Competir en innovació és l’única via que té Catalunya, i també Europa, per mantenir l’estat del benestar del qual gaudeix i ha gaudit en les últimes dècades, motiu pel qual les polítiques públiques s’haurien de focalitzar a facilitar la innovació, des de la seva irrupció fins a l’adopció. Aquest és el principal missatge que ha transmès Esteve Almirall, professor d’Innovació, IA i smart cities d’Esade, en l’última edició de FOCUS ON, dedicada a la innovació.
Almirall ha participat en el debat organitzat per ON ECONOMIA Empreses disruptives: la importància d’innovar per afrontar els reptes, en el qual ha compartit FOCUS ON amb Jorge Soler, senior manager de Government Affairs de Philip Morris Spain, Patricia González, CEO d’A Bordo Lab, i Ferran Fillat, cofundador i Chief Medical Officer de Tailor Surgery, que han compartit els seus casos d’èxit.
Almirall ha començat definint la innovació com una eina per competir: “El més interessant és: i això per què ho fem? La innovació, en aquestes darreres dècades, s'ha convertit en una eina per competir. Competim amb innovació. I per què és interessant competir amb innovació? Perquè si tu aconsegueixes competir en innovació, mentre això et duri, tens un monopoli natural, perquè ets l'únic que fa aquestes coses d'una manera diferent. I aquest monopoli natural et permet fixar preu, et permet fixar quantitat, etc.”.
El problema de Catalunya i d’Europa és, però, que no ho aconsegueix: “Aquest és un problema important a Europa i a Catalunya, perquè pots competir bàsicament de tres maneres: en costos, però sempre hi ha algú que és més barat que tu, i vol dir que cobraràs dos duros, és a dir que anem malament. Pots competir en eficiència, però sempre hi ha algú més eficient que tu, i competir en eficiència és molt fàcil de copiar. Llavors, l'única manera de viure com a societat més o menys bé, cobrir els nostres estàndards, tenir la societat del benestar que volem és competir en innovació”.
Per això, creu que “aquest hauria de ser el punt central de les polítiques dels governs”, començant pel català: “Com fer que de Catalunya un punt d'innovació. No externalització, no internacionalització, no, res de tot això. És igual. Si tu tens una innovació potent, tot això vindrà donat, t'ho prendran de les mans. Si no, per molt que vagis a la Xina, no t’ho compraran. El problema és tenir una innovació potent. Això hauria de ser el nucli central i és l'única manera d'assegurar el nostre benestar i el de les generacions futures”.
Sobre com aconseguir-ho, Almirall parla de tres potes. La primera són les capacitats: “Si tu no tens coses noves, no has descobert noves tecnologies, vas malament. Només pots copiar els altres. Gràcies a la política de cafè per a tothom, hem volgut que tothom prengui mal cafè”. La segona són les dinàmiques, i aquí no acompanyen: “Si tens una innovació, però no és fàcil crear una nova empresa, no és fàcil traslladar-ho a l'empresa, la gent no es pot moure amb facilitat de l'empresa a la universitat, els centres de recerca, etcètera, doncs tindrem una recerca superinteressant que estarà tot el dia fent papers, però no crearà valor a la societat”. La tercera és l’adopció, perquè si les innovacions no s’adopten, “no transformen” i no creen valor.
“Aquests haurien de ser els tres punts centrals. Llavors faria universitats excel·lents, mobilitat total entre empreses i universitats, entre professors, que puguin entrar o sortir, facilitat de crear una empresa, òbviament sense pagar impostos durant uns quants anys, etcètera”, ha postil·lat el professor d’Esade.
Com innovar amb èxit
Esteve Almirall també ha donat algunes claus per innovar i sortir victoriós: “Tens escletxes. El que passa sovint és que tens una frontera tecnològica, que són les maneres com podem fer les coses. Aquesta frontera tecnològica, en un moment donat, s'expandeix i sorgeixen més maneres per fer les coses. Això no és lineal, s'expandeix en una direcció determinada, o en una altra”.
Les empreses han d’aprofitar aquests moments per innovar: “Quan això passa, les organitzacions miren d'aprofitar-ho, com poden fer les mateixes coses d’una manera diferent, o com poden fer coses que abans no podien ni somiar”. També es defineixen “quines seran les organitzacions noves, l'estructura d'aquestes organitzacions noves que abans havien de ser d'una manera i ara perquè poden ser d'una altra”.
“Per exemple ara tenim la intel·ligència artificial generativa, tenim el robot, tenim el cotxe autoconduït. Estem en un moment preciós, perquè hi ha un avançament de les fronteres tecnològiques tan brutal com probablement no hem vist mai a la història”, ha afegit el professor d’Innovació, IA i smart cities d’Esade.
Pot veure el debat sencer a continuació: