Pimec descarta una recessió mundial tot i que constata “incertesa màxima en un món inquietant”, a causa de la inestabilitat geopolítica, segons han indicat Antoni Cañete i Oriol Amat, president de la patronal i de l’Observatori de la Pime, respectivament, en la presentació aquest dimecres d’un informe de previsions econòmiques per aquest 2026.

Cañete ha subratllat que “no serà un any fàcil”: “Estem en temps de ruptura, que són els que generen més incertesa i més volatilitat en l'anàlisi” i, precisament, “les petites empreses són les que pateixen més aquests canvis”. Per a Catalunya, l’estudi preveu un creixement del PIB entre el 2,1% i el 2,4% aquest 2026, lleugerament superior al del conjunt de l’Estat, que situen entre el 2% i el 2,3%.

Oriol Amat ha destacat que “estem en una incertesa màxima”, molt superior a la del temps de la pandèmia de la Covid i a la de la crisi del 2008. A sobre, ha precisat que es tracta d’una “incertesa inquietant” i ha alertat dels riscos de “bombolles que poden esclatar en qualsevol moment”.

Segons les conclusions de l’estudi, el 2026 s’emmarca en un escenari de creixement global moderat i desigual, amb un consens que descarta una recessió mundial, però consolida una “economia més fragmentada i amb incertesa elevada”. La previsió central situa el creixement del PIB mundial al voltant del 3,1%–3,3%, amb un patró clar: les economies avançades es mantenen en creixements modestos (1,8%), mentre que el motor continua sent el món emergent (4,2%).

Pel que fa a les perspectives regionals, als Estats Units s’espera una desacceleració suau, però amb creixement encara robust en termes comparats (2,1%–2,5% el 2026, després d’un 2,7%– 2,8% el 2025). I a l'Eurozona la previsió és d’una recuperació tècnica cap a 1,2%–1,3% (des d’un 0,8% estimat el 2025), però amb debilitat de fons en competitivitat i indústria en alguns països. A la Xina es manté la desacceleració, amb una previsió de 4,1%–4,7% (des del 4,8% estimat el 2025), associada a factors estructurals.

Pel que fa a les perspectives econòmiques d’Espanya i Catalunya, es preveu una desacceleració suau respecte a 2025. Tant Espanya com Catalunya mantindran un comportament millor que la mitjana europea, però amb un patró de creixement més exigent en termes de productivitat, inversió eficient i capacitat d’absorbir tensions al mercat laboral i als costos. El relat central del document és que el cicle continua, però entra en una fase més madura i els desequilibris acumulats (habitatge, capital humà, burocràcia, costos empresarials) passen a ser determinants per sostenir l’activitat.

En el cas d’Espanya, les previsions dels principals organismes situen el creixement del PIB espanyol entre el 2,0% i el 2,3% el 2026, després d’un 2025 excepcionalment dinàmic (entorn del 2,7%–2,9%).

Previsions per Catalunya

I en el cas de Catalunya, la previsió situa el creixement del PIB entre el 2,1% i el 2,4%. La inversió continua tenint un paper rellevant, mentre que el consum privat i públic mostren una evolució més moderada. El sector exterior perd lleugerament pes, en un context de demanda europea feble i augment de les importacions.

La taxa d’atur a Catalunya es mantindria per sota de la mitjana estatal, entorn del 8,4%–8,5% a finals de 2026. Així i tot, persisteixen desajustos importants entre oferta i demanda de treball, especialment en sectors industrials, tecnològics i de serveis intensius en coneixement.

I respecte al problema de l’habitatge a Catalunya, el document identifica aquest mercat com un “coll d’ampolla estructural” per al creixement econòmic i la competitivitat, especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona. La manca d’oferta i l’augment de preus impacten tant en costos empresarials com en la mobilitat laboral.

Pimes catalanes

Una enquesta a les pimes catalanes confirma que el 2026 s’afronta amb un "optimisme moderat", coherent amb l’escenari macroeconòmic del document, però clarament condicionat pels costos, la incertesa i les dificultats estructurals del dia a dia empresarial. El missatge és que les pimes no projecten un canvi de cicle, sinó una continuïtat prudent, amb creixement, però amb marges reduïts i amb decisions d’inversió i contractació molt selectives.