La sequera comporta conseqüències econòmiques milionàries que ni els mateixos afectats han pogut calcular encara. El canal d'Urgell subministra aigua a 120 poblacions, 70 indústries, unes 2.000 mil granges i uns 10.000 mil regants. Ara l'aigua que hi queda es reserva per l'abastament dels municipis. I amb l'aixeta tancada, cal tenir en compte l'abast de la tragèdia.

Perillen els cereals

En paral·lel al tancament total del canal d'Urgell, se suma una altra problemàtica: el Canal d'Aragó i Catalunya. ON ECONOMIA ha tingut accés a la darrera circular emesa per la Comunitat General de Regants d'Aragó i Catalunya i ja els avisa que des d'avui 27 d'abril fins el 10 de maig, la restricció en l'ús de l'aigua queda limitada a 0,20 litres per segon i per hectàrea. Aquesta xifra correspon a la dotació que entra als pantans lligat a la presa general del canal i a partir d’aquí, tradueixen la xifra en els metres cúbics que toca per a cada regant.

Impossible calcular el cost

Cal tenir en compte que l'ús ja estava restringit a 0,25 litres, però ara la ferida és més profunda. Cada quinze dies es publiquen les afectacions i, en aquest cas, ja n'hi ha d'immediates: la campanya de l'alfals i el blat de moro es perd completament i tan sols esperen poder salvar la de fruita dolça. Les explotacions agràries d'aquesta zona que afecta el nord del Segrià, Almacelles i la Franja d'Aragó sempre ha anat justa. Però aquest canal, que té més de cent anys d'història, esdevé bàsic per als seus agricultors.

Circular Canal Arago Catalunya
Circular Canal Aragó Catalunya

Tant l'alfals com el blat de moro són cereals que requereixen molta aigua durant l'estiu i si aquest es perd, també afecta la campanya posterior d'hivern. No s’està sembrant pràcticament o es deixa mitja finca sense sembrar i en aquesta problemàtica, també s'inclouen altres cultius de farratge menors als anteriorment citats. És un peix que es mossega la cua. Més enllà dels agricultors, tota aquesta zona té una incidència forta l'economia ramadera. Molts d'ells es pregunten com s'ho faran si no tenen palla, considerat el llit dels animals. Aquesta ve de collites de secà, com a la Segarra o l'Urgell. Però no n'hi haurà per la sequera i a altres zones d'Espanya el problema és el mateix.

Més enllà dels costos de la palla, el problema serà on cercar-la. Pujaran els preus dels productes finals, encara que el que més preocupa és d'on treure-la. El ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, va participar la setmana passada a Fraga (Osca) en una jornada sobre la digitalització del canal d'Aragó i Catalunya organitzada per la comunitat de regants d'aquest. Més enllà d'aquest tema, el tema de fons que va captar tota l'atenció és la situació límit amb la qual es troben. De moment, però, no hi ha cap resposta amb una solució màgica.

El pes d'aquest canal no és menor, amb 132 Comunitats de Regants, 104.850 hectàrees de superfície concessional, 37 municipis, 17 urbanitzacions, 11.088 explotacions agràries, milers d'explotacions ramaderes, 115 usos industrials, 132 establiments de serveis i 212.000 habitants a la seva àrea d'influència.