El Banc Central Europeu (BCE) recomana tenir diners en efectiu a casa per a situacions de crisi com l'apagada que va patir Espanya el mes d'abril passat, que va impedir de realitzar pagaments amb targeta o electrònics durant hores.
Els economistes del BCE, Francesca Faella i Alejandro Zamora-Pérez, destaquen en un article del butlletí econòmic del BCE, publicat aquest dimecres, que és important tenir efectiu a casa per a situacions de crisi com l'apagada o altres com la invasió de Rússia a Ucraïna. "L'efectiu és un component crític de la preparació nacional davant de crisi", diu el BCE.
"Els bancs centrals, ministeris de Finances i agències de protecció civil a nombrosos països recomanen ara que les llars mantinguin efectiu en caixa per a diversos dies per a compres essencials", emfatitza el BCE.
Per exemple, les autoritats a Holanda, Àustria i Finlàndia suggereixen mantenir quantitats entre 70 i 100 euros per cada membre de la llar o suficients per cobrir necessitats essencials durant unes 72 hores. Els economistes del BCE no recomanen xifres concretes, però avalen les recomanacions de les autoritats d'aquests països.
Faella i Zamora-Pérez van observar que la demanda d'efectiu del públic va augmentar molt durant crisis importants com la crisi financera global el 2008, la d'endeutament sobirà a Grècia el 2014 i el 2015, l'esclat de la pandèmia de la covid-19, la invasió de Rússia a Ucraïna el 2022, a causa del temor de ciberatacs russos a infraestructures digitals, i l'apagada a la península Ibèrica.
Els economistes del BCE analitzen a l'article la importància de l'efectiu en euros durant crisis importants i destaquen "el valor únic de l'efectiu com a actiu refugi i instrument de pagament de contingència essencial per a emergències". L'ús diari de l'efectiu en transaccions és només una part de la història darrere de la demanda d'efectiu, segons els economistes del BCE.
Al seu torn, el BCE emfatitza que és obligació dels bancs garantir l'accés als diners efectius. Aquest accés és més complicat en un moment en què els bancs tanquen sucursals bancàries i redueixen el nombre de caixers automàtics. El Banc Nacional Austríac ha instal·lat caixers automàtics en zones rurals per garantir que tothom tingui accés a l'efectiu a Àustria, però es tracta d'una excepció, ja que és una responsabilitat dels bancs.
L'apagada a Espanya el 28 d'abril de 2025
L'apagada va mostrar la importància de l'efectiu en un moment en què les infraestructures digitals no van funcionar. La despesa amb targeta es va reduir en l'Espanya peninsular entre un 41 i 42% en comparació amb les regions no afectades o amb nivells normals. La despesa nacional en comerç electrònic va caure un 54%, la qual cosa va contribuir a una caiguda del 34% en tot el consum espanyol aquell dia, segons dades de CaixaBank Research i BBVA Research, que recull el BCE.
Moltes terminals de punts de venda, caixers automàtics, moneders en telèfons mòbils, inclosos serveis com Bizum, no van funcionar durant hores i es van restaurar completament al matí següent. La pèrdua directa de producte interior brut (PIB) se situa entre 400 i 1.600 milions d'euros, segons xifres de l'estudi del BCE.
"Aquest esdeveniment va transformar l'efectiu d'una opció de pagament entre moltes, en l'única manera de pagament per a molts dels quals el tenien o hi van poder accedir," segons el BCE. La retirada d'efectiu dels caixers automàtics es va desplomar el dia de l'apagada a les zones afectades a Espanya, però va pujar aquell dia a les zones que no estaven afectades, per precaució, i també els dies posteriors a l'apagada a les zones afectades.
Un 39% dels espanyols mantenia reserves d'efectiu a casa com a precaució el que els va permetre poder pagar, segons dades del BCE. La continua demanda d'efectiu malgrat la proliferació de les alternatives de pagament digital suggereix la seva gran utilitat i que no és possible reemplaçar-lo de forma completament idèntica.