Les barbacoes cada cop són més cares als Estats Units. De mitjana, el preu del filet de carn de vedella ha pujat un 8% en l’últim any, fins arribar als 11,49 dòlars per lliura (9,87 euros per 450 grams), i el de carn picada per a hamburgueses s’ha incrementat en un 12%, fins els 6,12 dòlars per lliura (5,26 euros per 450 grams), segons dades oficials de l’administració federal. Són preus rècord.

En realitat, el preu de la carn de vedella als Estats Units sempre ha mantingut una tendència alcista, però s’ha intensificat des de 2020. Des de la premsa econòmica més seriosa als canals de televisió d’entreteniment estan analitzant els motius de l’encariment dels filets i les hamburgueses, que semblen ser la base de l’alimentació dels nord-americans. El mitjà econòmic Morning Brew ho atribueix a tres fenòmens: a la sequera, que ha disparat els preus dels pinsos i els farratges; a la reducció de la cabana ramadera i, curiosament, també s’ha referit als aranzels anunciats per Donald Trump a grans països exportadors de carn com el Brasil, que ja tenen conseqüències abans de la seva aplicació afectiva.

Les sequeres que s’han repetit des de 2020, sobretot als estats de l’oest i en les grans planures centrals, han encarit l’alimentació del bestiar. I això ha tingut conseqüències perverses: per una banda, com que els ramaders treuen més diners per cada cap de bestiar, també estan sacrificant les femelles, de manera que ha baixat el nombre de les que es destinen a la cria. I per tant, s’està reduint la cabana ramadera.

L’actual cabana bovina (86,7 milions de caps en data 31 de desembre de 2024) és un 8% inferior a la de 2019 i la més baixa des de principis de la dècada dels cinquanta, quan el país tenia menys de la meitat de població que ara, segons ABC i altres mitjans nord-americans.

Malgrat que s’han disparat els preus dels caps de bestiar, els ramaders no s’atreveixen a incrementar el volum de les seves explotacions per les elevades inversions que això suposa i pels interessos bancaris. Els ramaders fugen del risc.

Dubtes sobre les importacions

Els supermercats i les neveres dels consumidors nord-americans sempre han estat ben proveïdes de carn de vedella en els més diversos formats gràcies també a les importacions. Però s’estan generant dubtes. D’entrada, l’administració nord-americana manté la prohibició a les importacions de carn des de Mèxic, el seu veí del sud, per la Cochliomyia, una plaga que els nord-americans anomenen New world screwworm i els mexicans ‘gusano barrenador del ganado’. Es tracta d’un insecte que diposita les larves en mamífers de sang calenta. Washington intenta que aquesta mosca no travessi Río Grande. La prohibició a les importacions de carn mexicana ha reduït l’oferta en el mercat nord-americà en un 4%, segons diversos mitjans d’aquest país.

I els preus de la carn de vedella encara podrien pujar més per la política comercial de Trump. Segons dades d’Axios, el 23% de les importacions de carn de boví cap als Estats Units vénen del Brasil, un país sobre el qual Trump ha anunciat aranzels del 50% a partir de l’1 d’agost. Les grans companyies frigorífiques brasileres estan buscant alternatives a aquest mercat. Això podria beneficar a Austràlia i Nova Zelanda, amb aranzels del 10%, o l’Argentina de Javier Milei, si bé els seus ciutadans tenen més dificultats per accedir als anomenats talls populars –asado, falda, matambre, tapa de asado, nalga, paleta i vacío– precisament perquè s’estan destinant a l’exportació.

L’administració nord-americana no ha fet res eficaç per contenir els preus. Però, sorprenentment, malgrat que els filets i les hamburgueses cada vegada són més cars, els consumidors nord-americans no s’han fet vegetarians ni s’han passat al pollastre o al porc, carns que no han incrementat el volum de venda. Els analistes apunten que les pluges i un descens del preu del cereal, ni que fos lleu, ajudarien a rebaixar el preu de la carn de vacum, però creuen que aquesta situació és poc probable que passi abans que acabi 2026.