El Banc d'Espanya treu els colors a la banca. Malgrat que les entitats financeres van posar en marxa un protocol de comú acord amb el govern espanyol a començaments de 2022 per millorar l'atenció en les sucursals, sobretot cap a les persones grans, prioritzant la seva atenció presencial i el servei finestreta, ha tornat a pujar aquest any el nombre de clients que denuncia tenir problemes a les seves oficines bancàries. Les queixes se centren sobretot en l'atenció en finestreta i la limitació d'horaris.
L'organisme que dirigeix Pablo Hernández de Cos revela en un Estudi sobre els hàbits en l'ús de l'efectiu que un 44,3% dels enquestats va declarar l'any passat tenir dificultat per operar a la seva oficina bancària. Però aquest any la xifra ja n'ascendeix al 55% del total, és a dir, més de la meitat dels enquestats està descontent amb el tracte.
La dada més reveladora d'aquest estudi que realitza el Banc d'Espanya per segon any consecutiu és la de la limitació de l'horari d'atenció al públic en finestreta. Els que declaren tenir problemes són ara el 30% davant el 27,6% de l'any passat, ja que aquest horari cada vegada en més reduït. El mateix ocorre amb les comissions per fer operacions en finestreta, ja que puja del 5,5% al 6% els qui denuncien estar molestos amb les comissions aplicades pel seu banc per ingressar diners en efectiu en caixa i no en caixer.
Es tracta de dades, que a priori, haurien d'haver millorat. Ja que l'últim any, la banca no només ha posat en marxa el Protocol abans esmentat, que va arribar després de la polèmica del jubilat Carlos San Juan (que denunciava un tracte injust per part de la banca cap als més grans davant de l'avenç de la digitalització) sinó que també es va comprometre a facilitar l'accés als diners en efectiu, sobretot a les zones rurals.
Sobre això també es pronuncia el Banc d'Espanya al seu informe, on revela que els diners en efectiu són el mitjà de pagament utilitzat per gairebé la totalitat de la població. Actualment, l'utilitza diàriament el 65% de les persones, una xifra més alta que fa un any, i que augmenta a mesura que s'incrementa l'edat. De fet, assoleix el 77% en el cas dels majors de 55 anys.
Per aquesta raó, el mateix Banc d'Espanya treballarà amb el futur govern "per promoure un pla que eviti l'exclusió financera d'aquells col·lectius socials més afectats pels tancaments d'oficines i caixers automàtics". Sobretot, als territoris amb menor població, segons recull l'acord de govern que el PSOE i Sumar van assolir aquest dimarts.
Un recent estudi de KPMG i Funcas advertia que la banca continuarà reduint sucursals en els pròxims anys, malgrat que ja n'han tancat més de 28.000 des de la crisi financera de 2008. Només en la pandèmia (entre 2020 i 2022) unes 4.300 per l'avenç de la digitalització i les fusions de CaixaBank amb Bankia i d'Unicaja amb Liberbank. I els qui més estan notant i notaran la falta d'oficines és l'Espanya rural.
Per aquesta raó, les associacions bancàries (AEB, CECA i UNACC) es van comprometre el 2022 a combatre l'exclusió financera en l'àmbit rural, és a dir, a no deixar a cap municipi sense serveis tan bàsics com la retirada d'efectiu a través d'aliances amb Correus o mitjançant la instal·lació de caixers multimarca. Però l'informe del BdE posa també en evidència que això s'estigui aconseguint, ja que indica que "els punts de retirada d'efectiu es perceben més allunyats que el 2022, especialment en els municipis sense accés a oficina bancària estable".
En l'acord del PSOE i Sumar, també s'inclou el propòsit d'"eliminar les comissions que cobren els bancs per la retirada d'efectiu en finestreta". Encara que les entitats asseguren que ja no les cobren i Nadia Calviño, vicepresidenta del govern espanyol i ministra d'Economia, ja havia anunciat que "treballaria" a eliminar-les fa quatre mesos.
En declaracions a aquest medi, les mateixes associacions i patronals bancàries asseguren que no es pot fer res per obligar als bancs a no cobrar per això, perquè llavors s'"interfereix" en la seva política comercial i hi podria haver problemes amb la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) que avalua que existeixi competència entre les entitats.