Després d'haver tancat un acord amb la Unió Europea, que ha estat rebut amb clarobscurs del costat europeu, l'Administració de Donald Trump es reuneix aquest dilluns amb la delegació la Xina, la tercera en tres mesos, a la recerca d'un pacte que tanqui la guerra comercial entre els dos gegants econòmics mundials. A finals de la setmana passada, el secretari del Tresor nord-americà, Scott Bessent, va revelar que aquesta tercera ronda de converses tindria lloc a Suècia, a la capital Estocolm. S'afegeix així als encontres a Ginebra (Suïssa) i el juny a Londres.

I el guió s'ha complert. Aquest dilluns, els alts dignataris de Washington i Pequín van arrencar la tercera ronda de negociacions aranzelàries a Estocolm, en la que ambdues parts esperen distendre les tensions comercials entre les dues economies més importants del món. El primer ministre suec, Ulf kristersson, va rebre a Rosenbad, la seu del Govern del país nòrdic, per separat al viceprimer ministre de la Xina He Lifeng i Bessent, que va arribar al lloc de la reunió acompanyat pel representant de Comerç per al país, Jamieson Greer.

A prop de l'acord

El president dels EUA, Donald Trump, va dir la vigília a Escòcia que la seva administració estava a prop d'assolir un acord amb la Xina, però no va donar més detalls. "Estem molt prop d'un acord amb la Xina. En realitat, ja vam fer una espècie d'acord amb la Xina, però veurem com evoluciona", va afirmar en reunir-se amb la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, amb qui va tancar un acord en virtut del qual imposarà uns aranzels del 15% a la majoria dels productes que exporta la Unió Europea (UE) als EUA.

Està previst que reunió entre els alts càrrecs dels EUA i de la Xina es prolongui a dimarts, una ronda que es produeix després de les trobades que van tenir lloc a Ginebra i Londres i la conversa telefònica dels presidents Trump i Xi Jinping el passat 5 de juny. Bessent ha apuntat a la possibilitat que s'estengui l'actual treva aranzelària de 90 dies sobre els aranzels del 145% que els EUA van imposar als productes xinesos i del 125% que Pequín va elevar sobre els nord-americans, que expira el 12 d'agost.

Durant la treva, els EUA van baixar els aranzels sobre els productes xinesos importats al 30% (en alguns casos arriba al 56%) i la Xina va fixar els aranzels als nord-americans en un 10%. La reunió de juny a la capital britànica va rebaixar a més controls d'exportacions, les de xips o motors per a aviació per part nord-americana i les de terres rares pel costat xinès. Pequín no s'ha pronunciat sobre l'opció d'ampliar la treva.

Acord ambiciós

Washington arriba a aquesta cita amb la idea d'anar més enllà de les mesures per mitigar la guerra comercial i aposta amb retornar amb un acord, encara que sigui de mínims, que brindi més accés al mercat xinès als productes nord-americans. "Volem que s'obrin", va dir Bessent recentment a la cadena de televisió Fox. "Tenen 1.400 milions de persones amb una taxa d'estalvi molt alta. Tenen el potencial d'una gran economia de consumidors", va afegir.

Més enllà d'una possible extensió d'una treva aranzelària, els EUA han expressat desitjos de tocar temes incòmodes per al gegant asiàtic, ja que, a més de l'accés més important a mercats, està l'esmentada sobrecapacitat xinesa en sectors clau com a vehicles elèctrics, acer o panells solars, o les compres per part de Pequín de cru rus i iranià. La Xina ha evitat de fet detallar objectius específics a Estocolm, però si ha reiterat que el diàleg haurà de regir-se per principis d'"igualtat, respecte mutu i reciprocitat", i emmarcar-se dins del mecanisme bilateral de consultes, que considera clau per reduir malentesos i reforçar la cooperació.

Sí ha fet saber, a través de mitjans afins, que no acceptarà imposicions sobre assumptes com la compra de petroli rus o iranià, l'excés de capacitat manufacturera o l'estratègia industrial nacional, i que qualsevol intent de condicionar les negociacions a mesures unilaterals -com a sancions extraterritorials o restriccions tecnològiques- danyaria el clima d'enteniment.

El Govern xinès defensa que ha complert la seva part dels compromisos adquirits amb els EUA, inclosa la flexibilització parcial de controls a l'exportació de terres rares. En les últimes setmanes, ha donat a més alguns senyals de distensió, com la suspensió d'una investigació antimonopoli contra una filial de la nord-americana DuPont.