El primer punt que Unió de Pagesos van subratllar en el seu comunicat per donar el tret de sortida a la manifestació d'aquesta setmana, és la demanda d'una reducció de tota la burocràcia que implica treballar i viure del camp. El lament de molts és que, quan acaba la jornada, han de dedicar-se a gestionar tot el complex entramat burocràtic per justificar la feina, sol·licitar ajuts o registrar la seva producció. A més, sostenen que aquesta feina implica el sou d'una jornada completa d'un gestor contractat que no es poden permetre ara mateix. De fet, arran de tota aquesta feina, s'han creat múltiples gestories dedicades específicament a aquest sector.

I, en paral·lel, diferenciem la burocràcia exigida des de tres estaments: la Unió Europea, el govern espanyol i el Govern de la Generalitat de Catalunya.  Santi Caudevilla, agricultor responsable del cereal i membre representant de la Unió de Pagesos, explica per a ON ECONOMIA l'accent que hi posen des de Catalunya: "El Departament d'Agricultura català és el més papista de tots i ens converteixen en els rucs d'Europa". I cita exemples com les polítiques de benestar animal que s'han de complir a través dels quaderns digitals que marca la Unió Europea. De fet, a Espanya tot just s'està avisant d'aquesta normativa i a Catalunya ja fa dos anys que es va alertar amb la intenció d'aplicar-la abans, el passat 2023. Finalment, entrarà en vigor el setembre del 2024 per les demandes i la pressió dels pagesos en no avançar aspectes que ni la UE ha marcat terminis tan immediats.

"Mana l'alta capa de funcionaris, però no els polítics"

Però en l'aspecte català, els pagesos marquen les diferències a l'hora d'adjudicar culpabilitats: "Mana l'alta capa de funcionaris de l'administració i no els polítics. Els primers tenen el seu sistema muntat i et destrossen viu. Cal posar inspeccions per Nadal o en ple mes d'agost quan estàs de vacances i, així, quedi com una inspecció incompleta i després no pots cobrar de la PAC?", es pregunta Caudevilla. La PAC és la política agrària comuna de la UE amb el qual es reben els ajuts europeus necessaris per evitar que els preus finals siguin impossibles per a les butxaques dels consumidors.

"Santi, el polític passa, però jo em quedo"

Com Caudevilla, la majoria de pagesos han hagut d'externalitzar els serveis de gestoria que ja suposa la mateixa despesa que portar la part financera del negoci: "Només per portar burocràcia improductiva ens costa el mateix que la part fiscal", sostenen els pagesos preguntats per ON ECONOMIA a les portes del Govern de la Generalitat de Catalunya. A més, les traves burocràtiques també afirmen que acaben repercutint en el mateix consumidor, ja que "s'han d'incrementar costos per sustentar totes les estructures a les quals ens sotmeten", afirmen. Caudevilla conclou amb una frase taxativa: "Recordo que ja fa anys un funcionari em va dir, 'Santi, el polític passa, però jo em quedo'. No pot ser que t'estigui perdonant la vida, en comptes de donar-te un servei pel qual treballa".

Proper repte: la campanya contra els incendis

Els pagesos reclamen més controls per aquest estament com les proves a les quals se sotmeten els funcionaris d'aquest nivell a Alemanya cada dos anys. I, en darrer terme, un altre reclam és que l'administració tingui més coneixements d'aquest sector i la seva àrea d'influència, més enllà de Barcelona. Un dels pròxims reptes on s'emmarquen a treballar conjuntament és amb la campanya de prevenció d'incendis on consideren que es treballa molt bé, però cal que la coordinació no derivi en la praxis d'altres aspectes com la citada burocràcia.

IVA i característiques

A grans trets, s'exigeixen als agricultors o ramaders, diferents tràmits que arriben a la desena. D'entrada, cal tenir en compte tots els impostos especials als quals estan subjectes i com aquests poden afectar a l'hora d'aplicar l'IVA i l'IRPF. Si entrem en l'IVA, els pagesos estan obligats a complir determinades exigències formals i comptables per garantir que es realitza una liquidació correcta de l'impost a Hisenda. Els productors agraris (subjectes passius de l'impost) es poden acollir als següents règims: el Règim General, el Règim Simplificat i Règim Especial de l'Agricultura, la Ramaderia i la Pesca.

La tributació al Règim General (RG) suposa per al subjecte passiu el compliment d'estrictes obligacions formals i registrals. Per alleujar les càrregues del Règim General, la llei 37/1992 de l'IVA ha previst per a les empreses de petita dimensió dos règims especials: el Règim Especial de l'Agricultura, la Ramaderia i la Pesca (REAGP), al que es redueixen les obligacions a la seva mínima expressió i el Règim Simplificat (RS), que es pot aplicar a determinades activitats. 

