Des de la creació de la seva primera cervesa en una petita fàbrica de l'Eixample de Barcelona el 1876, el Grup Damm ha evolucionat fins a convertir-se en una companyia alimentària diversificada i amb presència en més de 133 països, una trajectòria de 150 anys que ha transcorregut en paral·lel a la vida econòmica i social del país.
Per commemorar aquest aniversari, la companyia va celebrar la setmana passada una gala al Gran Teatre del Liceu de Barcelona que va reunir més de 1.500 persones i va comptar amb l'assistència del president de la Generalitat, Salvador Illa, entre altres autoritats i personalitats de l'àmbit cultural. "Hem sabut evolucionar sense perdre la nostra essència", va afirmar en el seu discurs el president executiu de Damm, Demetrio Carceller Arce, al capdavant de la companyia des del 1994.
Grup Damm és el segon productor de cervesa a l'Estat espanyol, amb una producció d'11,14 milions d'hectolitres el 2024, només per darrere de Mahou San Miguel, segons dades de Cerveceros de España i el Ministerio de Agricultura. La seva cervesa insígnia, Estrella Damm, continua sent la més popular i es pot trobar als supermercats de més de 80 països. Tanmateix, la companyia ha transcendit la seva activitat de simple cervesera i s'ha obert a nous mercats.
La facturació del grup ha passat de 200 a 2.000 milions d'euros en els últims 25 anys, amb una posició cada vegada més gran en el sector alimentari: del Grup Damm també en formen part les aigües Veri o els batuts Cacaolat, i en els últims anys la companyia ha adquirit la cadena de restauració Rodilla o la distribució de Nestea.
Arrels a l'Eixample
La història de la companyia es remunta al 1876, quan el mestre cerveser alsacià August Kuentzmann i el seu cosí Joseph Damm van obrir la seva pròpia cerveseria en un edifici del carrer Viladomat de Barcelona, després d'emigrar des de Sélestat (Alsàcia), d'on fugien de la guerra francoprussiana.
Després d'obrir la fàbrica del carrer Rosselló a principis de segle, l'empresa va superar la Guerra Civil, durant la qual va arribar a ser col·lectivitzada, segons recull l'economista Francesc Cabana en un llibre sobre la trajectòria de Damm.
Després de l'escassetat de la postguerra, la companyia va començar a expandir-se en el mercat espanyol en els anys 60 amb la seva cada vegada més popular pilsen Estrella Dorada, que es va rebatejar el 1991 amb el nom Estrella Damm, i la imatge de la qual va arribar al món sencer en patrocinar els Jocs Olímpics de l'any següent a Barcelona.
Durant el segle XX, Damm es va consolidar com una cervesera que va saber innovar i adaptar-se als nous temps: va treure al mercat Xibeca, Voll-Damm, o la primera cervesa sense alcohol, l'aleshores anomenada Maltz Bier, a més de la malaguenya Victoria o la donostiarra Keler. També va fer els seus primers passos en el mercat internacional i el seu creixement exponencial va obligar Damm a traslladar la producció del centre de Barcelona a una planta de fabricació al Prat.
De Barcelona al món
En aquestes últimes dues dècades, Grup Damm ha accelerat la seva internacionalització i diversificació, amb més de 25 marques de cervesa, 18 fàbriques a Espanya, Portugal, el Regne Unit i presència en més de 133 països.
El grup ha anat eixamplant horitzons al llarg d'aquests anys: va incorporar aigües Veri i Estrella de Levante a la seva cartera el 1999; el 2006 va impulsar la seva pròpia distribució directa integral; va entrar en l'accionariat de Cacaolat el 2011 i, posteriorment, va adquirir el grup de restauració Rodilla.
El 2024, la companyia va obtenir un benefici net de 175 milions d'euros i va assolir una facturació de 2.025 milions, per la qual cosa es va mantenir per segon any consecutiu per sobre dels 2.000 milions.
Un dels seus últims moviments va ser l'acord amb Nestlé per a produir, comercialitzar i distribuir Nestea a Espanya, Andorra, Gibraltar i Portugal a partir del 2025. La seva mirada està posada a continuar creixent a l'exterior, com demostra la renovació integral de la seva planta de Bedford (Regne Unit), una instal·lació adquirida el 2022. Damm sosté a més que ha entrat en una nova fase centrada en la integració de la intel·ligència artificial i de digitalització del seu procés productiu.
