El Banc Central Europeu (BCE) ha comunicat a la banca quins han de ser els seus nivells de capital pel 2023. El nivell canvia segons l'entitat, el supervisor demana que sigui més alt si considera que hi ha risc pels mercats en els quals opera i més baix si no els veu. Dels vuit bancs que ja han comunicat al mercat la resolució que ha fet el BCE dins del procés d'avaluació i revisió supervisora (SREP, per les seves sigles en anglès) que s'ha realitzat en els últims dies, quatre han notificat que el supervisor ha endurit els seus requisits per a l'any que ve. En concret, Caixabank, Sabadell, BBVA i Unicaja.
Caixabank ha informat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) que els requisits mínims de capital per a l'exercici 2023 hauran de pujar lleugerament respecte als fixats per a 2022, segons ha ordenat el BCE. L'entitat que presideix José Ignacio Goirigolzarri haurà d'assolir el 8,44% per a la ràtio de capital CET1 (davant el 8,31% fixat per a aquest any) i el 12,66% en el cas de la ràtio de capital total que per a aquest exercici era del 12,54%.
Tanmateix, l'entitat catalana informa al mercat que a finals de setembre, conforme a les dades dels nou primers mesos de l'any, la seva ràtio de capital CET1 se situava ja en el 12,38% i la ràtio de capital total en el 16,53%, per la qual cosa ja compleix els requisits que ordena la institució que presideix Christine Lagarde.
El BCE també ha pujat els requisits a Banc Sabadell a nivell grup, en concret, la Common Equity Tier I (CET1) fins al 8,65% i la ràtio de capital total fins i tot mínim de 13,09%. El 2022 eren del 8,46% i del 12,9% respectivament. El banc que presideix Josep Oliu explica que aquesta revisió a l'alça està vinculada a la seva exposició al Regne Unit, on està present a través de TSB.
A UK s'ha establert un matalàs anticíclic de l'1% amb efectes des d'aquest mes de desembre 2022, la qual cosa ha suposat un augment dels requeriments del Banc Central. També en aquest cas, Sabadell destaca que a tancament de setembre la seva ràtio de capital se situava en el 12,65% i la de capital total en el 17,08%, de manera que ja estarien complint aquest requeriment.
Un fet semblant passa amb el BBVA, que a tancament del tercer trimestre comptava amb una ràtio CET1 del 12,55% i una ràtio de capital total del 16,07%, superant també els nous requeriments del BCE. A l'entitat que presideix Carlos Torres se li ha ordenat que el 2023 tingui una ràtio de capital total del 12,97% (davant el 12,76% exigit per a 2022) i una ràtio de capital CET1 del 8,72% (davant el 8,60% que havia de complir el 2022).
En el cas d'Unicaja Banco, el supervisor ha determinat que després de la fusió amb Liberbank la seva ràtio CET1 mínima haurà de ser de mínim el 8,27% per al pròxim exercici i el capital total del 12,75%. Un any enrere havia establert que fossin del 8,21% i del 12,65% respectivament.
Com que en l'última presentació de resultats l'entitat andalusa ja va comunicar que assolia un nivell de capital de màxima (CET1) del 13,6% i una ràtio de capital total del 17,0%, el banc que encapçala Manuel Azuaga ha comunicat que supera amb "folgança" els requeriments aplicables i, per tant, no tindran limitacions a l'hora de distribuir dividends. Si bé aquesta pot ser una de les recomanacions del BCE quan no es compleixen els requisits.
El BCE deixa sense canvis el capital de la banca mitjana
El cas de Bankinter, Ibercaja, Kutxabank i Cajamar, que també han comunicat les resolucions al mercat entre dijous i divendres, és diferent. El BCE considera que el perfil de risc de Bankinter es manté invariable i, per tant, ha deixat sense modificacions el mínim de capital requerit. El banc continua situant-se dins del grup d'entitats espanyoles i europees amb el requeriment més baix.
Per aquesta raó, el supervisor exigeix al banc que dirigeix María Dolores Dancausa un nivell de capital CET 1 del 7,76% i una ràtio de capital total de l'11,79%, sense variacions respecte a 2022. Així mateix, Bankinter informa que al tancament de setembre aquests dos paràmetres de solvència complien les exigències del BCE i es van situar molt per sobre de les mateixes. El CET 1 va ser de l'11,90% i la ràtio de capital va tancar el trimestre en el 15,2%.
Ibercaja Banco es troba en la mateixa situació. El Banc Central Europeu ha decidit que els requisits mínims prudencials de capital exigibles per a 2023 es mantindran inalterats respecte als exigits per a 2022, de manera que l'entitat aragonesa haurà de mantenir, a partir de l'1 de gener una ràtio de CET1 del 8,21% i una ràtio de capital total del 12,65%. Encara que també ha informat la CNMV que ja explica amb una ràtio CET1 del 12,83%, i una ràtio de capital total del 17,54%, de manera que les seves ràtios es troben "àmpliament" per sobre dels requeriments reguladors del BCE i, per tant, no impliquen l'activació de cap restricció o limitació regulatòria.
A Kutxabank el BCE tampoc no ha fet canvis. Durant l'exercici 2023 haurà de mantenir uns nivells mínims de CET1 del 7,675% i de l'11,7% del capital total. L'entitat basca recorda també que a tancament de setembre les seves ràtios de capital superaven "àmpliament" aquests requeriments.
Finalment, Cajamar ha informat al mercat aquest divendres que el BCE ha mantingut inalterats els requeriments mínims prudencials de capital de Banco de Crèdit Social Cooperatiu, entitat capçalera del grup, que a més ha afirmat complir ja els esmentats nivells; Santander, el segon banc més gran del país per actius, encara no s'ha pronunciat i encara ha de donar a conèixer la seva resolució.