Caixabank puja el dividend gairebé un 60% respecte a l'any passat i el seu primer i segon accionista, que concentren més del 45% del capital del banc, seran els més beneficiats. Segons ha detallat aquest divendres el president de l'entitat, José Ignacio Gorigolzarri, el primer d'ells -Criteria Caixa- rebrà uns 500 milions d'euros i el segon -l'Estat, a través del Frob- uns altres 200 milions.

Criteria Caixa, que la que amb alguna cosa més del 30% del capital de CaixaBank va rebre l'any passat més de 350 milions en dividends, per la qual cosa aquest any s'embossarà 150 milions més. L'Estat, que té un altre 16% del banc català després d'absorbir Bankia, també va rebre 190 milions d'euros per aquesta via. De manera que es beneficiarà d'uns altres 10 milions més.

En total, el banc ha anunciat que repartirà uns 1.700 milions d'euros als seus accionistes, una mica més la meitat del seu benefici, que segons els comptes presentats al mercat aquest divendres ha assolit els 3.145 milions. I d'ells, "gairebé el 50% el tindran els accionistes de referència", afegia Goirigolzarri. A la seva capital també té una participació rellevant BlackRock, superior al 4%, i a més hi ha uns 617.800 inversors minoristes.

"Ens vam proposar de repartir 9.000 milions i el primer any ja portem 3.500 milions, una cosa que ha estat reconeguda pel mercat. L'acció de CaixaBank ha evolucionat millor que la mitjana dels bancs de l'IBEX", apuntava el president. Durant 2022 els seus títols van ser els que més es van revaloritzar en l'IBEX 35, entorn d'un 60% i aquest exercici s'apunta un altre 5% de pujades, que li porta per sobre dels 31.000 milions de capitalització.

Els 3.500 milions a què es refereix l'executiu inclouen, els 1.800 milions d'euros de la recompra d'accions que el banc ha dut a terme l'últim any i els 1.700 milions de dividends que repartirà aquest any amb càrrec als comptes de l'any passat. De cara a aquest 2023, el banquer assegurava que proposaran la junta d'accionistes "un dividend continuista" que els permeti mantenir un benefici per acció (payout) del 50-60% com el 2022.

El president de CaixaBank destacava que, en els últims cinc anys, els seus dos primers accionistes (Criteria Caixa i el Frob) ja han rebut més de 2.500 milions en dividends. Com ve sent habitual, Goirigolzarri va ser preguntat en la presentació de resultats per la sortida de l'Estat del seu accionariat i els riscos que pot suposar que s'assegui en el consell d'administració i prengui part en votacions complexes, com per exemple, si recórrer o no l'impost a la banca que el propi Govern ha creat i pel qual aquesta entitat pagarà uns 400 milions.

"No crec que suposi un risc diferencial, el Frob té presència en el consell (a través d'una consellera dominical) i té les seves posicions, però per davant hi ha un accionista amb més participació, a més de la resta del consell. El banc es gestiona amb criteri de professionalitat", assegurava.

El termini perquè el Frob sortís de Bankia (entitat que ara ha absorbit CaixaBank) havia d'acabar als cinc anys des que va injectar 22.400 milions per al seu rescat. Però l'esmentat termini es va ampliar a 7 anys fins a situar la data límit el desembre de 2019. De nou, el febrer de 2020 el Govern va aprovar una nova ampliació de dos anys (fins al desembre de 2023) que a finals de l'any passat van decidir estendre fins al desembre del 2025.

Sobre això, José Ignacio Goirigolzarri, que abans també era president en Bankia, ha explicat en diverses ocasions que és l'Estat i no el banc qui ha de decidir si es manté o no com a segon accionista, durant quant temps estarà i si decideix anar-se'n, en quines circumstàncies.

Recentment, des d'Economia (ministeri del qual depèn el Frob) han justificat que no era el moment de sortir de CaixaBank per la volatilitat del mercat, encara que aquesta entitat va ser la que millor es va comportar a la Borsa espanyola el 2022.

CaixaBank ingressa per dividends més de 150M

CaixaBank també ingressa per dividends, encara que en el seu cas, menys que el 2021. Segons explica al seu informe financer, s'embutxacarà uns 156 milions d'euros davant els 188 milions de l'exercici anterior, un 15% menys. Aquí s'inclouen els dividends de Telefónica i el Banc de Foment Angola. De BFA, on el banc compta amb un 48,1% del capital, ha rebut 87 milions, 11 milions menys. I de Telefónica 69 milions davant els 90 milions de 2021.

En aquest cas, la caiguda té a veure amb la seva participació. El mes d'octubre passat, CaixaBank va liquidar parcialment una cobertura que tenia contractada sobre un 1,95% del capital de Telefónica mitjançant el lliurament d'un 1%, per la qual cosa la participació en Telefónica se situa en el 3,5% des d'aleshores.