrial, una de les grans innovacions del moment, i sense abandonar la comercialització de peix fresc, entren en el món dels congelats. Van començar a portar productes congelats d’altres marques com ara Pescanova i la marca de gelats Frigo per comercialitzar-los a Osona, el Bages i el Berguedà. "La primera concessió de Frigo per a Catalunya i més tard per una gran part d'Espanya ens ha permès conèixer molt bé la xarxa de comercialització".
La quarta generació, amb Juli i Mònica Ferrer al capdavant i dos altres membres de la família Ferrer que ocupen altres llocs directius, ha consolidat un projecte pensat en clau internacional, i en sostenibilitat. Projectes com la reducció de l'ús del plàstic, materials 100% reciclables per a envasos petits i un 30% de material reciclable per a la resta són alguns dels projectes que lidera Mònica Ferrer. També s'ha instal·lat un parc solar per autoconsum; busquen fonts d'energies renovables perquè "el cost energètic d'una empresa com Ferrer és important".