Abans de proclamar-se Papa el 8 de maig passat, Robert Prevost era cardenal i, com a qualsevol ciutadà nord-americà, encara que residís a l’estranger, estava obligat a presentar la declaració de renda. Com a mínim, un cop a l’any.

Després de consultar-ho a eminències fiscals, The Washington Post conclou en un article recent que el papa Lleó XIV ha de “retre comptes com a mínim davant un poder superior: l’IRS”, sigles que corresponen al Servei d’Impostos Interns dels Estats Units, que equival a l’Agència Tributària espanyola.

L’administració nord-americana exigeix que tots els seus ciutadans presentin una declaració d’impostos anual, inclosos els que resideixen fora del país, encara que siguin clergues si bé aquests gaudeixen d’una sèrie d’exempcions fiscals –sobretot en habitatge– que no s’apliquen a la resta de professionals. Per tant, Robert Prevost ha de complir amb el fisc del seu país per la seva activitat fins al 8 de maig, però, també per la que té ara com a Papa?

Els seus tres últims antecessors –Karol Wojtyła, Joseph Ratzinger i Jorge Mario Bergoglio– no pagaven impostos a Polònia, Alemanya i Argentina, en els seus països d’origen, segons recorda Jared Walczak, vicepresident de Tax Foundation, un centre d’estudis fiscals independent amb seu a Washington. Però, en declaracions al Post, Walczak apunta que la situació fiscal del primer papa nord-americà és “inèdita” i diferent a la dels seus antecessors.

No obstant, aquest expert no creu que el Lleó XIV acabi pagant impostos a la Hisenda nord-americana però tampoc que l’IRS miri cap a una altra banda. Considera possible que el Servei d’Impostos Interns dels Estats Units emeti un document que tracti específicament sobre la seva situació o, fins i tot, que el Congrés aprovi una norma per atorgar un tracte diferent al primer papa nord-americà.

Per als experts fiscals, la qüestió de fons no és que sigui el líder de 1.400 milions de catòlics d’arreu del món sinó un cap d’Estat. Mai abans s’havia donat aquesta situació. Com a qualsevol Estat estranger, el Vaticà també està afectat per una llei federal nord-americana que exigeix a les entitats financeres que informin a l’IRS dels comptes dels seus clients nord-americans. Concretament, han d’informar al Departament del Tresor si aquests clients tenen “autoritat de signatura” sobre comptes bancaris a l’estranger amb un capital de més de 10.000 dòlars, segons apunta al Post Brittany Benson, analista de H&R Block, una altra institució especialitzada en impostos.

La legislació fiscal nord-americana arriba a tot arreu i a tots els seus contribuents, però com indica en el mateix rotatiu Edward A. David, professor de Teologia de la King’s College de Londres, la situació fiscal del Papa és un assumpte nou per a tothom, per a Washington i per al Vaticà, de manera que es decanta per una exempció per als caps d’Estat.

Però, quant cobra un papa?. El seu antecessor, el papa Francesc, va renunciar a rebre una assignació de 340.000 euros anuals, però tenia la possibilitat de gestionar 28.000 euros al mes, que podien ser destinats a fundacions, beneficència o retornats a l'església. Així, el papa no rebia un salari, però disposava d’un fons  de la Santa Seu per a les seves despeses personals. Històricament, els pontífexs han tingut totes les seves necessitats cobertes.