Malgrat aquesta petita reducció burocràtica, en l'IVA s'ha de detallar tot per saber els tipus impositius. Per exemple, un 10% per Fertilitzants, Plaguicides, Llavors, bulbs, esqueixos i plançons, Animals d'engreix i reproductors, Plàstic i de bosses de paper, Medicaments ús veterinari, Aigua per a reg. Un 21% per Energia elèctrica, Gas natural, Carburants i lubricants, Maquinària i equips agrícoles. I un altre 10% per serveis agraris a càrrec de titulars d'explotacions agràries com és la plantació, sembra, empeltat, adobat, cultiu i recol·lecció. Embalatge i condicionament dels productes, inclòs el seu assecament, neteja, esclofollat, trossejat, ensitjat, emmagatzematge i desinfecció dels productes. Cria, guarda i engreix d'animals. Anivellació, esplanació o abancalament de terres de cultiu. Assistència tècnica, Eliminació de plantes i animals nocius i la fumigació de plantacions i terrenys, Serveis veterinaris i neteja de boscos. 

D'altra banda, s'han de detallar tots els impostos especials com el d'Hidrocarburs i Electricitat són, de tots ells, els impostos més importants sobre els ensums agraris per incidir directament sobre els costos a les explotacions. La repercussió total de l'impost a les vendes dels productes, en un sector com l'agrari, caracteritzat per la debilitat de la seva posició negociadora a la cadena de valor, pot minvar la competitivitat de les empreses de petita dimensió econòmica, majoritàries, d'altra banda, al sector. Per aquesta raó, la normativa comunitària autoritza l'aplicació de tipus diferenciats per al consum energètic a les activitats agràries amb tipus reduïts respecte als tipus generals. Els IIEE suposen una doble imposició al consum, ja que formen part del preu al qual finalment s'aplica l'IVA.

A partir d'aquí, també hi ha els impostos directes i són aquells que s'apliquen sobre una manifestació directa o immediata de la capacitat econòmica, com poden ser la possessió d'un patrimoni i l'obtenció d'una renda. En l'àmbit agrari els impostos directes més rellevants són: Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), Impost sobre societats i Impost sobre béns Immobles. Però el tràmit no és tan fàcil com sembla. En el règim d'estimació objectiva de les activitats agrícoles, ramaderes i forestals, el càlcul de la renda dels agricultors es realitza a través de l'aplicació als ingressos d'uns índexs de rendiment net (o mòduls), prefixats i específics de cada orientació productiva, que varien entre un 13% i un 56%. Com a ingressos es computen les vendes, les subvencions i les indemnitzacions rebudes durant l'exercici tributari.

A tall d'exemple, l'índex de rendiment net és de 0,13 per la remolatxa sucrera, avicultura, porcí, boví, oví i cabrum de carn. Però 0,20 pel Boví de llet i 0,26 pels Cereals, cítrics, fruits secs, horticultura, lleguminoses, raïm per a vi sense D.O., productes de l'olivera, oví i cabrum de llet. Si tens diferents productes que tenen índexs diferents, hauràs de fer feina doble o triple.

18 reials decrets

Però en paral·lel a tots aquests tràmits hi ha les excepcionalitats que es van sumant per episodis globals com la pandèmia per covid, la guerra d'Ucraïna i, ara, la sequera. El Departament d'Acció Climàtica ha llistat 18 reials decrets i una llei que afecten el sector primari dels quals deu, segons ell, augmenten la burocràcia per a agricultors i ramaders. Una burocràcia, lamentava la portaveu del Govern, Patrícia Plaja "que ha d'aplicar la Generalitat". Es tracta de dos decrets de 2021 de transposició de normativa europea i la creació de Registre d'operadors professionals de vegetals i cinc decrets més de 2022 sobre l'aplicació del Quadern digital d'explotació, tractament de sòls agraris, Registre General de millors tècniques disponibles, o registre d'agents del sector lleter. I tot això se suma al decret de 2020 d'accés a recursos fitogenètics i la transposició de normatives europees de benestar animal de 2023. 

La PAC, a revisió?

Per aspectes com aquests, les eleccions al Parlament Europeu del mes de juny poden ser decisives. La política agrària comuna (PAC) marca el camí de totes les línies anteriorment esmentades i, per tant, que un agricultor o ramader hagi de seguir fent-se càrrec del seguiment burocràtic com a màxim responsable d'un quadern digital d'explotació o l'obligació de justificar com s'apliquen tots els reials decrets, podria donar un tomb depenent del programa polític que defensi cada partit. Contràriament al poc interès que sempre han suscitat les eleccions europees, aquestes podrien revertir-se a les portes d'una Agenda 2030 o les dates marcades en descarbonització que afecten el sector agrari, però també industrial com és la mateixa automoció.