La família Sanahuja, un dels cognoms més destacats del sector immobiliari a Catalunya i la resta de l'Estat, acaba de materialitzar una nova operació. Ho ha fet a través de la societat Infinite Eight SL, el vehicle amb què ha desembarcat a Montgat (Maresme), per adjudicar-se un terreny qualificat per a ús hoteler per un import de 4,3 milions d'euros. La transacció s'ha tancat en el marc d’una subhasta pública impulsada per l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial, un organisme que forma part de l'ecosistema de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

L’oferta presentada per Infinite Eight, que ascendia a 3,6 milions d’euros sense IVA, va resultar suficient per desbancar l’única competidora del procés: Prohabit Edison, una companyia amb seu a Sabadell que va plantar batalla amb una proposta que rondava els tres milions d’euros. La diferència va decantar la balança a favor dels Sanahuja, que a partir d’ara disposen d’un sòl de 5.335 metres quadrats de superfície, sobre el qual es poden edificar un total de 8.820 metres quadrats per damunt del nivell del carrer. Aquest terreny representa una oportunitat estratègica en un dels municipis del litoral barceloní amb més amb escassetat de noves parcel·les disponibles per a aquest segment de negoci.

De la cúspide a la crisi

Per entendre l’abast d’aquesta adquisició cal retrocedir dues dècades, quan la família Sanahuja va arribar a escalar les primeres posicions dels rànquings de les fortunes més grans de l'Estat, empesa per la voràgine especulativa de la bombolla immobiliària. Aquells anys daurats, però, van tenir un final brusc amb l’esclat de la crisi financera del 2008, que va capgirar completament el seu imperi i va portar diverses de les seves empreses a acollir-se a concurs de creditors.

Aquell tràngol no va significar, però, la desaparició del seu nom del sector, sinó una transformació: els Sanahuja han après a moure’s amb més prudència, però sense perdre mai de vista el negoci del sòl, i ho han fet sovint no en solitari, sinó associant-se amb grans grups empresarials per compartir riscos i augmentar el marge de maniobra en projectes de gran envergadura.

La història inversora dels Sanahuja està esquitxada d’operacions que han transformat el paisatge de diverses ciutats catalanes. Un dels seus projectes més visibles és la construcció de l’Illa Diagonal, el complex de la zona alta de Barcelona que es va inaugurar a finals del 1993, concebut com un centre comercial que integrava també un hotel, un espai per a convencions i oficines. Aquell edifici, signat pels arquitectes Rafael Moneo i Manuel de Solà-Morales, es va convertir en un referent arquitectònic i comercial de la ciutat, impulsat per l’empresa Indicesa L’Illa, on els Sanahuja van tenir un paper decisiu.

Un altre dels seus grans emblemes va ser el centre comercial Les Arenes, a la plaça Espanya de Barcelona, un projecte que va obrir les portes el 2011 després d’una rehabilitació que va respectar la icònica façana rodona de l’antiga plaça de toros. Aquella operació, però, es va convertir també en un símbol de les dificultats del sector durant la crisi: les obres es van allargar durant vuit anys a causa dels entrebancs econòmics del promotor, que va veure com els terminis i els pressupostos s’incrementaven mentre l’entorn financer s’ensorrava.

A més d’aquests dos pesos pesants, la cartera històrica dels Sanahuja inclou intervencions tan diverses com l’enderroc de l’antic estadi del RCD Espanyol a Sarrià; la urbanització de l’antic hospital de Sant Joan de Déu a les Corts, que va alliberar un espai cèntric per a nous usos; o la construcció de la Torre Millennium a Sabadell, un edifici d’oficines que va marcar la silueta urbana d’aquesta ciutat. Totes aquestes actuacions dibuixen un perfil d’un grup familiar que, malgrat les ensopegades del passat, ha mantingut la capacitat de detectar oportunitats en solars estratègics i de teixir aliances per fer-les rendibles.