L’associació de distribuïdores, autoserveis i supermercats, coneguda per les seves sigles Asedas, ha quantificat per primera vegada l’efecte que l’increment del preu del gasoil té sobre els comptes dels grans operadors de la distribució alimentària a Espanya. Segons les estimacions elaborades per la patronal, que integra entre els seus associats cadenes com Mercadona, Lidl, AhorraMas i Aldi, l’impacte acumulat des del mes de març fins a l’actualitat ascendeix a 51 milions d’euros. Aquesta xifra, que continua actualitzant-se a mesura que transcorren les setmanes, posa de manifest la pressió que el mercat energètic exerceix sobre una activitat econòmica especialment dependent del transport per carretera.
La patronal ha volgut precisar que aquest sobrecost s’ha generat tot i comptabilitzar l’ajuda de 20 cèntims d’euro per litre que el govern espanyol aplica als transportistes professionals per tal de mitigar l’encariment del combustible. Malgrat aquesta bonificació, l’import total no ha deixat d’incrementar-se des de l’inici de l’escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà, un conflicte que ha alterat les rutes comercials i ha disparat la volatilitat dels mercats energètics globals. L’associació adverteix que, si la tendència a l’alça del preu del gasoil es manté, l’impacte continuarà creixent en els pròxims mesos i dificultarà encara més l’equilibri financer d’un sector que treballa amb marges tradicionalment ajustats.
La distribució alimentària torna a exercir de contenció de preus
Davant aquest escenari, Asedas ha destacat que les empreses del sector estan realitzant un nou exercici de moderació dels preus finals, amb l’objectiu de no traslladar íntegrament l’encariment logístic a les llars. Aquesta contenció s’està aplicant amb especial intensitat en els productes de primera necessitat, com ara el sucre, els ous o el pa, que constitueixen la base de la cistella de la compra de les famílies amb menys recursos. La patronal subratlla que aquest comportament respon a una estratègia conscient per a alleujar la despesa domèstica en un context d’inflació subjacent encara elevada i de pèrdua de poder adquisitiu d’una part de la població.
Les dades oficials avalen aquesta lectura. Segons l’Índex de Preus de Consum corresponent al mes d’abril, els aliments presenten variacions mensuals que oscil·len entre el zero, xifres properes al zero i fins i tot valors negatius. Aquesta evolució es reflecteix a la baixa en el component d’aliments de l’IPC general, que ha passat del 2,7% al 2,6% entre els mesos de març i abril. La patronal interpreta aquesta lleu, però significativa moderació com un indici de l’esforç realitzat per la distribució per a absorbir part dels increments de costos que afecten tota la cadena de valor, des del camp fins al prestatge de la tenda.
Un sector atomitzat que afavoreix la competència
Els representants dels supermercats i majoristes estatals han reiterat en diverses ocasions que el sector es troba immers en un “esforç continu” per a mantenir els preus de l’alimentació en els nivells més baixos possibles. Aquest compromís no és nou, però adquireix una rellevància especial en moments de tensions inflacionistes com l’actual. Segons assenyalen les fonts de la distribució, l’estructura competitiva del sector és un factor fonamental que contribueix de manera decisiva a la moderació dels preus finals. A diferència d’altres mercats més concentrats, a l'Estat hi ha més de 200 operadors, una xifra que garanteix una rivalitat intensa entre cadenes, marques blanques i establiments de proximitat.
Aquesta atomització de l’oferta implica que cap operador pot elevar els preus de manera unilateral sense perdre quota de mercat en favor dels competidors. La patronal defensa que aquesta pressió competitiva actua com un mecanisme de regulació natural que beneficia directament els consumidors, especialment en segments com el dels productes bàsics, on la sensibilitat al preu és màxima. En aquest sentit, Asedas insisteix que, malgrat els increments de costos logístics derivats de l’encariment del gasoil, el sector continuarà fent tot el possible per a evitar que les famílies suportin l’impacte íntegre d’una situació que consideren conjuntural però de difícil gestió a curt termini.