Els agricultors ha aconseguit, en dues setmanes de protestes, nombroses promeses i concessions del Govern central que depenen de Brussel·les, d'on poden sortir mesures atiades per la proximitat de les eleccions europees i la mobilització massiva dels agricultors del continent. Després d'aquestes accions reivindicatives, l'executiu de Pedro Sánchez ja ha promès un conjunt de 18 mesures i la Comissió Europea (CE) ha anunciat cessions, en reacció a l'arrencada d'un 2024 en el que el camp de la UE s'ha llançat a les tractorades a les carreteres.

Moltes de les concessions que han aconseguit els agricultors -i que veuen insuficients- estan condicionades als resultats del Consell de Ministres d'Agricultura de la Unió Europea (UE) que se celebrarà el dia 26, segons explicarà el ministre del ram Luis Planas aquest dilluns, en una reunió amb els consellers autonòmics.

Per la seva part, la CE ultima noves mesures, la presidència belga de la UE està consultant els ministres i ja s'ha conegut alguna decisió, com la flexibilitat en el guaret. Les polítiques de la UE són el focus del descontentament dels agricultors que bloquegen carreteres. Aquestes són les claus de les mesures anunciades després de les accions i del que es pot esperar:

La burocràcia i les exigències verdes de la PAC

Els agricultors i els ramaders es queixen de l'infern burocràtic que suposa la Política Agrària Comuna (PAC), però a la diana hi ha les seves exigències ambientals i, en general, l'orientació verda de la UE. Espanya en defensarà diverses propostes de simplificació de les normes sobre les condicions agràries i mediambientals de la PAC, tals com la derogació de la rotació de cultius i la relativa a superfícies no productives en regadiu.

Per la seva part, la CE permetrà a la campanya de 2024 flexibilitzar la norma que obliga els agricultors a mantenir part de les seves explotacions en guaret. Això significa que, en comptes d'haver de deixar erm el 4% del terreny cultivable, podran plantar cultius fixadors de nitrogen (llenties, pèsols o mongetes) o en un 7%, cultius intermedis -els que creixen entre dos de principals i poden servir com farratge o adob verd-.

Altres concessions espanyoles tenen a veure amb el còmput dels anys de rotació, el terra, adob o un règim simple per a les explotacions que percebin fins a 5.000 euros.

Respecte als ecorègims de la PAC -una de les seves innovacions que suposa donar una cinquena part dels ajuts a canvi de beneficis ambientals-, Espanya ha ofert ampliar les modalitats tenint en compte les zones àrides. En l'actual PAC, els governs tenen més poder de decisió, mitjançant els seus plans estratègics i si els revisen necessiten notificar-ho i que Brussel·les els hi doni el vistiplau.

Quadern digital

Una de les concessions més concretes al camp és fer voluntari el quadern digital d'explotació, que va imposar la nova PAC. Va ser una idea del govern espanyol, però la CE la veu amb bons ulls com a eina per modernitzar la gestió, obtenir avantatges digitals i registrar l'activitat agrària.

Preus justos i la cadena alimentària

Els preus justos i el repartiment de marges a la cadena -primari, indústria i distribució- constitueixen la principal reivindicació del camp. Espanya proposarà a la CE actualitzar la directiva sobre pràctiques comercials deslleials, una norma menys desenvolupada que la Llei de la Cadena espanyola.

Promeses comercials i duaneres

Controlar les importacions és una reivindicació del sector i el govern espanyol s'ha compromès a defensar la reciprocitat en l'ús de fitosanitaris a la producció d'aliments importats de tercers països, a part de millores en l'eficàcia duanera.

La comercial és una de les polítiques en les quals la UE decideix. La CE esgrimeix que les exigències sanitàries a les importacions no es qüestionen. Entre les demandes del camp figuren les anomenades "clàusules mirall", que signifiquen igualar els requisits dels productes interns i dels importats, des d'un punt de vista ambiental o ètic.

Ja es poden aplicar si el soci comercial de la UE està d'acord i no contravenen les regles de l'Organització Mundial del Comerç. Per exemple, segons l'acord amb Nova Zelanda, la carn de boví haurà de procedir de pastures, i es van prohibir insecticides neonicotinoides pel seu risc per a les abelles.

Què prepara la CE?

La CE està treballant en mesures de cara al proper consell, que s'haurien de fer públiques aquesta setmana. El comissari europeu d'Agricultura, Janusz Wojciechowski, va llançar la idea d'ajuts nacionals de fins i tot un 10% del volum total de la PAC per compensar la inflació, però fonts comunitàries van assenyalar més tard que aquesta idea no està entre les mesures.

La CE ha retirat la seva proposta de reducció de fitosanitaris; però l'executiu manté l'objectiu del seu Pacte Verd, que persegueix una economia neutra en carboni.

Sobre això, presentarà al març propostes de resiliència sobre canvi climàtic, en les quals es preveuen al·lusions a l'aigua i a la sequera, en un temps de descompte cap a les eleccions a l'eurocambra del juny vinent.