El Ministeri d'Hisenda estudia els beneficis fiscals amb l'objectiu de reduir-los aquest any en una dècima de PIB (uns 1.675 milions d'euros), tal com es va comprometre amb Brussel·les en el Pla de Recuperació i el pla fiscal estructural a mitjà termini. De moment, el Ministeri que dirigeix María Jesús Montero no ha revelat quins beneficis fiscals es revisaran o eliminar, una cosa que dependrà de si compleixen els seus objectius. Però els informes en què es basarà la seva anàlisi apunten en diverses direccions, des dels premis de loteries o les indemnitzacions per acomiadament als tipus reduïts d'IVA o el dièsel.
El Pla de Recuperació ja recollia com a fita el 2021 la introducció de canvis normatius per modificar o suprimir beneficis fiscals, seguint les recomanacions d'un grup d'experts i amb l'objectiu d'aconseguir un sistema tributari més eficaç i augmentar els ingressos.
Aquest compromís es va xifrar en augment permanent dels ingressos públics d'una dècima de PIB a l'informe de seguiment del pla fiscal remès a Brussel·les l'abril, on a més s'especificava que la fita haurà de complir-se abans de final de 2025.
Fonts d'Hisenda han assenyalat a EFE que per aconseguir aquest objectiu es basaran en les anàlisis sobre beneficis fiscals realitzats en els últims anys tant per l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) com per un grup d'experts integrat per l'Institut d'Estudis Fiscals, l'Agència Tributària i la Direcció General de Tributs.
Plans de pensions i tipus reduït d'IVA
La AIReF va publicar un informe d'avaluació de la despesa en beneficis fiscals el 2020, que en aquell moment va xifrar en uns 60.000 milions d'euros anuals, en la qual va provar de determinar si les iniciatives analitzades complien l'objectiu per al qual van ser creades.
En concret, va estudiar sis beneficis fiscals en l'IRPF, el cost total del qual ascendia a 8.391 milions: les reduccions per tributació conjunta (2.393 milions), aportacions a plans de pensions (1.643 milions), rendiments del treball (1.139 milions) i arrendaments d'habitatges (1.039 milions), juntament amb les deduccions socials per maternitat o discapacitat (1.708 milions) i per donatius (469 milions).
També va estudiar beneficis fiscals en l'IVA -els tipus reduïts costaven 17.787 milions; l'exempció per a sanitat i educació, 3.457 milions, i la de serveis financers, 2.777 milions- i la diferència impositiva entre el dièsel i la gasolina, que suposava una minva d'ingressos de 1.162 milions.
Pel que respecta a l'impost de societats, va analitzar els tipus reduïts (323 milions), la deducció per incentius a la investigació i desenvolupament (244 milions) i la de donatius (107 milions). Des d'aleshores, alguns d'aquests beneficis fiscals s'han vist reduïts, com el que permet deduir les aportacions als plans de pensions individuals, però d'altres s'han incrementat, com la reducció per a rendes del treball baixes o la baixada del tipus d'IVA per a l'oli.
Impost de societats i indemnització per acomiadament
Els treballs de l'AIReF es van completar amb una nova revisió de l'efectivitat de quinze beneficis fiscals realitzada en 2021 i 2022 en compliment del Pla de Recuperació per un grup d'experts integrat per l'Institut d'Estudis Fiscals, l'Agència Tributària i la Direcció General de Tributs.
Aquestes anàlisis van avaluar diversos beneficis fiscals en l'impost de societats: reducció per reserves de capitalització (566 milions), règim d'entitats sense ànim de lucre (270 milions), deducció per produccions cinematogràfiques (79 milions), ajustaments d'intangibles (60 milions) i reserva d'anivellament (53 milions).
També van examinar diverses exempcions d'IRPF -per incapacitat permanent absoluta (1.177 milions), indemnitzacions per acomiadament (612 milions), prestacions de maternitat i paternitat (533 milions), rendiments del treball a l'estranger (60 milions) i certes prestacions d'atur (32 millones)-.
Així mateix, van estudiar la reducció a famílies monoparentals en tributació conjunta (1.014 milions), el règim de les anualitats per aliments (143 milions) o l'exempció per venda d'habitatge habitual per a majors de 65 anys (7 milions). Juntament amb això, van analitzar l'impacte de la rebaixa del gravamen de loteries (391 milions) i la situació de l'impost especial sobre el carbó (1,8 milions).
El repte de l'equiparació de dièsel i gasolina
Un cas a part és la situació del dièsel, que paga un tipus de l'impost d'hidrocarburs inferior al de la gasolina, una cosa que ja va ser estudiada per l'AIReF com a benefici fiscal.
L'equiparació de la fiscalitat d'ambdós carburants és fins i tot un compromís del Pla de Recuperació, però de moment sembla difícil tirar-lo endavant davant de la falta de suports parlamentaris, un incompliment que ha suposat perdre 460 milions de fons europeus.
Augment permanent dels ingressos
Juntament amb la revisió dels beneficis fiscals, l'informe de seguiment del pla fiscal també compromet l'adopció de mesures per augmentar de forma permanent els ingressos tributaris d'una dècima de PIB anual en el període 2025-2028.
Hisenda espera complir aquesta fita amb les mesures tributàries adoptades a finals de 2024, que han començat a impactar aquest any, entre les quals es troben els nous impostos a la banca i els cigarrets electrònics, l'impost complementari per a multinacionals o la pujada de l'IRPF per a les rendes del capital superiors a 300.000 euros.