El segon banc més gran de Suïssa per volum de mercat, Credit Suisse, ha tancat la seva absorció pel primer, UBS, per 3.200 milions de dòlars en un cap de setmana de màxima tensió financera que, amb la compra, hauria de deixar enrere les turbulències, o almenys transmetre calma. Després d'uns anys marcats per blanqueig de capitals de clients, operacions fallides, estafes i fins i tot espionatge que han danyat la seva reputació, Credit Suisse viu un moment històric en una transició que els propietaris d'UBS han reconegut que pot ser dura per als treballadors, és a dir, costar-los el lloc de treball. Aquests són alguns moments claus en la història de Credit Suisse, que té 167 anys d'història, recollits per l'agència EFE, sobretot de la seva història recent.

1856: Alfred Escher funda el banc, llavors amb el nom alemany de Schweizerische Kredtanstalt (SKA), ideat principalment per finançar el desenvolupament de la xarxa ferroviària de Suïssa.

2008: Credit Suisse, com molts altres bancs globals, es veu colpejat per la crisi financera derivada de les hipoteques subprime als Estats Units. Per a l'entitat suposa un cost de 10.000 milions de francs, una xifra quatre vegades menor que la d'UBS, que a diferència del primer va haver de ser rescatat per les autoritats financeres suïsses.

2011: Arriba a la presidència de Credit Suisse Urs Rohner, un polèmic executiu que ocuparia la principal posició del banc fins a 2021. Molts el consideren responsable que l'entitat en perdés durant el seu mandat més del 70 % del seu valor en Borsa, i invertís en actius a la fi tòxics com les col·lapsades entitats financeres Archegos i Greensill, que l'han abocat a dos anys de pèrdues.

2014: Credit Suisse es veu obligada a pagar a les autoritats nord-americanes 2.600 milions de dòlars després de ser acusada d'evasió fiscal. Anys abans, el 2009, va ser multada amb 536 milions de dòlars per violar les sancions nord-americanes contra l'Iran i el Sudan entre 1995 i 2006.

2016: El banc es veu involucrat en un escàndol per corrupció a Moçambic, que el força a pagar multes de 475 milions de dòlars a les autoritats britàniques i nord-americanes.

2018: Un gerent de grans fortunes de Credit Suisse és condemnat a presó per causar pèrdues per valor de 150 milions de dòlars a l'exprimer minitsro georgià Bidzina Ivanishvili, malversant a més 32 milions de dòlars en les operacions.

2018: El regulador del mercat de valors suís, la Finma, detecta un cas de falta de diligència deguda a Credit Suisse a l'hora de lluitar contra el blanqueig de diners a l'hora de mantenir negocis contra la petroliera veneçolana PDVSA, la brasilera Betrobras i fins i tot amb la FIFA.

2019: Esclata un escàndol en descobrir-se que Credit Suisse havia espiat a alguns dels seus empleats i exempleats (alguns d'ells en ser contractats per la competència). La controvèrsia força el 2020 la marxa del conseller delegat Tidjane Thiam. És substituït per Thomas Gottstein.

2020: Noves acusacions de les autoritats suïsses per la seva relació amb un cas de blanqueig relacionat amb màfies del narcotràfic de Bulgària, el que li val a Credit Suisse una multa de 2,1 milions de dòlars.

2021: Els col·lapses de Greensill i Archegos afecten greument als comptes de Credit Suisse, que deu suspendre fons del primer per valor de 10.000 milions de dòlars i pateix pèrdues de 5.000 milions de dòlars pel segon.

2022: A començaments d'aquest any, el president del banc, Antonio Horta-Osorio, dimiteix per haver-se saltat la quarantena durant la pandèmia i és reemplaçat per Alex Lehmann. A l'agost Gottstein és substituït com a conseller delegat per ULrich Körner. A l'octubre, el banc anuncia un pla de reestructuració que implica una retallada del 15 % en les seves despeses, l'acomiadament de 9.000 empleats (un 17 % de la seva plantilla global) i una ampliació de capital de 4.300 milions de dòlars.

2023: Després d'anys d'escàndol i encomanada per la fallida de Silicon Valley Bank, confirma la seva venda a UBS per frenar una sagnia de pèrdues i caiguda en Borsa.