Innovar és actualment la millor manera que té una empresa per destacar en un mercat i una economia, de fer front a les amenaces de països emergents com la Xina. Tres empreses innovadores, Philip Morris, A Bordo Lab i Tailor Surgery, ens han explicat a FOCUS ON què fan, com ho fan i també les dificultats que s’han trobat, començant per la mentalitat social i acabant també en la regulació i la manca d’acompanyament polític.
Jorge Soler, senior manager de Government Affairs de Philip Morris Spain, Patricia González, CEO d’A Bordo Lab, Ferran Fillat, cofundador i Chief Medical Officer de Tailor Surgery, i Esteve Almirall, professor d’Innovació, IA i smart cities d’ESADE, han fet possible l’onzena edició de FOCUS ON, dedicada a la innovació i titulada Empreses disruptives: la importància d’innovar per afrontar els reptes.
El debat s’ha iniciat amb una pregunta per a tots els participants: què és per a ells la innovació: “Per a nosaltres innovar és avançar-nos al futur, aportant solucions noves que s'adaptin a necessitats, en el nostre cas, dels fumadors adults. Tenim com a objectiu acabar ja d'una vegada amb les cigarretes, donant alternatives basades en ciència i oferint una millora clara per a aquests fumadors que no deixen l'hàbit. Amb ciència i innovació, el que fem és transformar, és avançar aquest futur”, ha valorat Jorge Soler.
“És escoltar, entendre les realitats i a partir d'aquí, fer servir tot el que tinguem a la mà per poder donar respostes que solucionin problemes reals. Partim de la ciència i la recerca, tenim la innovació, que per nosaltres és una eina, però anem molt més enllà, que és en l'impacte de tota aquesta recerca i tota aquesta innovació. Tot això és per fer alguna cosa, per transformar coses”, ha definit Patricia González.
Ferran Fillat també parla d’escoltar: “Per mi innovar és aportar valor o fer les coses una miqueta millor del que les estem fent en el meu àmbit, que és la medicina. Jo el que he intentat fer és escoltar el nostre client, que és el pacient, a veure com el podem ajudar millor en els seus problemes, i també escoltar els companys, per veure com podem fer millor les coses”.
Esteve Almirall ha aportat una altra visió: “El més interessant és: i això per què ho fem? La innovació, en aquestes darreres dècades, s'ha convertit en una eina per competir. Competim en innovació. Per què és interessant? Perquè si ho aconsegueixes, mentre això et duri, tens un monopoli natural, perquè ets l'únic que fa aquestes coses d'una manera diferent. I aquest monopoli natural et permet fixar preu, fixar quantitat, etc. Això no dura per sempre, però mentre dura, va molt bé”.
Com innoven
Les tres empreses han aprofitat el que fan i com ho fan. Jorge Soler, de Philip Morris, ha aportat dades: “A Catalunya hi ha més d'un milió de fumadors adults que el millor que podrien fer és deixar de fumar com més aviat millor. Què fem nosaltres? Com innovem? Desenvolupant productes que disminueixin l'exposició a tòxics en més d'un 90-95% i en els darrers productes inclús per damunt del 99%, en comparació amb el fum de la cigarreta. Per tant, donem resposta a aquests fumadors, a aquests adults que no deixen de fumar i que poden saber que nosaltres tenim productes alternatius per a ells”, com el tabac escalfat, les cigarretes electròniques i les bosses de nicotina.
“Aquest és el futur. Estem apostant per un futur lliure de fum, i tot i que el que estem fent potser no és una realitat encara a Catalunya, sí que ho és en altres països. Els ingressos d’aquests productes ja suposen més del 41% del total dels ingressos de la companyia en l'àmbit mundial en només una dècada. És una aposta decidida en innovació per transformar un futur i que les cigarretes siguin coses del passat”, ha afegit.
Patricia González ha confessat que sovint té dificultats per explicar A Bordo Lab, un projecte d’economia blava amb diferents vessants: “Estem dissenyant un nou model d'innovació pels ports i les àrees marítimes. És a dir, tot el que és la línia del litoral, que en aquest cas estem començant a Barcelona, escalant a Catalunya, i de moment el Mediterrani és l’àrea on estem treballant”.
“La idea és que tots aquests espais, els ports i les àrees marítimes, acabin sent laboratoris vius d'innovació, on utilitzem l'economia blava en un doble sentit: per una banda com a propòsit és a dir, el que volem és millorar tot el que són aquests espais marítims, i per altra banda com a eina, és a dir, que la mar i especialment la navegació a vela ens serveixi com a eina de desenvolupament de la innovació de les organitzacions que poden ser que tinguin a veure amb l'economia blava o no. Per tant, és per una banda com millorem la mar i, per altra banda, com la mar ens millora a nosaltres”, ha explicat.
