Els grans tenidors, que a Catalunya es consideren aquells que tenen 5 o més habitatges, són sovint assenyalats com els responsables de la inflació del lloguer a Catalunya, especialment a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Per a Xavier Vilajoana, president de l’Associació de Promotors i Constructors de Catalunya (APCE Catalunya) i d’Espanya (APCE España), “amb el 5% d'un mercat és impossible influir en els preus”.
Vilajoana ho ha dit a la novena edició de FOCUS ON, titulada Les dificultats d’accés a l’habitatge: un problema amb solució?, en la qual ha debatut amb Jordi Mas, director general d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Francesc Quintana, secretari i membre de la junta de l'Associació d'Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC), i José García Montalvo, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra.
“No podem pensar que els grans tenidors d'aquest país, que tenen no arriba al 10% de tot el parc d'habitatges que hi ha al país –i d'aquests grans tenidors, el 50% és l'administració–, poden influir. Amb el 5% d'un mercat és impossible influir en els preus”, ha assegurat, i ha tret importància també a la influència dels compradors estrangers i inversors en el mercat. “El volum de compradors inversors ha anat baixant molt. Aquest tipus d'inversor pràcticament ha desaparegut, i no inflaciona”, ha afegit.
El problema del mercat de l’habitatge, per al promotor, és “la suma de moltes inaccions i d'algunes accions des del meu punt de vista, mal enteses i mal plantejades”, com la regulació dels lloguer. “El que és evident és que cal més oferta”, ha afegit, i que “en els últims anys s'ha legislat una miqueta pensant en el curt, i jo penso que en habitatge pots fer actuacions pensades en el curt per aturar una situació problemàtica i molt concreta, però al mateix temps has de treballar pel mig i pel llarg”.
“El camí és clar, que és fer més. El tema és com acceleres al màxim possible la producció d'habitatges. I també hi influeix l'estructura administrativa que tenim, els municipis. En immobiliari, o creixes en vertical o creixes en horitzontal. Hi ha molts municipis, lògic, que porten un temps amb un tipus d'urbanisme, amb un tipus d'edificacions de planta baixa més 1, planta baixa més 2, que els dona una connotació molt seva”, ha explicat. “O creixes en vertical, fas planta baixa més 4, no cal fer més 25, o ocupes més espai, no hi ha més”, ha continuat.
“Hi ha molts municipis que no volen, que és legítim, però al final acabarem tenint el problema tots. Llavors, o ens posem tots d'acord, tothom mira per tothom, no només per ells, o tindrem un problema. I, per tant, els municipis, amb la seva gestió de sol, són clau, i se'ls ha de donar les eines necessàries perquè ho puguin fer. La primera eina necessària seria que s'aprovés la Llei de sòl, que fa tres anys que està empantanegada al Congrés dels Diputats, pendents de ser aprovada i de ser modificada tècnicament perquè no tinguem la paralització dels desenvolupaments urbanístics que tenim”, ha afegit.
Vilajoana ha xifrat la paralització: “A APCE Espanya vam fer un estudi justament amb Colliers de la part de gestió urbanística. Quan tu desenvolupes urbanísticament un sòl, perquè aquest sòl estigui disponible per ja demanar llicència per construir, la mitja de temps són 16 anys. Quan planifiques, el dia 1 t’imagines una promoció, amb un tipus d’habitatge, etc. Quan arribes a l'any 16, tot el que havies pensat no té cap sentit. A Catalunya tenim les àrees residencials que va ser molt bona idea en el seu moment per desenvolupar àrees molt concretes, que no es van desenvolupar perquè no hi va haver temps, i estan aturades i empantanegades, perquè són inviables tal com es van plantejar”.
“Si aconseguim mesurar les distàncies en minuts i no en quilòmetres, començarem a solucionar el problema de l'habitatge”
El president de l’APCE ha proposat que “s'augmenti l'edificabilitat, amb nombre d'habitatges de protecció oficial” en aquestes àrees residencials, que es poden recuperar. “Tu augmentes un 30% la capacitat d'aquella àrea de fer habitatges de protecció oficial, automàticament has doblat el nombre potencial d'habitatges de protecció oficial, al mateix temps que has viabilitzat un àmbit que fa 15 anys que està aturat”.
Una altra solució al problema de l’habitatge passaria, segons Vilajoana, per millorar la mobilitat, el que permetria a les famílies viure més lluny de Barcelona, en zones on és més fàcil fer grans promocions residencials. “La mobilitat és clau. Hi ha moltes zones de Catalunya on els preus de l'habitatge estan per sota el preu de la bombona immobiliària. Si tinguéssim una bona xarxa de mobilitat, començaríem a treure pressió de les grans urbs i, hi ha molta gent que, sabent que trigues X minuts per arribar a la feina, se n'aniria a viure fora. Si aconseguim mesurar les distàncies en minuts i no en quilòmetres, començarem a solucionar el problema de l'habitatge”, ha postil·lat.
Pot veure el debat sencer a continuació: