La directora general de Catalonia.heath, Arantxa Sanz, identifica dues mancances bàsiques per al creixement del sector salut a Catalunya. La més important, però alhora més coneguda, és la manca d'un finançament públic sostingut pels projectes més innovadors que entren en fases clíniques, juntament amb mecanismes d’atracció i fidelització de talent.

Però també esmenta com a primordial "la necessitat de comptar a Catalunya amb un organisme notificat que pugui complementar l’únic que existeix a Espanya, el CNCps (Centre Nacional de Certificació de Productes Sanitaris), i que ens permetria accelerar l’arribada al mercat de dispositius i tecnologies". Aquest centre estatal està adscrit a l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS).

Aquest repte de poder accelerar l'escalabilitat dels projectes és una de les àrees de treball de Catalonia.health amb el seu ecosistema empresarial. "Promovem la competitivitat incentivant la col·laboració amb socis estratègics, posem ponts per aconseguir el finançament i capacitem a les empreses emergents en temes tan clau com l’accés al mercat", explica Arantxa Sanz, que el maig passat va assumir la direcció de l'entitat integrada per més de 240 empreses i agents del coneixement líders en R+D+I, industrialització i gestió en el sector de la salut i les ciències de la vida.

L'associació, que coneix la realitat del sector de la salut i les ciències de la vida de manera transversal donada la naturalesa dels seus socis, demana a les administracions "diàleg, escolta, que compti amb les empreses innovadores en R+D i producció a Catalunya per definir polítiques econòmiques, industrials i de sanitat". Sanz constata que l'entitat ha observat "canvis positius a l'Administració catalana i espanyola, amb la creació d'organismes consultius en diversos àmbits, i esperem que se sistematitzin".

La directora de Catalonia.health emfatitza que "Catalunya té una base científica excel·lent, però necessita consolidar les capacitats per completar tot el cicle de desenvolupament de fàrmacs i plataformes tecnològiques altament innovadores fins a la seva comercialització". "Necessitem facilitar el creixement dels projectes emprenedors, amb més finançament, i facilitant els camins de la regulació i certificació", rebla.

Idees posades al mercat

Les dades de l'últim informe de Catalonia.health mostren que, el 2024, el 17% de les start-ups catalanes del sector ja operen al mercat, reforçant la maduresa de l’ecosistema i la seva capacitat d’escalar, consolidant a Catalunya com a referent nacional i internacional en un context d’incertesa global.

L'últim any, Catalunya ha registrat un augment del 55% en la inversió en start-ups del sector salut respecte a 2023, arribant als 347 milions d’euros, la segona xifra més alta des del 2018. Les empreses catalanes han comptat principalment amb el suport dels fons d’inversió de capital risc, que han representat el 80% del total del capital aixecat. En concret, s’han mobilitzat 277,9 milions a través de 38 rondes d’inversió. Tres grans operacions han concentrat gairebé el 70% del volum total: Impress, que ha tancat una segona megaronda de 110 milions; Inbrain Neuroelectronics, amb 46,2 milions; i Heura, amb una ronda de 40 milions.

L'estudi determina que, malgrat l’entorn prudent, Catalunya desplega una combinació singular de proximitat entre recerca i mercat perquè a més de les empreses emergents que ja comercialitzen productes o serveis, més de la meitat de les empreses del sector salut (57%) han tancat 2024 assolint uns comptes equilibrats (breakeven) en el desenvolupament del negoci i que el 24% d'aquestes ho han fet abans del segon any de constitució; fet que consolida la cultura d’eficiència financera. A més, la inversió local continua sent significativa (157,8 milions canalitzats el 2024), amb una distribució que prioritza projectes de biotecnologia i dispositius mèdics de validació ràpida.

Instruments de finançament públic

A banda del capital privat, els ajuts competitius europeus, en forma de subvencions, també han tingut un paper fonamental a les finances dels projectes del sector salut, aportant més de 55 milions i consolidant-se com una eina clau per impulsar l’escalabilitat de les iniciatives emprenedores. En aquest sentit, Arantxa Sanz adverteix que, si bé la injecció de fons Next Generation en l'àmbit de la salut ha estat considerable, "no s'ha dirigit específicament a les empreses". "Cal confirmar fons i mesures adequades per garantir la continuïtat del suport més enllà del 2026, evitant interrupcions que poguessin comprometre la consolidació de l'ecosistema, i reclamem mecanismes de cocreació amb les empreses dels nous instruments", assenyala.

La directora de Catalonia.health considera "essencial garantir la continuïtat i sostenibilitat dels recursos públics en el temps, així com revisar el disseny dels instruments i mecanismes per maximitzar tant l'impacte com l'execució dels projectes". Argumenta que "quan es destinen recursos públics, resulta fonamental analitzar en quin punt de la cadena de valor s'intervé i quins objectius concrets es pretenen assolir. Per això és clau incorporar la veu de les empreses receptores d'aquests ajuts, assegurant que el finançament s'alineï amb les necessitats reals i tingui l'impacte estratègic esperat".

Les aliances publicoprivades entre hospitals de referència, instituts de recerca vinculats i empreses són una de les claus de la posició de Catalunya com la vuitena potència mundial en assaigs clínics. "Traslladar aquest model d’èxit a fases de descobriment i preclíniques impulsaria el progrés del deep tech en salut", manifesta Sanz i apunta al fet que es podrien impulsar gràcies a "mecanismes de finançament que facilitin col·laboracions en aquestes fases de risc molt alt, participació de les companyies en comitès de transferència de les entitats públiques, i la reforma de la carrera investigadora".

L'informe anual de Catalonia.health -elaborat en col·laboració amb la consultora EY- assenyalava que hi ha una oportunitat clara perquè Catalunya esdevingui un referent europeu en testatge i regulació de noves solucions de salut. "Comptem amb els actius científics, clínics i tecnològics necessaris, però falta consolidar marcs legals més flexibles; com els sandboxes reguladors; i entorns d’assaig reals on es pugui validar, adaptar i escalar la innovació amb més rapidesa. Una aposta decidida en aquest àmbit pot posicionar el territori com un hub d’atracció per a inversors i emprenedors de tot Europa", s'explica.