Ferran Fillat ha narrat com va començar Tailor Surgery, des de la seva tesi doctoral: “Vam començar gràcies a l'aparició d'una tecnologia disruptiva, la impressió 3D, i la vaig començar a aplicar des del punt de vista científic, en el meu àmbit: com a cirurgià d'espatlla, vaig veure una aplicació molt clara en la impressió 3D a l'hora de diagnosticar millor aquells pacients que havien patit una fractura de l'espatlla”.
“A partir del TAC del pacient, podíem convertir-lo en 3D, i d'aquesta manera, fabricant o imprimint aquella fractura, em servia per poder planificar i acabar de decidir quin abordatge quirúrgic seria l'òptim per a aquell pacient, quina reconstrucció, quin instrumental seria el més adequat per reconstruir la fractura o implants, i a partir d'aquí es van anar creant una sèrie d'innovacions arran d'aquesta tecnologia”, ha relatat.
Després dels casos d’èxit, Esteve Almirall ha donat algunes claus per innovar i sortir victoriós: “Tens escletxes. El que passa sovint és que tens una frontera tecnològica, que són les maneres com podem fer les coses. Aquesta frontera tecnològica, en un moment donat, s'expandeix i sorgeixen més maneres per fer les coses. Quan això passa, les organitzacions miren d'aprofitar-ho. Per exemple ara tenim la IA generativa, tenim el robot, tenim l'autoconduït. Estem en un moment preciós, perquè hi ha un avançament de les fronteres tecnològiques tan brutal com probablement no hem vist mai a la història”, ha destacat.
Les pedres en el camí
Malgrat ser un bon moment, el professor d’Esade lamenta que a Europa no s’afavoreix la innovació, la qual cosa és molt problemàtica perquè “l'única manera de tenir la societat del benestar que volem és competir en innovació”, motiu pel qual “hauria de ser el punt central de les polítiques dels governs europeus: com fer que Europa, que Catalunya, sigui un punt d'innovació”.
Com? “Tens tres potes. La primera són capacitats, la segona són les dinàmiques, i la tercera l’adopció. Aquests haurien de ser els tres punts centrals. Llavors faria universitats excel·lents, mobilitat total entre empreses i universitats, entre professors, que puguin entrar o sortir, facilitat de crear una empresa. Òbviament, sense pagar impostos durant uns quants anys”, ha agregat.
Jorge Soler, Patricia González i Ferran Fillat han coincidit que un dels principals problemes que s’han trobat és de mentalitat, tant de la societat com empresarial, amb resistències a assumir canvis en les maneres de fer. Però també han patit incomprensió i manca de suport polític i administratiu.
“La política, si et compares amb altres polítiques en l'àmbit global, estem molt lluny. No és un espai que fomenti. Jo em considero, dintre del meu àmbit, una anomalia, i això és una pena, perquè hauria de ser més habitual”, ha lamentat Fillat. “A nivell de creació d'empreses, de transferència tecnològica, tot aquest coneixement generat, transferir-lo de forma fàcil per arribar de pressa al mercat i que no et passin per davant els altres, la meva experiència personal és que és complicat”, ha afegit, i ha rematat: “Encara hi ha molta feina a fer per part de les polítiques actuals en aquest sentit per ser més competitius, perquè, si no, se'ns menjaran la resta”.
“Nosaltres, que per naturalesa som connectors, el que fem és impulsar la transferència tecnològica. Tot el model que estem dissenyant està basat en crear un caldo de cultiu on hi hagi tots els recursos necessaris per crear un canvi sistèmic”, ha explicat Patricia González, motiu pel qual pateixen els ritmes del sector públic: “La regulació realment és la part final, que pot dir llum verda o no, però s'ha de tenir en compte des del moment zero, perquè si tot és lent, totes les normatives encara més”.
Jorge Soler ha demanat “una regulació que acompanyi aquesta transformació, aquesta adopció” dels productes sense fum: “Hem generat evidència, hem desenvolupat tecnologia, tenim productes de menor toxicitat que ja estan a l'abast dels fumadors que no deixen les cigarretes. Per tant, hem arribat a aquestes dues primeres fases. Ara estem en aquesta fase final, i tenim l'oportunitat d'aconseguir que el fumador prengui aquesta decisió informada sabent que hi ha productes de menor toxicitat”.
El directiu de Philip Morris Spain ha lamentat que a Catalunya hi ha unes xifres de prevalences de fumadors del 22%, molt per sobre de països com Suècia, amb menys del 5% de fumadors, i ha reivindicat l’ajuda del regulador per rebaixar-la. “A vegades es tracten els productes com si tots fossin iguals. I, per tant, si un innova, però després es tracta a tots per igual, doncs molta gent no entén la diferència i seguirà comprant el producte més perjudicial”.
Pot veure el debat sencer a continuació: