El dèficit inversor en infraestructures a Catalunya es continua enfilant. La manca d’execució pressupostària, especialment per part de l’Estat, ha disparat en 3.500 milions més el dèficit, que ja puja als 49.543 milions d’euros entre el 2009 i el 2025, segons l’últim informe de Foment del Treball, presentat aquest dilluns a partir de les dades de licitació d’obres.

“És alarmant, profundament indignant i absolutament intolerable, la constatació d’una nefasta gestió pública”, ha lamentat Josep Sánchez Llibre, president de Foment, que ha assenyalat directament l’Estat perquè “té una responsabilitat principal en una bona part de les infraestructures viàries, ferroviàries i marítimes”. De fet, l’execució de la inversió per part del govern espanyol en l'últim exercici disponible va ser del 44,6%, pel 87% de la Generalitat i el 96% de les administracions locals.

L’estudi, que Foment presenta des de fa vuit anys, calcula la inversió en infraestructures respecte al que li tocaria a Catalunya pel seu producte interior brut (PIB), com a detallat Lluís Moreno, president de la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya, vicepresident de Foment i responsable de l’estudi. Per tant, el dèficit es produeix tant per manca d’ambició inversora en els pressupostos públics com per la baixa execució dels mateixos pressupostos.

“L’Estat, històricament sempre ha estat el que ha fet una execució més baixa dels pressupostos, però l’última dada que tenim és del 2023 perquè ja va dir que no les tornaria a territorialitzar”, ha explicat Moreno, que ha lamentat també la manca de “cultura inversora” per part dels diferents governs espanyols.

L’any passat, amb un escenari base d’una inversió en infraestructures del 2,2% del PIB –percentatge equiparable a les principals regions industrials d’Europa–, Catalunya hauria d’haver invertit 7.365 milions d’euros en infraestructures, però només va destinar-hi 3.990 milions, acumulant, doncs, un dèficit de 3.375 milions. En els últims tres anys, el dèficit sempre ha superat els 3.000 milions.

Només en el primer any de l’informe, el 2009, la inversió va superar el 2,2% del PIB català, i des del 2010, el dèficit es va acumulant fins a vorejar els 50.000 milions d’euros. Però la xifra seria més alta si s’haguessin de fer avui. La inflació acumulada fa que, si ara es construïssin totes les obres no realitzades, constarien 58.748 milions, 9.000 milions més del dèficit.

L’administració central de l’Estat va ser la que menys va invertir l’any passat, malgrat les necessitats per part d’Adif i Renfe, gestors de la infraestructura viària i els trens, respectivament. Dels 3.990 milions d’euros invertits, només 619 van arribar de Madrid, mentre que la Generalitat va invertir més del doble, gairebé 1.300, i els ens locals van ser els més inversors, amb 1.867 milions.

En els últims quatre anys, entre el 2022 i el 2025, calculant que cada tipus d’administració fes un terç de la inversió necessària total, l’Estat només va fer un terç de l’esforç que li tocaria, amb 789 milions d’euros, i va infrainvertir més de 1.600 milions. La Generalitat es va quedar a mig camí (53%) i les administracions locals van posar-hi tres de cada quatre euros dels que li pertocaven.

Adif no arriba al 50% en execució d’inversions

Foment ha posat èmfasi en la manca d’inversió ferroviària per part de Renfe i, especialment, d’Adif, que no arriba al 50% del que ella mateixa pressuposta. El propietari de la xarxa només ha invertit a Catalunya el 48,65% del que preveia de mitjana en el període 2010-2023.

La manca d’aposta per les vies catalanes ha estat especialment flagrant en els tres últims exercicis amb dades disponibles, quan ha estat del 16% el 2021, el 26% el 2022 i el 32,5% el 2023. Pel que fa a Renfe, l’execució pressupostària en aquests 14 anys és del 62%, i en el cas concret del 2023, va superar el previst en un 28%.

Sánchez Llibre reclama consens al Parlament

Josep Sánchez Llibre ha lamentat que cap de les propostes que ha fet Foment en aquests anys han prosperat, com el fet que les inversions no executades passin a mans del Govern, amb els fons corresponents, o la creació d’una agència publicoprivada per fer seguiment de les inversions de l’Estat a Catalunya.

En aquest sentit, ha considerat que el consorci pactat pel PSC i ERC podia ser una solució vàlida i ha lamentat que no hagi prosperat, però ha llançat una nova proposta de Foment del Treball. “Totes les propostes que hem fet, han fracassat, però donada la gravetat de la situació, fem una altra proposta més”, ha anunciat, i ha instat “el Parlament a assolir el màxim consens polític” per reclamar a l’Estat que inverteixi a Catalunya.

“Sense una posició unitària, serà inviable, però amb consens, tindrem molta força”, ha defensat el president patronal. “Invertir en infraestructures no és gastar, no és subvencionar, és generar creixement econòmic i té un retorn evident per a la ciutadania de Catalunya”, ha insistit.