La majoria dels treballadors coneixen els motius més habituals d'acomiadament disciplinari: el baix rendiment, les absències injustificades o la desobediència a l'empresari. Però n'hi ha d'altres que passen més desapercebuts i que poden posar en risc la continuïtat del contracte. Un d'aquests casos és el que es produeix durant una incapacitat temporal. Estar de baixa no impedeix, per si mateix, dur a terme activitats de lleure o viatjar, però la jurisprudència ha establert que certes conductes poden justificar perfectament un acomiadament si afecten negativament la recuperació del treballador.

L'article 54 de l'Estatut dels Treballadors estableix que l'empresari pot extingir el contracte per acomiadament disciplinari en cas d'incompliment greu i culpable del treballador. Entre les causes que recull la norma hi ha les faltes repetides d'assistència, la desobediència, les ofenses físiques o verbals, la vulneració de la bona fe contractual, la disminució continuada del rendiment, l'embriaguesa habitual o l'assetjament.

La vulneració de la bona fe contractual és un concepte ampli que permet a l'empresari considerar com a incompliment greu conductes que no estan explícitament detallades a la llei, però que atempten contra la confiança dipositada en el treballador. En aquest marc s'emmarquen les actuacions que es duen a terme durant una baixa que contradiuen les limitacions mèdiques. La justícia ha deixat clar que no està prohibit fer activitats de lleure o viatjar durant una baixa, sempre que no afectin la recuperació. El que es valora és si hi ha una contradicció entre el comportament del treballador i les indicacions mèdiques.

Per exemple, si un treballador està de baixa per una lesió d'esquena i se'l veu jugant a pàdel o fent esforços físics que poden agreujar la seva situació, l'empresari pot considerar que hi ha un incompliment. Els tribunals tenen en compte diversos factors per determinar si un acomiadament és procedent: els informes mèdics, el tipus d'activitat feta, la durada de la baixa i si la conducta del treballador contradiu les recomanacions dels metges.

Si es demostra que l'activitat ha pogut perjudicar la recuperació, l'acomiadament pot considerar-se procedent. Un exemple que la jurisprudència ha tractat en diverses sentències és el cas d'un treballador de baixa per una malaltia greu que viatja a l'estranger sense comunicar-ho a l'empresa o al metge. Si el viatge suposa un esforç que pot agreujar la seva situació, l'empresa pot considerar que hi ha una transgressió de la bona fe contractual.

Què no es pot fer durant la baixa

No hi ha una llista tancada d'activitats prohibides durant una incapacitat temporal. El que determina la seva legalitat és la relació amb la recuperació. No es pot fer res que pugui perjudicar la salut o que contradigui les recomanacions mèdiques. Això inclou activitats que requereixin esforç físic si la baixa és per una lesió que ho desaconsella, o viatges de llarga distància si la malaltia ho impedeix. El que sí que està permès és fer activitats de lleure que no afectin la recuperació. Anar a passejar, llegir o descansar no són activitats prohibides. El problema sorgeix quan la conducta del treballador posa en dubte la seva incapacitat per treballar. Per exemple, si un treballador està de baixa per depressió i se'l veu en un festival de música o en una activitat que requereix un esforç emocional important, l'empresari pot considerar que la baixa no està justificada.

La relació laboral es basa en la bona fe de les dues parts. L'empresari confia que el treballador no aprofitarà la baixa per a activitats que puguin perjudicar la seva salut, i el treballador confia que l'empresari respectarà els seus drets. Si aquesta confiança es trenca, les conseqüències poden ser greus. Per això, és recomanable consultar amb el metge abans d'executar qualsevol activitat que pugui posar en dubte la bona fe durant una baixa.

Si hi ha dubtes sobre si una activitat és compatible amb la incapacitat temporal, és millor no fer-la o demanar l'opinió de l'especialista. La transparència i la comunicació amb l'empresa també poden ajudar a evitar malentesos. La jurisprudència ha establert que no tota activitat durant la baixa és motiu d'acomiadament, però sí que pot ser-ho si es demostra que hi ha un abús de confiança o una contradicció amb les indicacions mèdiques.

Cada cas s'analitza de manera individual, i els tribunals tenen en compte les circumstàncies específiques de cada situació abans de dictaminar si l'acomiadament és procedent. En definitiva, estar de baixa no implica una prohibició absoluta de fer activitats de lleure, però sí que s'ha de ser prudent. Qualsevol conducta que pugui posar en dubte la incapacitat laboral pot ser objecte de sanció i, en casos greus, d'acomiadament disciplinari. La llei no prohibeix anar-se'n de vacances, però si aquestes poden perjudicar la recuperació o contradiuen les indicacions mèdiques, l'empresari pot considerar que hi ha incompliment de la bona fe contractual i extingir la relació laboral.