El 70,6% de les llars espanyoles era propietària del seu habitatge principal a finals de 2024. Aquesta és la dada generalitzada sobre el sector de l'habitatge que reflecteix l'última Enquesta Financera de les Famílies que ha publicat el Banco de España, amb dades de 2024. En la mateixa es reflecteix que la possessió d'actius és una tendència estretament vinculada a la renda i la riquesa neta, i que assoleix el seu nivell més alt en la part superior dels trams d'edat estudiats. 

No obstant això, en l'últim informe es mostra com, en el període 2022-2024, el nombre de propietaris descendeix en totes les edats, i assoleix els seus nivells més elevats entre les llars de més edat, especialment entre aquells el cap de família dels quals supera els 74 anys. Però hi ha una excepció que trenca la tendència a la baixa generalitzada: els menors de 35 anys. Així, la taxa de propietat d'habitatge entre els joves va pujar per primera vegada des del 2011 i es va situar en el 36,7% a finals del 2024, cosa que suposa 4,8 punts percentuals més respecte a l'última dada disponible (2022).

Segons l'estudi publicat aquest dijous, el percentatge de llars propietàries del seu habitatge habitual va continuar baixant i va passar del 72,1% al 70,6%, amb caigudes "generalitzades" i "particularment intenses" entre els 35 i els 44 anys. Entre les llars amb un cap de família d'entre 35 i 44 anys el percentatge de propietaris del seu immoble principal es va situar en el 56,5% (61,8% en l'edició anterior), entre els 45 i els 54 anys en el 70,1% (vs. 71,8%), entre els 55 i els 64 anys en el 76,9% (vs. 78,8%), entre els 65 i els 74 anys en el 82,8% (vs. 83%) i entre els majors de 74 anys en el 83,4% (vs. 84%). És a dir, que a mesura que augmenta l'edat, augmenta el percentatge de propietaris del seu habitatge principal.

Per als propietaris, el valor mitjà de l'habitatge principal va augmentar un 6,9 % entre finals del 2022 i finals del 2024. Per a les llars propietàries, el valor mitjà de l'habitatge principal era de 170.000 euros.

El document indica que un 98,8% de les famílies tenien algun tipus d'actiu, real o financer, a finals de 2024, que tenia un valor mitjà de 195.700 euros. Respecte de l'edició anterior de l'enquesta, el percentatge de famílies amb actius es va mantenir pràcticament sense canvis, mentre que el valor mitjà d'aquests va augmentar un 1,7%, segons recull l'agència ACN.

El Banc d'Espanya assegura que l'habitatge va continuar sent l'actiu "més important" de les famílies i va representar el 54,2% del valor dels actius reals i un 41,7% del valor dels actius totals. Ressalta que l'habitatge perd pes relatiu en favor d'altres propietats immobiliàries i negocis a mesura que augmenta la riquesa neta.

El supervisor també detalla que la renda anual mitjana de les llars de l'Estat es va situar en els 46.300 euros el 2023 (+4,6% vs. edició anterior). La mediana va ser de 36.100 euros (+7,8%), és a dir, que la meitat de les llars tenia una renda superior i l'altra meitat, inferior. Segons el document, l'augment va ser més accentuat entre les rendes baixes i mitjanes i més "moderat" en els trams alts.

L'informe publicat aquest dijous avalua el període comprès entre 2022 i 2024 i recorda que va ser un context caracteritzat per la transició d'una "fase intensa" d'inflació cap a una amb "moderació" de preus, "fortalesa" de l'ocupació i "millora gradual" de les condicions financeres, que van "afavorir" una evolució "més positiva" de l'activitat econòmica i la renda real de les llars.