El parc residencial de Barcelona va tancar el 2024 amb 701.774 habitatges, 3.147 més que les 698.627 de desembre de 2023, segons el tancament estadístic de l'any passat publicat recentment pel Cadastre. Analitzant les dades de l'última dècada, s'aprecia una forta estrebada en la creació de noves residències a la ciutat en els últims cinc anys postpandèmia, en comparació amb el lustre anterior. Així, en els cinc anys que intervenen de 2020 a 2024 l'oferta residencial ha augmentat una mitjana de 3.929 pisos cada any, davant els 1.269 del període anterior.
Tanmateix, les dades, per esperançadors que semblin a priori, són insuficients per cobrir la demanda embassada en aquests deu anys que ha generat un dèficit que es calcula a 21.000 habitatges, segons informes de l'Associació Espanyol de Consultors Immobiliaris (ACI). Segons la seva opinió, caldria nodrir el mercat amb 10.000 nous pisos a l'any, per poder donar sortida a aquesta necessitat acumulada i les noves demandes que sorgeixen cada any. Per tant, els 3.147 habitatges de l'any passat, no arriben ni a cobrir el terç de les necessitats de la ciutat.
Aquest dimarts s'ha conegut que el Consistori de Barcelona pretén construir 200 habitatges nous en la Illa Citroën de Sants-Montjuïc de les quals una mica menys de la meitat serien públiques. Els immobles s'inclouen a la modificació puntual del Pla general metropolità aprovada inicialment per la Comissió d'Ecologia, Urbanisme, Mobilitat i Habitatge.
En l'última dècada (2014-2024), amb el registre cadastral (el més fiable de les estadístiques sobre habitatge a Espanya), el nombre d'habitatges ha crescut a 25.994 pisos, la qual cosa suposa un creixement del 3,84% de l'oferta residencial en el terme municipal de Barcelona. Però la població ha crescut, segons les dades del cens de l'Institut Nacional d'Estadística, prop de cent mil persones en aquests deu anys, un increment del 6,1%. El desacoblament entre l'increment de l'oferta immobiliari i la demografia ha anat generant aquest dèficit d'habitatge en una ciutat amb 1,7 milions d'habitants, 2,2 milions sumant l'àrea metropolitana.
No obstant això, la situació ha anat millorant des de la pandèmia, ja que la degradació més gran del mercat immobiliari es va produir entre 2014-2019, segons s'aprecia en l'Estadística del Cadastre. D'aquests gairebé 26.000 habitatges en què s'ha ampliat l'oferta d'habitatge a Barcelona, 19.650 s'han construït entre 2020 i 2024, mentre que en els cinc anys anteriors, l'augment de nous pisos es limita a 6.350. Al contrari, la demografia ha crescut amb més ímpetu en els primers cinc anys de la dècada. Mentre que de 2020 a 2024, l'INE ha registrat un augment de 38.350 residents en la ciutat, en els cinc anteriors (2015-2019) es van apropar als 60.000.
Ara bé, en una comparació entre les tres metròpolis més poblades d'Espanya, Barcelona és la millor parada, segons les estadístiques. Així, entre 2014 i el 2024 a Barcelona s'ha creat un 3,85% d'habitatges per a un augment del 6,1% de la població; a Madrid, l'augment del parc residencial s'ha limitat a l'1,8% (la meitat d'increment que a Barcelona), amb una població disparada en la dècada un 8,7%. A València, la població creix a ritme similar al de Barcelona, un 5,6%, però la seva oferta residencial a penes no augmenta un 0,15%.
Habitatge turístic
Encara que per als barcelonins no és un consol saber que a Madrid i València el problema de l'habitatge és tan apressant o més que a la Ciutat Comtal. L'escassetat de l'habitatge a Barcelona és un mal conegut i reconegut per tots els estaments polítics (Ajuntament i Generalitat, inclosos) econòmics i socials de la ciutat. Recentment, el Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) ha publicat un informe sobre això i entre els aspectes que estan influint en aquesta escassetat aguda i crònica assenyala la destinació dels nous pisos al lloguer turístic. El CESB, en el qual participen els agents socials i experts, xifra en l'1% del parc actual (7.000 habitatges) les destinades el 2023 al lloguer de curta durada. Unes xifres que el Govern municipal comandat per Jaume Collboni eleven a 10.100, encara que la intel·ligència de dades de la consultora de mercat Mabrian, considera que la realitat pot arribar a les 15.800 els habitatges que es lloguen als turistes a Barcelona.
L'explosió de l'habitatge turístic, que resta oferta als pisos de lloguer residencial, ha vingut a agreujar l'escassetat que ja s'havia registrat per l'augment de la població resident. També s'ha de tenir en compte l'escassetat de terreny urbanitzable, no només a Barcelona capital, sinó en el conjunt de l'Àrea Metropolitana i la necessitat de compartir aquest espai amb altres usos no residencials. De fet, tan sols el 60% (701.774 sobre 1.179.624) dels immobles urbans de Barcelona estan destinats a habitatges.
Respecte als ingressos que obté el Consistori de Barcelona per l'Impost de Béns Immobles (IBI), el Cadastre assenyala que el 2024 va obtenir prop de 750 milions d'euros, davant els 737 milions de 2023, amb un increment de l'1,71%. La xifra es desvia lleugerament de la liquidació presentada per l'Ajuntament, que recull uns ingressos de 747,6 milions d'euros, els recaptats per l'IBI de naturalesa urbana.