El teixit empresarial s'enfronta a un repte silenciós però determinant: el relleu generacional a les pimes familiars. Aquesta transició, que hauria de ser un procés natural i ordenat, s'ha convertit en una de les principals amenaces per a la continuïtat del model productiu.

Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), més del 70% de les petites i mitjanes empreses a Espanya són de caràcter familiar, però només una de cada tres aconsegueix superar la segona generació. Aquesta xifra, ja d'època prepandèmia, s'ha vist agreujada per la crisi sanitària i les seves conseqüències econòmiques, que han accelerat la necessitat de transicions sense que aquestes estiguin prou madurades.

Des de Rhombus, consultora financera especialitzada en fusions i adquisicions, apunten que el 40% de les famílies empresàries considera la successió un desafiament crític. Adverteixen que la manca de planificació i la resistència a professionalitzar els processos de successió amenacen la supervivència de milers de negocis familiars al país.

“El problema és que molts empresaris confien que la següent generació continuarà amb el llegat, però la taxa de supervivència en les empreses que afronten un relleu generacional és molt baixa”, explica Soly Sakal, fundador i conseller delegat de Rhombus. “Sense una planificació clara, el que ha tardat dècades a construir-se pot desaparèixer en qüestió de mesos”, adverteix.

Des de la seva experiència, l'expert observa un fenomen que s'ha intensificat després de la pandèmia: els fundadors comencen a fer un pas a la banda, però sense un full de ruta definida. “Molts empresaris es veuen amb 70 o 75 anys encara al capdavant del negoci i, encara que entenen que és moment de retirar-se, no tenien previst com fer-ho”, assenyala.

Aquesta procrastinació, sovint alimentada per l'afecte cap a l'empresa i la por al buit que deixa la jubilació, acaba per comprometre el futur de l'empresa i, per extensió, el del patrimoni familiar.

La successió com a operació estratègica

Sakal considera que la successió s'ha de tractar com una operació estratègica i no com un mer tràmit familiar. “Es necessita una planificació fiscal i societària sòlida, protocols de govern, una definició clara dels rols i una diversificació patrimonial que garanteixi estabilitat. Com més aviat es comenci, millor”, sosté.

Aquest procés, que pot allargar-se entre tres i cinc anys, requereix abordar qüestions espinoses com la valoració de l'empresa, la liquiditat dels hereus per a assumir l'herència, o la possible entrada de socis externs per injectar capital i renovar el lideratge.

La complexitat és major quan es barregen les relacions familiars amb les laborals. La manca de protocols que defineixin els criteris de promoció, remuneració o la mateixa figura del successor pot generar conflictes que, en el pitjor dels casos, acaben en els tribunals o en la venda forçosa de l'empresa.

Un canvi cultural en l'empresa familiar

El desafiament va més enllà del traspàs de poders. Segons l'Institut de l'Empresa Familiar, a Espanya existeixen 1,1 milions d'empreses familiars, que representen el 89% del total d'empreses, generen el 67% de l'ocupació privada, més de 6,5 milions de llocs de treball, i aporten el 57,1% del PIB del sector privat. Mantenir la seva continuïtat no només és un repte econòmic, sinó també cultural.

Per a Sakal, el canvi de paradigma és evident. “Les noves generacions no han perdut l'ambició, però l'entenen d'una altra forma. Busquen llibertat, equilibri i propòsit. Valoren la salut mental tant com el benefici econòmic”, explica. Aquesta transformació cultural, lluny de ser un obstacle, pot convertir-se en una oportunitat si es gestiona adequadament.

“Comptar amb el talent i la visió de dues generacions és clau. Els joves aporten una mirada més global, tecnològica i humana; si es combina amb l'experiència dels seus predecessors, el resultat pot ser una empresa més sòlida i sostenible”, afegeix el CEO de Rhombus.

La incorporació de les noves generacions és, de fet, l'oportunitat perfecta per a impulsar la digitalització, explorar nous models de negoci i incorporar criteris ESG (Medi Ambient, Social i de Governança) que millorin la competitivitat a llarg termini.

Sakal insisteix que el relleu generacional ha de deixar de ser un tabú per a convertir-se en una part natural del cicle empresarial. “El llegat no és només una qüestió d'herència, sinó de visió. La veritable successió no es tracta de deixar alguna cosa enrere, sinó d'assegurar-se que perdura en el temps”, conclou.

El futur de gran part de l'economia espanyola depèn, en gran manera, de la capacitat de les seves empreses familiars per a encarar aquesta transició amb valentia, visió estratègica i, sobretot, temps.

El moment d'actuar no és quan el fundador decideix jubilar-se, sinó anys abans, quan el negoci encara està en ple vigor i el diàleg entre generacions pot construir ponts en lloc de trinxeres. La supervivència d'un model que ha demostrat la seva resiliència al llarg de dècades està en joc.