En els últims mesos, el Banc d'Espanya i el Banc Central Europeu han fet una recomanació, tenir una mica d'efectiu a casa per si un dia la tecnologia falla. Episodis recents, com l'apagada elèctrica del passat mes d'abril o la pandèmia, són clars exemples de moments en què tenir diners en efectiu va resultar força útil.

Per a mostra, un botó, i és que l'apagada ha creat tanta inseguretat entre la població que el 47% dels joves d'entre 18 i 29 anys (una generació molt arrelada a pagar amb targeta o el mòbil) assegura mantenir més efectiu a casa des d'aquell succés, segons un recent informe elaborat per GAD3 i Denaria. I en termes generals, un de cada tres espanyols (el 35%) reconeix que guarda més efectiu a la seva llar que abans de l'apagada.

Tanmateix, no és el mateix tenir 100 euros a casa que 100.000 euros. Ambdues quantitats són legals i de fet, a Espanya no hi ha una llei que limiti la quantitat de diners que una persona pot tenir guardada al seu domicili. Però de cara a Hisenda, s'ha de poder justificar l'origen dels diners en efectiu que es guarda a la llar.

És a dir, es poden tenir 10.000, 100.000 o 1.000.000 d'euros, la quantitat no és un problema i no s'estaria infringint cap norma. Però si Hisenda ho sol·licita, s'ha de justificar l'origen lícit d'aquests diners degudament. Cada quantitat ha de poder ser declarada, traçada i justificada.

Si aquests diners procedeixen de la feina, de la venda del cotxe, d'una herència o són els estalvis de la llar, cal demostrar-ho. En aquests casos, amb nòmines, justificants de transferències, rebuts o declaracions anteriors. La clau és la traçabilitat, els diners han de tenir un rastre clar que indiqui que tenen un origen legal. I és que, si no es pot justificar, Hisenda pot considerar-ho un guany patrimonial no declarat, i imposar una sanció.

És obligatori avisar a Hisenda si tinc molts diners a casa?

L'Agència Tributària no obliga a avisar dels diners que es guarda a casa, però sí s'ha de justificar en el cas que la mateixa Hisenda o la Policia ho requereixi. A més, si es fa una operació gran amb aquests diners, com un pagament en efectiu o un ingrés en compte, s'encendran les alarmes de les autoritats.

Tant és així que els bancs estan obligats a informar a Hisenda si un client retira més de 3.000 euros en efectiu del seu propi compte, o al revés, si ingressa 3.000 euros en metàl·lic. Cap de les dues operacions està prohibida, però l'operació quedarà registrada i pot ser revisada posteriorment.

I en el cas que l'import sigui molt elevat, per exemple, més de 10.000 euros, pot fins i tot requerir-se un motiu o demanar que s'informi amb antelació. Sigui com sigui, el banc no pot impedir que es retiri aquests diners, perquè són del titular. Però sí sol·licitar que se'n justifiqui l'ús si la quantitat és molt gran per evitar operacions de blanqueig de capitals o fraus fiscals.

Quins riscos té guardar grans quantitats d'efectiu a casa?

Una de les preguntes més freqüents quan es guarda diners a casa, és si té algun tipus de risc. Principalment en cas de robatori. I és que, els diners en metàl·lic no solen estar assegurats en la seva totalitat per les assegurances de la llar.

Algunes pòlisses cobreixen petites quantitats, però si es guarden 10.000 euros o més, és probable que no es recuperi en cas de robatori. El mateix passa en cas d'incendi, atès que aquests diners podrien desaparèixer sense deixar rastre i no hi ha banc ni assegurança que els torni si no estan declarats ni justificats. La majoria d'assegurances de llar cobreixen entre 300 i 1.000 euros en efectiu com a màxim, llevat que s'hagi contractat una cobertura específica.