La sequera té conseqüències econòmiques en àmbits que van més enllà de l'agricultura de regadiu i secà. Els qui ja porten dies avisant d'una crisi sense precedents són els ramaders. El Canal d'Urgell ha tancat l'aixeta i el Canal d'Aragó i Catalunya posa unes restriccions tan fortes que fan impossible comptar amb dos aliments indispensables pel sector animal: la palla o qualsevol farratge pels llits i, sobretot, l'aigua. En aquest sentit, la importància de la ramadera de vacú i llet de vaca estan al límit.
Col·lapse en pocs mesos
La Unió de Pagesos també alerta de la situació: "Estem penjant d'un fil. Si no podem alimentar les vaques les haurem de portar a l'escorxador i per recuperar-se, posteriorment, serà massa difícil", ens asseguren per ON ECONOMIA aquesta associació. Cal recordar que, en el cas de les vaques per llet encara pot ser més problemàtic ja que perquè en un doni, una vaca necessita com a mínim cinc anys de vida. Però si no poden alimentar-les ni cuidar-les les hauran de sacrificar i els escorxadors de les comarques de Lleida ja preveuen "un col·lapse als seus centres en pocs mesos".
La ramaderia per explotacions
Si ens centrem en el mapa, el Segrià és la primera comarca amb més explotacions ramaderes de tota Catalunya (697). Si repassem la resta de comarques lleidatanes, la importància de la ramaderia també és molt important: la Noguera (312 explotacions); el Berguedà (274); la Segarra (114); Garrigues (156); Urgell (128); Alt Urgell (240); Solsonès (152); Pla d'Urgell (98); Pallars Jussà (109); Cerdanya (211); Pallars Sobirà (139); Val d'Aran (24); Alta Ribagorça (45). Si anem a les explotacions per producció i reproducció, que és l'afectada, el total a Catalunya són 4.905. I d'aquestes, les comarques lleidatanes representen més de la meitat, amb més de 2.500. Per això, per sumar més problemes, la sequera afecta a una zona bàsica per aquest sector primari.
El mercat àrab irromp amb força
La derivada a l'empobriment del negoci també es pot repercutir en els mercats ja que pot minvar la carn d'aquesta procedència, però no la necessitat de cercar altres mercats. Un dels que irromp amb força és l'àrab que té una força econòmica més gran per comprar de les fibres que necessiti per la subsistència dels seus animals i acabarà encarint, també per la crisi, el preu final on cal sumar ara una necessitat més agreujada per importar carn i llet de vaca. La tendència a que aquest mercat cada vegada el lideri més el món àrab ja es ve donant des de la pandèmia i qualsevol crisi que posa en perill l'estabilitat d'altres zones, tradicionalment, amb més experiència.
A tall d'exemple, la Unió dels Emirats Àrabs van importar 4.500 vaques lleteres de l'Uruguai com a part d'una campanya per augmentar la seguretat alimentària amb el coronavirus que pertorbava les cadenes de subministrament mundials. Els EAU i la majoria dels altres estats del Golf importen la major part dels seus aliments, en gran part perquè els seus climes àrids dificulten el cultiu de cultius i bestiar. També depenen de subministraments a l'estranger de productes mèdics, de consum i industrials per mantenir les poblacions. Progressivament i, sense problemes econòmics, s'han anat fent seu el sector i ara són els qui comencen a dominar el taulell global.
Davant aquest escenari, aquesta setmana, diverses organitzacions agràries, ramaderes i el teixit econòmic i empresarial de Lleida han fet un front comú per exigir a l’administració un pla de xoc amb ajuts directes, a curt termini, per “sobreviure” a les “pèrdues” ocasionades per la sequera, i un pla de finançament, a llarg termini, per modernitzar els regadius".
Ajudes insuficients
De moment, el Ministeri d'Hisenda ha elevat del 15% al 25% la reducció sobre el rendiment net de mòduls de l'IRPF per a l'exercici 2022 a les activitats agrícoles, ramaderes i forestals per pal·liar "el fort increment dels costos suportats" a conseqüència de la guerra a Ucraïna, i l'impacte de la sequera. La disposició afecta uns 800.000 agricultors i ramaders de tot l'Estat i representa una reducció de la base imposable de 1.807 milions d'euros, la més gran dels últims deu anys, segons el Ministeri d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Mesures que consideren insuficients tenint en compte que l'excepcionalitat és majúscula: el Canal d'Urgell ha tancat després de 162 anys i afecta a un sector, ramader i agrícola, que representa el 20% del PIB econòmic de tota Lleida.