Trobar una habitació en un pis compartit a un preu raonable és missió impossible a les capitals de província. Barcelona, Madrid, Sant Sebastià... Els preus són pels núvols a totes les ciutats d'Espanya. Tanmateix, un recent estudi elaborat pel portal immobiliari Pisos.com, alerta: no es tracta només de grans urbs. En alguns municipis es troben ja preus desorbitats i Sant Cugat del Vallès és un clar exemple d'això, ja que es troba entre els quatre municipis més cars per compartir pis amb un preu mitjà superior als 580 euros.

Entre les grans, Barcelona continua liderant el rànquing de ciutats amb els preus més elevats per llogar una habitació amb un preu mitjà de 623,14 euros. Però l'estudi de pisos.com destaca que compartir pis s'ha convertit també en un luxe inassumible fins i tot fora de les grans ciutats. Ferran Font, portaveu i director de la plataforma indica que "el més cridaner és que algunes de les localitats amb els preus més elevats ni si més no són capitals de província".

És el cas de Villanueva de la Cañada (646,50 euros) o Villaviciosa de Odón (625 euros), ambdues a Madrid, o Bétera (620 euros) a València. Però la llista dels municipis més cars no acaba aquí, el segueix Sant Cugat del Vallès (Barcelona) amb 583,44 euros, sent el quart amb el lloguer per habitació més elevat a Espanya. Tanquen aquesta llista Pozuelo de Alarcón (Madrid) amb 574 euros i Donostia - Sant Sebastià (Guipúscoa) amb 546,80 euros. "Tot ells són exemples clars d'aquesta realitat".

L'informe apunta fins i tot a nuclis urbans com L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) amb 539,21 euros o Badalona (Barcelona) amb 533,85 euros, que superen àmpliament els 530 euros de mitjana i s'apropen perillosament al preu de Madrid (538,94 euros). "Aquesta realitat és encara més crua si la comparem amb el Salari Mínim Interprofessional (SMI), fixat en 1.134 euros mensuals el 2024."

Font alerta de què, "destinar més de 600 euros a una habitació en algunes d'aquestes localitats suposa més del 50% del salari d'una persona, la qual cosa dificulta enormement la capacitat d'estalvi i l'estabilitat financera de joves i treballadors". "L'elecció de compartir, que antany es veia com una opció assequible, avui s'ha convertit en una necessitat ineludible que, en gaires casos, amb prou feines alleuja la càrrega econòmica".

En general, la recerca d'habitatge a Espanya és, sens dubte, una de les preocupacions més grans per a molts ciutadans, i aquesta problemàtica s'estén ja al lloguer de pisos complets o al mercat d'habitacions compartides. Tanmateix, en l'estudi es posa en relleu que mentre en localitats com Sant Pere de Ribes (Barcelona) superen els 540 euros, a Còrdova és possible trobar opcions per al voltant de 250 euros.

El que demostra que existeix una bretxa significativa i, en ocasions, alarmant, entre els preus de les habitacions a les diferents localitats del país, evidenciant una realitat econòmica cada vegada més polaritzada.

Contrastos al territori espanyol

Per fortuna, el panorama no és igual a tot el territori. L'estudi també destaca una sèrie de municipis on el lloguer d'una habitació és considerablement més accessible. Alguns dels municipis més barats per compartir habitació a Espanya són Ontinyent (València), amb un preu mitjà de 187,22 euros; Ciudad Real amb 189,07 euros; Ponferrada (Lleó) amb 203,19 euros i Huelva amb 211,86 euros.

"Aquests grans desajustos demostren que amb el cost d'una habitació a Barcelona (623,14 euros), se'n podrien llogar més de tres en un municipi com Ontinyent (187,22 euros)", assegura el portaveu del portal immobiliari. Les disparitats de preus es manifesten també entre capitals de província. Per exemple, mentre Barcelona, Sant Sebastià i Madrid encapçalen la llista de les més cares, en el costat oposat en trobem altres com Ciudad Real, Huelva, Palència (235,71 euros) o Sòria (248,50 euros) que ofereixen preus significativament més econòmics.

"Tanmateix, aquestes dades posen de manifest la urgència d'abordar el problema de l'accés a l'habitatge des de múltiples perspectives, considerant tant la realitat de les grans urbs com el potencial de les zones menys poblades per oferir alternatives de vida més sostenibles", conclou Font.