Els poc més de dos milions de treballadors que cobren el salari mínim interprofessional (SMI) augmentaran la seva nòmina mensual en 80 euros, fins a 1.080 euros per catorze pagues, després de l'acord assolit entre els sindicats i el Ministeri de Treball, com ha avançat aquest dimarts ON ECONOMIA. L'acord s'ha rubricat aquesta tarda en una reunió en què han participat els màxims dirigents d'UGT, Pepe Álvarez, i de CCOO, Unai Sordo, amb la vicepresidenta primera i ministra de Treball, Yolanda Díaz. La pujada, que encara tardarà un parell de setmanes a entrar en vigor ja que ha de ser aprovada en el Consell de Ministres, tindrà caràcter retroactiu des de l'1 de gener. La CEOE va decidir ahir no afegir-se a la negociació.

A les 11.00 el Ministeri de Treball havia convocat els negociadors dels agents socials a una taula tècnica presidida pel secretari d'Estat d'Economia, Joaquín Pérez Rey. Però després de dues hores de reunió, la taula es va aixecar sense un acord i van agafar el relleu les principals espases, per part del Ministeri la vicepresidenta Díaz i del costat dels sindicats els secretaris generals. No obstant això, la reunió de Díaz amb Unai Sordo i Pepe Álvarez estava acordada des del cap de setmana passat, fins i tot s'havia fixat la convocatòria per a les 13.00 hores d'aquest dimarts, encara que l'inici es va retardar una hora.

La reunió d'alt nivell ha finalitzat al voltant de les 16.00 hores, quan començava el debat en el Senat, amb el duel entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el líder de l'oposició Alberto Núñez Feijóo, senador des que va abandonar la presidència de la Xunta gallega. Ha estat el propi Sánchez l'encarregat de fer pública la pujada de l'SMI. Poc després, la vicepresidenta mitjançant un tuit anunciava l'acord amb els sindicats.

Anunci de Pedro Sánchez

Sánchez ha destacat en la seva intervenció que, des que van arribar a l'Executiu, el salari mínim ha pujat a Espanya un 36%, passant de 735 euros bruts al mes a 1.000 euros; el que el converteix en el segon país de l'OCDE que més l'ha revaloritzat l'SMI.

El president del govern espanyol ha posat l'accent en la pèrdua de poder adquisitiu que han patit els salaris a Espanya en l'última dècada, que ha atribuït a la falta de responsabilitat política i també del sector és privat. "Les grans empreses augmenten beneficis, paguen bonificacions milionàries a executius i no pugen ni un cèntim els salaris (...) per què els guanys pararan en mans d'uns quants?", ha reflexionat Sánchez.

Suport condicionat de Feijóo

Per la seva part, en el mateix debat del Senat Núñez Feijóo ha expressat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, el seu suport per apujar el salari mínim interprofessional (SMI), però dins d'un pacte de rendes per a tots els treballadors. Una demanda que ha apuntat diverses vegades la vicepresidenta primera, Nadia Calviño. "És la seva obligació", li ha etzibat Núñez a Sánchez en el Senat. Davant de l'anunci de Sánchez que l'SMI pujarà un 8 % el 2023, el president del PP li ha garantit el seu suport, però li n'ha demanat "més" i l'ha instat a "fer alguna cosa" també perquè la resta de les classes baixa i mitja puguin recuperar poder adquisitiu.

El president dels populars ja va oferir aquest dilluns al govern el suport del seu partit a una pujada de l'SMI. No obstant això, el govern espanyol no necessita suports parlamentaris per aprovar anualment les pujades de l'SMI, doncs la llei estableix que és una potestat de l'Executiu i s'aprova per Reial Decret, generalment en l'últim Consell de Ministres de cada any.

Retrets a la CEOE

Després de la firma de l'acord, Pepe Álvarez i Unai Sordo han citat la CEOE, absent de la taula de negociació de l'SMI, a tornar a les taules de diàleg. Abans de la reunió, Pérez Rey, també va criticar a la patronal, a la que ha qualificat d'"irresponsable" per la seva decisió de no participar en l'SMI, per després demanar que la patronal "torni a les taules de diàleg". La patronal va anunciar al desembre que trencava el diàleg social després d'una esmena firmada pel govern espanyol amb Bildu que modifica l'Estatut dels Treballadors per donar una presència més gran de la Inspecció de Treball en els processos d'acomiadaments col·lectius.

El president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha criticat aquest dimarts l'actitud del govern espanyol en les negociacions per apujar el salari mínim interprofessional (SMI), al que ha acusat de no voler tractar la situació del sector agrari ni la dels contractes públics que es veurien afectats per l'alça salarial. "Si no es parlarà d'això doncs que ens diguin (el govern) la xifra i ja està", ha declarat Garamendi en una jornada organitzada per la Confederació Espanyola de Joves Empresaris (Ceaje). "Els experts no em tenen res a dir. Hi és la forquilla, i?", ha afirmat el president de la patronal, per a qui no tenia sentit enviar a ningú a negociar aquest dimarts perquè, assegura, no disposen d'una proposta per part del govern espanyol.

Dura negociació

Pepe Álvarez ha qualificat aquest dimarts de "dur" el procés de negociació de l'SMI i ha apuntat que l'alça permetrà que aquells que cobren el salari mínim puguin "mantenir i millorar" el seu poder adquisitiu. "És un acord de màxima importància per al país", ha incidit Unai Sordo, que ha xifrat en 2,5 milions els treballadors que es veuran beneficiats de la pujada, dels quals el perfil més habitual és el d'"una dona, d'entre 16 i 34 anys, i amb contracte temporal al sector agrícola o en els serveis".