El comitè d'experts europeus encarregat d'investigar l'apagada elèctrica del passat 28 d'abril veu com a principals interrogants "per què les unitats de primera generació es van desconnectar del sistema i per què els Plans de Defensa del Sistema no van aconseguir detenir el procés que va conduir a l'apagada total de la península Ibèrica". Els investigadors apunten que, a penes un minut abans de l'apagada, no es van observar "interrupcions de generació al sud d'Espanya", la qual cosa va portar a un augment de tensió que "va desencadenar una cascada de pèrdues de generació" que van provocar una caiguda de la freqüència del sistema elèctric de la península Ibèrica". Els experts reconeixen que pocs segons abans de l'apagada, els Plans de Defensa del sistema d'Espanya i Portugal, "es van activar, però no van poder evitar el col·lapse del sistema elèctric ibèric" i que, finalment, el sistema elèctric espanyol i portuguès va col·lapsar, una vegada que "les línies aèries de corrent altern entre França i Espanya van ser desconnectades".
Així es recull en una actualització publicada aquest divendres per la Xarxa Europea d'Operadors de Sistemes de Transmissió d'Electricitat (Entso-E) i basada en dades recopilades fins al moment consideren que els Plans de Defensa del Sistema no van ser capaços d'evitar el col·lapse del sistema elèctric ibèric després de dos períodes d'oscil·lacions de potència i freqüència en l'Àrea Sincrònica d'Europa continental (AECE) mitja hora abans de la fallada general.
El Comitè d'experts europeu assenyala que "el ràpid restabliment del subministrament a Espanya i Portugal va demostrar la preparació i eficiència dels GRT afectats, Xarxa Elèctrica i REN, amb el suport i la col·laboració del GRT francès RTE i la companyia elèctrica marroquina ONEE." Una vegada finalitzada la recopilació i anàlisi de dades per part del comitè d'investigadors, es presentarà a la Comissió Europea i als estats membres un informe final amb recomanacions per prevenir incidents similars en el futur. La pròxima reunió del panell d'experts està prevista per al 23 de juny.
Carta a França
D'altra banda, aquest dissabte s'ha conegut que Espanya i Portugal han instat al govern francès a fixar "terminis concrets i compromisos vinculants" sobre els corredors d'interconnexió elèctrica entre la península Ibèrica i el país gal, per a la qual cosa proposen una reunió de ministres d'Energia que tindria lloc aquest any. Així consta en una carta dirigida per la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica espanyola, Sara Aagesen, i la titular de Medi Ambient i Energia de Portugal, Maria da Graça Carvalho, al seu homòleg francès, el ministre d'Indústria i Energia Marc Ferracci. La missiva ha estat divulgada aquest dissabte pel departament que dirigeix Aagesen.
Els responsables energètics d'Espanya i Portugal recalquen que l'apagada que el passat 28 d'abril va afectar a tota la península - "que no té precedents" - posa de manifest la necessitat de reforçar les infraestructures d'interconnexió, així com la rellevància de la connectivitat transfonteriza, "una prioritat" no només per als tres països concernits sinó per al conjunt de la UE. L'esdeveniment s'indica a la carta, obliga a actuar tant des d'un front tècnic com polític.
Encara que hi ha hagut progressos en els últims anys, la península Ibèrica encara és una "illa energètica" i els nivells d'interconnexió romanen per sota dels objectius marcats per la UE -actualment en el 3%- del 10% i el 15% previstos per a 2020 i 2030, respectivament.
Descarbonització
La carta destaca que més enllà d'episodis puntuals com el viscut el passat 28 d'abril, la millora de les interconnexions repercutirà favorablement en els objectius de descarbonització, convergència de preus o estabilitat en el subministrament, a més d'afavorir la cohesió entre els diferents estats membres. Aagesen i Carvlaho lamenten que dues de les interconnexions entre Espanya i França, la d'Aragó-Pirineu Atlàntics i la de Navarra-Las Landas, s'hagin exclòs del pla de desenvolupament de la xarxa francesa 2025-2035, malgrat que la UE les considera d'interès general.
En la missiva recorden que el president espanyol, Pedro Sánchez, s'ha adreçat al seu homòleg francès, Emmanuel Macron, per expressar-li la seva preocupació sobre l'assumpte, a la qual cosa aquest va respondre que estan ja en marxa estudis tècnics, a més de destacar que es tracta d'un tema "sensible" per a les comunitats locals a banda i banda del Pirineu. Per tot això, ambdues apressen França a participar en una reunió ministerial durant 2025, de manera que els tres països i la Comissió Europea puguin definir un full de ruta amb "fites i passos concrets" que permetin assolir els objectius europeus.