L'economia de la zona euro va experimentar una lleugera acceleració durant el tercer trimestre de 2025, tot allunyant-se, de moment, de l'ombra de la recessió tècnica. Segons la documentació publicada aquest dijous per l'Oficina Europea d'Estadística (Eurostat), el Producte Interior Brut (PIB) del club dels vint països que comparteixen la moneda única va créixer un 0,2% entre juliol i setembre.

Aquesta xifra representa una millora respecte al mateix 0,1% del segon trimestre, però evidencia una recuperació fràgil i notablement més feble que el vigorós 0,6% amb què va arrencar l'any. El conjunt de la Unió Europea (UE) va oferir un comportament una mica més sòlid, amb una expansió del 0,3% després del 0,2% anterior.

Les dades, que arriben en un context de gran expectació davant la pròxima decisió del Banc Central Europeu (BCE) sobre els tipus d'interès, pinten un panorama dual i ple de contrasts. D'una banda, confirmen que la resistent pressió inflacionista i la política monetària restrictiva continuen actuant com un llast greu per al creixement. De l'altra, suggereixen que les economies aconsegueixen evitar, per ara, una contracció més profunda, sostingudes per una forta solidesa del mercat laboral i una gradual dissipació de la crisi energètica.

La fotografia trimestral revela fractures clares dins del continent. La recuperació no és ni uniforme ni generalitzada. Mentre les economies del nord i centre d'Europa mostren signes d'estancament o fins i tot de contracció, les del sud semblen mantenir un pulmó més fort:

  • Alemanya, l'antiga locomotora, continua encallada. La major economia europea va registrar un creixement nul (0,0%) al tercer trimestre, sense aconseguir remuntar després de la caiguda del 0,2% que va sofrir entre abril i juny. La seva dependència de la indústria i el fre del comerç global continuen sent els seus principals punts febles.
  • França, per la seva banda, va donar una sorpresa positiva. L'economia francesa va accelerar el seu ritme de creixement fins al 0,5%, gairebé el doble que el 0,3% del trimestre anterior, gràcies, principalment, a un fort impuls del consum de les llars.
  • Itàlia també va quedar estancada amb un 0,0%, després d'haver registrat una caiguda del 0,1% en el període previ, la qual cosa reflecteix les incerteses polítiques i els reptes estructurals que encara afronta el país.
  • Espanya va moderar clarament el seu ritme. Encara que es manté com una de les economies amb millor comportament entre les grans, la seva expansió es va desaccelerar fins al 0,6% des del sòlid 0,8% del segon trimestre. Aquest fre pot estar lligat a la normalització del turisme després dels pics estiuencs i als efectes de l'encara elevat cost del crèdit per a les inversions.

Malgrat la barreja de les grans potències, el rànquing de creixement el van encapçalar economies més petites però dinàmiques. Suècia es va situar en el primer lloc amb un potent avanç de l'1,1%, seguida de Portugal (+0,8%), que continua mostrant una resiliència encomiable, i Txèquia (+0,7%), que sembla superar la seva recent fase de dificultats. En l'extrem oposat, el mapa econòmic va vestir tints més foscos a Lituània (-0,2%), Irlanda (-0,1%) i Finlàndia (-0,1%), que van entrar en territori negatiu, reflectint la seva vulnerabilitat davant un entorn econòmic global encara inestable.

Una perspectiva més amable

Si s'amplia l'enfocament i es compara amb el mateix període de l'any anterior, la imatge guanya una mica de color. El PIB de la zona euro va acumular un creixement interanual de l'1,3%, mentre el del conjunt dels vint-i-set va ser de l'1,5%. Aquestes xifres indiquen que, tot i la desacceleració trimestral, la base de les economies europees continua sent sòlida i manté un sentit de creixement positiu a mitjà termini.

La publicació d'aquestes dades no ha pogut ser més oportuna. Aquest mateix dijous, el Consell de Govern del BCE anunciarà la seva decisió sobre els tipus d'interès. El consens majoritari entre els analistes és que l'organisme presidit per Christine Lagarde mantindrà els tipus sense canvis, en un intent d'equilibrar la lluita contra la inflació, que encara no s'ha aconseguit domar del tot, amb la necessitat de no ofegar el tímid brot de creixement.

La feblesa de la recuperació, especialment a nuclis clau com Alemanya, dona arguments als polítics per demanar prudència i no aplicar nous sanejaments monetaris. No obstant això, el mateix BCE ha insistit en la seva dependència de les dades. L'avui conegut creixement del 0,2%, feble però positiu, probablement no serà suficient per canviar el seu guió, però sí que subratlla el camí ple d'equilibris que ha de recórrer la institució en els pròxims mesos per evitar tant una reclamada de la inflació com una recessió innecessària.