Els agricultors i ramaders espanyols s'han llançat aquesta setmana als carrers i carreteres en molts punts d'Espanya per mostrar el seu embafament per la crisi que passen i exigir un gir en les polítiques que els afecten. Aquest dissabte, de fet, està prevista una concentració de productors a Madrid, després d'intenses jornades mobilitzant-se en el centre d'algunes capitals de província i bloquejar el tràfic en nombroses vies de comunicació.

Però, qui és darrere de les convocatòries? Al caliu de les manifestacions dels agricultors a França i altres països de la Unió Europea (UE), van començar a crear-se grups de productors en xarxes socials instant a fer el mateix a Espanya, amb la vista posada el 6 de febrer.

Aquell dia hi va haver múltiples tractorades en què van participar una gran majoria d'agricultors i ramaders a títol individual i al marge de les organitzacions agràries; alguns dels seus promotors van crear l'anomenada Plataforma 6F, amb portaveus que en el passat han estat relacionats amb VOX i moviments d'ultradreta, recull EFE.

En aquestes protestes també han participat de manera activa la Unió d'Unions d'Agricultors i Ramaders, associacions de productors de caires nacionalistes i altres grups que han portat als carrers reivindicacions de diferent signe. Després d'expressar el seu respecte als manifestants, les principals organitzacions agràries (Asaja, COAG i UPA) han mantingut en unitat d'acció el seu propi calendari de mobilitzacions, que van començar aquest dijous per zones.

Algunes federacions regionals de cooperatives s'han afegit a les protestes des de l'inici i el sector pesquer estudia unir-se la propera setmana.

Per què protesten els manifestants?

En general, els agricultors denuncien la crisi que travessa el camp, en concret les petites explotacions, que veuen cada vegada més difícil mantenir la seva activitat amb la pujada dels costos de producció i les exigències ambientals més grans a la UE.

Critiquen l'augment de la burocràcia i l'entrada d'importacions agrícoles de tercers països que no compleixen els requisits de producció europeus, sobretot en l'ús de pesticides.

En les protestes també s'han colat altres missatges que causen divisió entre els participants, com el d'exigir el final de l'Agenda 2030 (Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'ONU), qüestions que reclama VOX i que d'altres consideren alienes al sector agrari.

Quines són les principals demandes?

Les organitzacions agràries demanen en general un suport més important al model d'agricultura familiar i la flexibilització de la Política Agrària Comuna (PAC) de la UE, en assumptes com l'eliminació del 4% de superfície de guaret permanent i la redefinició dels ecorègims (ajuts vinculats a pràctiques sostenibles).

També exigeixen reciprocitat en les relacions comercials amb altres països, la qual cosa també es denomina "clàusules mirall".

A la petició d'una simplificació més important dels tràmits administratius s'uneix la de millorar l'aplicació de la llei de la cadena alimentària i reduir els desequilibris que hi continua havent, sobretot en la fixació dels preus.

Així mateix, els agricultors destaquen la necessitat de canviar el sistema d'assegurances agràries per afrontar en millors condicions els efectes del canvi climàtic, que comporta importants pèrdues de collites, com s'ha vist a Espanya amb l'actual sequera.

I demanen que s'escolti al sector primari en l'àmbit europeu, nacional i autonòmic quan es legislin qüestions que els afecten, com el benestar animal, l'ús de fitosanitaris i el regadiu.

Quina resposta han rebut ara per ara?

Després de les manifestacions de les últimes setmanes a la UE, la Comissió Europea va anunciar el dimarts que retirarà la qüestionada proposta de llei que plantejava objectius vinculants per reduir a la meitat l'ús de pesticides químics per a 2030.

La seva presidenta, Ursula von der Leyen, s'ha compromès a involucrar més al sector, que porta temps expressant el seu rebuig de certs aspectes del Pacte Verd Europeu, l'estratègia comunitària "De la granja a la taula" i lleis com la de restauració de la naturalesa.

Amb les eleccions europees de juny en l'horitzó immediat, Brussel·les vol calmar els agricultors amb promeses com la derogació del manteniment del guaret el 2024, salvaguardes davant les importacions ucraïneses i una menor càrrega administrativa, a més de reconèixer que no es donen les condicions per concloure el pacte comercial amb Mercosur.

A Espanya, el president del Govern, Pedro Sánchez, va prometre aquesta setmana en el Congrés enfortir la llei de la cadena, implementar les "clàusules mirall", simplificar la PAC i facilitar l'adaptació a la normativa europea.

Diversos ministres han tingut la mà a les organitzacions per dialogar sobre els seus problemes, mentre que diferents grups parlamentaris han promogut iniciatives a favor del sector.

Fins quan poden durar les mobilitzacions?

Malgrat aquests anuncis, els agricultors reclamen més concreció en les mesures i mantenen les seves mobilitzacions, amb algunes veus demanant d'estendre-les fins a les eleccions al Parlament Europeu al juny.

Aquest dissabte està prevista una convocatòria de la Plataforma 6F a Madrid, a la que se sumeixi un atur de la minoritària Plataforma Nacional per a la Defensa del Sector del Transport, que agrupa milers de transportistes, autònoms i pimes.

Asaja, COAG i UPA tenen convocades protestes durant les properes setmanes; i Unió d'Unions prepara una tractorada davant el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, el 21 de febrer.

De moment hi ha hagut talls de carrers i carreteres, intents de bloquejar ports i centres logístics, atacs cibernètics a webs d'institucions espanyoles i la detenció d'una vintena de manifestants, al costat de gairebé 8.000 persones que s'enfronten a possibles sancions administratives.

Les patronals de camioners xifren en 80.000 els afectats, amb pèrdues diàries d'uns 35 milions d'euros, i la cadena de gran consum ha alertat d'incidències i retards en els seus centres.