La Generalitat de Catalunya va gastar l'any passat 42.298 milions d'euros (un 2,8% més) i va ingressar 41.629 milions (un 2,6% més), per la qual cosa ha obtingut un superàvit de 549,3 milions, amb un increment del 44,2% respecte de 2024 (380,8 milions). És el segon superàvit consecutiu des del 2007. Segons les dades d'execució pressupostària presentades aquest dilluns per la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, aquests recursos s'han destinat a reforçar la inversió que, en el conjunt de l'any passat va ser de 3.423,3 milions, un 7,7% més que el 2024 (3.178 milions d'euros). "Es tracta de la dada més elevada des del 2011", ha destacat el departament d'Economia en la liquidació pressupostària provisional. 

En el capítol dels ingressos, tret dels provinents del sistema de finançament  (bestreta i liquidació) que van créixer un 3,4% fins als 30.854 milions, destaca la favorable evolució dels impostos propis i cedits, gràcies al dinamisme de l'economia catalana. De fet, la recaptació impositiva de la Generalitat s'ha doblat en els últims 10 anys.

En aquest sentit, la consellera Romera ha fet valdre el pes de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentals (que s'aplica a la compra d'habitatge de segona mà i les escriptures notarials, incloses hipoteques) amb el qual s'han recaptat 3.263 milions dels 6.069 milions ingressats en concepte de tributs cedits i propis (un 9,9% més). Amb un increment anual del 17,6% en valor, aquest tribut ha representat, doncs, més de la meitat dels impostos totals recaptats per la Generalitat el 2025, gràcies al dinamisme del mercat immobiliari que "no deixa de mostrar una tendència a l'alça". 

Sobre la pujada del 10% al 20% del tipus en l'impost de transmissions patrimonials als grans tenidors per a la compra d'immobles -pactada amb el grup de Comuns i que va entrar en vigor el febrer de 2025-, el Govern considera que el 2025 l'increment de recaptació s'explica per la mateixa dinàmica positiva del mercat immobiliari, i que per veure els efectes de l'increment d'aquest tribut caldrà esperar més aviat a aquest any.

En aquest apartat dels tributs, també ha destacat l'augment en un 9,3% de la recaptació per l'impost de patrimoni 835 milions (73 milions més sobre el 2024) que s'explica, en part, pel bon comportament de les borses durant el 2024. Mentre que han anat a la baixa els ingressos provinents de l'impost sobre determinats mitjans de transport (38 milions anuals menys) perquè les matriculacions de vehicles es concentren en l'epígraf de vehicles menys contaminants, que té un tipus impositiu zero. A més, aquesta partida és de mal comparar amb l'any anterior, segons ha remarcat Economia, perquè el 2024 incloïa la matriculació d'una aeronau i una embarcació de gran valor.

Tanmateix, l'impost de successions i donacions va romandre estable, amb 1.162 milions, tot just un 0,8% més, mentre que la taxa turística va reportar 101 milions, un 4,8% més.

Salut s'emporta un 38% de la despesa

Més enllà de la distribució dels ingressos, la consellera Romero ha destacat que les partides de caràcter social segueixen concentrant el gruix de tota la despesa que fan els departaments. Així, per cada 100 euros de despesa feta, fins a 77 euros s'han destinat a partides de l'àmbit de la salut (38 euros), l'educació (18 euros), els drets socials, el transport públic, l'habitatge i l'ocupació. 

El departament de Salut és el que va assolir un grau més elevat d'execució, amb el 99,8%. No obstant això, cal tenir en compte que aquest departament té de forma recurrent despesa desplaçada d'un any a un altre per un import que ara se situa al voltant dels 2.500 milions d'euros. Per tant, es van gastar 16.046,2 milions dels 16,071,4 milions pressupostats, que a més, suposen només un increment de l'1% respecte dels comptes del 2024.

El departament amb menor grau d'execució va ser el d'Igualtat i Feminismes, amb un 81,1%, perquè en 2024 es van comptabilitzar dues convocatòries a entitats sense ànim de lucre, les corresponents a 2023 i 2024. Aquesta àrea va disposar de 117,2 milions d'euros.

Entre els departaments que més recursos van guanyar al llarg del 2025, destaquen Territori, Habitatge i Transició Ecològica, amb un increment del 23,4%, fins als 3.581 milions, dels quals se'n va executar un 96,1%. Cal recordar que les polítiques que van concentrar més inversió dels més de 3.400 milions executats van ser les de Transport (20,6% del total), Salut (11,4%) i habitatge i actuacions urbanes (10,3%).

Pròrroga amb suplements de crèdit per 4.000 milions

Els comptes catalans per al 2025 -fruit d'una segona pròrroga pressupostària per la manca d'acord parlamentari- van comptar amb tres suplements de crèdit per atendre les obligacions en matèria de despeses, per un total de 3.936,7 milions d'euros. El primer, amb data 25 de març, va ser per un import de 2.168 milions d'euros. El segon de 1.301 milions es va autoritzar a l'abril i es va destinar a cobrir l'augment salarial dels funcionaris i l'impacte en serveis concertats (sanitat, educació, serveis socials, universitats i igualtat i feminisme) i a atendre despeses urgents (polítiques d'habitatge, suport al teixit productiu davant els aranzels dels EUA i accions per fer front a l'emergència climàtica). El tercer, del 22 de maig, per un import de 468 milions d'euros, va completar actuacions en els àmbits com educació, cultura, llengua catalana, salut, serveis socials, administració local i habitatge.

No obstant això, la consellera Romero ha volgut destacar que pel fet de no tenir uns pressupostos amb el suport dels grups polítics "s'han pardut uns 1.200 milions d'euros".